El capitalismo ha formulado su tipo ideal con la figura del hombre unidimensional. Conocemos su retrato: iletrado, inculto, codicioso, limitado, sometido a lo que manda la tribu, arrogante, seguro de sí mismo, dócil. Débil con los fuertes, fuerte con los débiles, simple, previsible, fanático de los deportes y los estadios, devoto del dinero y partidario de lo irracional, profeta especializado en banalidades, en ideas pequeñas, tonto, necio, narcisista, egocéntrico, gregario, consumista, consumidor de las mitologías del momento, amoral, sin memoria, racista, cínico, sexista, misógino, conservador, reaccionario, oportunista y con algunos rasgos de la manera de ser que define un fascismo ordinario. Constituye un socio ideal para cumplir su papel en el vasto teatro del mercado nacional, y luego mundial. Este es el sujeto cuyos méritos, valores y talento se alaban actualmente. (Michel Onfray)


viernes, 4 de febrero de 2011

LA MULTITUD (2010)

(Aldo Cardoso, Cochabamba, 2000)

Som com l'aigua. Una gota sola passa desapercebuda. Rellisca sobre la molsa. Cau sobre el sòl i desapareix cap a les entranyes de la Terra.

Així som. Recorrem les ombres. Llisquem per les esquerdes de les roques. Unim els nostres trajectes. Travessem les grutes. Ens ajuntem a milions en les voltes de les cavernes profundes.

Així som. Avancem unides en un sol cos. Poderoses i versàtils, sorgim bruscament a la llum rugint en els torrents i cap roca no es pot oposar a la nostra força.

I, no obstant això, al nostre pas reneix en els prats la verdor i brolla amb ella infinitud de flors, els arbres dels boscos es cobreixen de tendres fulles noves i en els horts llueixen les gemmes de les que seran fruites dolces i sucoses.

Així som. Una persona sola passa desapercebuda. Els senyors la ignoren. Menyspreen la seva força. I la vida del solitari discorre en silenci temerós. Però quan és la multitud qui avança unida són ells els que tremolen perquè es senten febles i atemorits.

Així som. Units els nostres trajectes, som la multitud que els intimida. Per això voldrien contenir-nos, dividir-nos, canalitzar-nos i aïllar-nos segons la seva conveniència. Voldrien que, per al seu benefici, restéssim com les aigües estancades, en un món esdevingut en pútrid i malsà. Però, llavors, sempre, sorgim rugint bruscament a la llum, amb una força arrasadora davant la qual se saben impotents, i les seves muralles s'esfondren i tot el seu món d’opressió es destrueix fins als fonaments.

I, no obstant això, quan queden enrere els dies de la còlera i la devastació, i llisquem lliurement, també duem la bellesa de la primavera a tots els racons de la Terra.

Així som. Com l'aigua. Humil i invencible. Veritablement poderosa.


(Text integrat en la instal·lació Los guerreros del agua d’Aldo Cardoso, presentada dins l’exposició col·lectiva Aigua, una mostra fotogràfica, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, Terrassa, 2011. Publicat a Kaosenlared.net el 21 de maig de 2011.)

1 comentario: