jueves, 22 de septiembre de 2011

OCELLS DE MITJANIT (2008)


Març

El mirall retorna allò que m’envolta
Hi ha un punt viu al centre:
Sóc jo i sóc la mirada.

Abril

El nen saltironeja
excitat pel misteri de la nit.
El vell sap la resposta.

Maig

Ambició i angoixa.
Pensaments obsessius.
L’excés de vida limita amb la mort.

Juny

Florida d’horitzons
mentre explorem com folls
les fragàncies de la llibertat.

Juliol

Un oreig en la nit
recorre els carrers:
la rialla ardent d’una dona en zel.

Agost

Un carrer a l’albada,
vestigis d’una festa somniada.
Buit, de sobte espectral.

Setembre

Com un infant perdut:
em sento tan indefens!
Queda llunyana aquella rialla clara.

Octubre

Sota la pluja, carrers mullats de nit.
Observo en la grisor
reflectit el meu rostre.

Novembre

Nitidesa d’imatge.
Cap recer on protegir-se de l’ofec.
La vida es mostra nua.

Desembre

El crepuscle té reflexos daurats.
Quina tristesa tendra
la de l’etern retorn.

Gener

El gebre platejat
amaga el record blau d’una ponzella.
Pobre infant envellit!

Febrer

Misteri de la mort:
La percepció es dissipa,
la boirina jau sobre els aiguamolls.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario