 |
| Fotografia de Nick DeWolf |
VAIG QUEDAR-ME
AQUÍ
Vaig quedar-me
aquí,
a les branques
mogudes per l'oreig,
al carrer
solitari,
a les flors dels
balcons,
a l'alta paret
del campanar.
Les coses que he
estimat
fan que jo encara
sigui.
I també les
paraules que he dit
—abraçada,
ponent, pàtria, camí
són ara els noms
que porta el meu
silenci.
Vaig
quedar-me aquí.
No
us caldrà preguntar.
Podreu
trobar-me sempre.
ME QUEDÉ AQUÍ
Me quedé aquí,
en las ramas
movidas por la brisa,
en la calle
solitaria,
en las flores
de las ventanas,
en el alto muro
del campanario.
Las cosas que
he amado
hacen que
permanezca aún.
Y también las
palabras que he dicho
¾abrazo, poniente, patria, camino¾
son ahora los
nombres
que lleva mi
silencio.
Me quedé aquí.
No tendréis que
preguntar.
Podréis
encontrarme siempre.
Joan Vergés, Com un bosc silenciós, 2007.
Traducción al castellano de Jorge F. Fernández
Figueras.
La traducció és anterior a l'edició perquè jo disposava d'una còpia del mecanoscrit des de 1994.
ResponderEliminar