domingo, 29 de abril de 2012

«OMBRA». TRADUCCIÓ D’UN PETIT RECULL DE POEMES D’ANTÓN GARCÍA (2012)


Fotografía de Javier Gimeno


SOLOMBRA

A Teresa Mesegar


i

Nos mieus brazos el silenciu
la nueite
             la soledá del veiru
nel que la palabra vuelve.


ii

Los días esperan
las carreras tan claras d’una carta,
aquel suenu selemente
dormíu na alcordanza.


iii

La mar encende
l’amorosu fueu de los ueyos.
Espeyándonos, esqueira la lluna
nel papel de los tous versos.


iv

Xunto a ti,
so la nueite escarchada na qu’un día
bebiemos nós el nuesu aliendu.


v

A l’aire deixan las tuas manos
el pan de la sorrisa
que nun s’enceta,
l’augua de las llárimas
qu’a ningunu mueyan.


vi

Ente la solombra
un beisu amable nos anoya.


vii


El cielu blancu,
un pándanu apenas nel que llevar los ueyos:
vendrás llorando.


Uviéu, brano de 1981.



OMBRA

A Teresa Mesegar


i

En els meus braços el silenci
la nit
       la solitud del recer
on la paraula torna.


ii

Els dies esperen
les ratlles tan clares d’una carta,
aquell somni silenciosament
adormit a la memòria.


iii

La mar encén
el tendre foc dels ulls.
Reflectint-nos, furga la lluna
en el paper dels teus versos.


iv

Al teu costat,
en la nit estelada en què un dia
vam beure’ns el nostre alè.


v

Les teves mans deixen al descobert
el pa del somriure
que no s’enceta,
l’aigua de les llàgrimes
que no mullen ningú.


vi

Dins l’ombra
un petó amable ens abraça.


vii

El cel blanc,
tot just una planura on posar el ulls:
vindràs plorant.


Oviedo, estiu de 1981


Antón García, Estoiru, 1984.


(Traducció de l’asturià al català de Jordi F. Fernández Figueras.)


No hay comentarios:

Publicar un comentario