OCELLS DE MITJANIT - JULIOL (2008)

 

Juliol

Un oreig en la nit

recorre els carrers:

la rialla ardent d’una dona en zel.

 

Jordi F. Fernández (2008)

OCELLS DE MITJANIT - AGOST (2008)

 

Agost

Un carrer a l'albada.

Vestigis d'una festa somniada.

Buit, de sobte espectral.

Jordi F. Fernández (2008)

OCELLS DE MITJANIT - SETEMBRE (2008)

 

Setembre

Com un infant perdut:

em sento tan indefens!

Resta llunyana aquella rialla clara.

Jordi F. Fernández (2008)

OCELLS DE MITJANIT - OCTUBRE (2008)

 

Octubre

Sota la pluja, carrers mullats de nit.

Observo en la grisor

reflectit el meu rostre.

Jordi F. Fernández (2008)

OCELLS DE MITJANIT - NOVEMBRE (2008)

 

Novembre

Nitidesa d’imatge.

Cap recer on protegir-se de l’ofec.

La vida es mostra nua.

Jordi F. Fernández (2008)

OCELLS DE MITJANIT - DESEMBRE (2008)

 

Desembre

El crepuscle té reflexos daurats.

Quina tristesa tendra

la de l’etern retorn.

Jordi F. Fernández (2008)

OCELLS DE MITJANIT - GENER (2008)

 

Gener

El gebre platejat

amaga el record blau d’una ponzella.

Pobre infant envellit!

Jordi F. Fernández (2008

OCELLS DE MITJANIT - FEBRER (2008)

 

Febrer

Misteri de la mort:

La percepció es dissipa,

la boirina jau sobre els aiguamolls.

Jordi F. Fernández (2008)

SOTA ELS ESTELS (2006)

 

M'endinso en el silenci i l’absència.

Ombra, cerco refugi en la nit.



Jordi F. Fernández (2006)

LA MULTITUD (2010)

(Aldo Cardoso, Cochabamba, 2000)



Som com l'aigua. Una gota sola passa desapercebuda. Rellisca sobre la molsa. Cau sobre el sòl i desapareix cap a les entranyes de la Terra.

Així som. Recorrem les ombres. Llisquem per les esquerdes de les roques. Unim els nostres trajectes. Travessem les grutes. Ens ajuntem a milions en les voltes de les cavernes profundes.

Així som. Avancem unides en un sol cos. Poderoses i versàtils, sorgim bruscament a la llum rugint en els torrents i cap roca no es pot oposar a la nostra força.

I, no obstant això, al nostre pas reneix en els prats la verdor i brolla amb ella infinitud de flors, els arbres dels boscos es cobreixen de tendres fulles noves i en els horts llueixen les gemmes de les que seran fruites dolces i sucoses.

Així som. Una persona sola passa desapercebuda. Els senyors la ignoren. Menyspreen la seva força. I la vida del solitari discorre en silenci temerós. Però quan és la multitud qui avança unida són ells els que tremolen perquè es senten febles i atemorits.

Així som. Units els nostres trajectes, som la multitud que els intimida. Per això voldrien contenir-nos, dividir-nos, canalitzar-nos i aïllar-nos segons la seva conveniència. Voldrien que, per al seu benefici, restéssim com les aigües estancades, en un món esdevingut en pútrid i malsà. Però, llavors, sempre, sorgim rugint bruscament a la llum, amb una força arrasadora davant la qual se saben impotents, i les seves muralles s'esfondren i tot el seu món d’opressió es destrueix fins als fonaments.

I, no obstant això, quan queden enrere els dies de la còlera i la devastació, i llisquem lliurement, també duem la bellesa de la primavera a tots els racons de la Terra.

Així som. Com l'aigua. Humil i invencible. Veritablement poderosa.

(Text integrat en la instal·lació Los guerreros del agua d’Aldo Cardoso, presentada dins l’exposició col·lectiva Aigua, una mostra fotogràfica, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, Terrassa, 2011. Publicat a Kaosenlared.net el 21 de maig de 2011.)

LA MULTITUD (2010)

(Fotografía de Aldo Cardoso, Cochabamba, 2000)




Somos como el agua. Una gota sola pasa inadvertida. Resbala sobre el musgo. Cae sobre el suelo y desaparece hacia las entrañas de la Tierra.

Así somos. Recorremos las sombras. Nos deslizamos por las hendiduras de las rocas. Unimos nuestros trayectos. Atravesamos las grutas. Nos juntamos a millones en las bóvedas de las profundas cavernas.

Así somos. Avanzamos unidas en un solo cuerpo. Poderosas y versátiles, surgimos bruscamente a la luz rugiendo en los torrentes y ninguna roca puede oponerse a nuestra fuerza.

Y, sin embargo, a nuestro paso renace en los prados la verdura y brota con ella infinitud de flores, los árboles de los bosques se cubren de tiernas hojas nuevas y en los huertos lucen las yemas de los que serán dulces y jugosos frutos.

Así somos. Una persona sola pasa inadvertida. Los señores la ignoran. Desprecian su fuerza. Y la vida del solitario discurre en temeroso silencio. Pero cuando es la multitud la que avanza unida son ellos quienes tiemblan porque se sienten débiles y temerosos.

Así somos. Unidos nuestros trayectos, somos la multitud que les intimida. Por eso querrían contenernos, dividirnos, encauzarnos y aislarnos según su conveniencia. Querrían que, para su beneficio, permaneciéramos como las aguas estancadas, en un mundo devenido en pútrido y malsano. Pero entonces, siempre, surgimos rugiendo bruscamente de nuevo a la luz, con una fuerza arrolladora ante la cual se saben impotentes, y sus murallas se derrumban  y todo su mundo de opresión se destruye hasta los cimientos.

Y, sin embargo, cuando quedan atrás los días de la cólera y la devastación, y nos deslizamos libremente, también llevamos la hermosura de la primavera a todos los rincones de la Tierra.

Así somos. Como el agua. Humilde e invencible. Verdaderamente poderosa.

(Texto integrado en la instalación Los guerreros del agua de Aldo Cardoso, presentada en el contexto de la exposición colectiva Aigua, una mostra fotogràfica, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, Terrassa, 2011. Publicado en Kaosenlared.net el 21 de mayo de 2011.)