 |
| Fotografia de Jordi Gual. |
Tot i que allà, a la carena, encara se senti la crida del
vent,
a prop meu l’aigua penombrosa de l’estany sembla morta.
Ja no coneixeré viaranys sense nom ni tremoloses albades,
tancaré els ulls i m’apaivagaré per sempre sense
adonar-me’n.
No hay comentarios:
Publicar un comentario