GRUP D’OPINIÓ D’AMICS DE LES ARTS - I (2004, 2008-09)

Primera època (2004) - Grup d'opinió - Manifest 2003

Programació i producció: Jordi F. Fernández Figueras

2004 

27/03/04 – Xavi Coral, Adela Farré, Josep Verdaguer i altres

«Immigració, integració i interculturalitat»

17/11/04 - Decio Machado i Manel Márquez

«Col·loqui sobre els mitjans de comunicació alternatius. Un nou mitjà: Diagonal»

Segona època (2008-...) - Grup d’Opinió d’Amics de les Arts

Programació, presentació i moderació dels actes: Joan Tamayo Sala

Producció: Jordi F. Fernández Figueras

Col·laboració en la programació: Domènec Carreras, Jordi F. Fernández Figueras i Armando Romero
Presentació i moderació esporàdica dels actes: Domènec Carreras, Jordi F. Fernández Figueras i Armando Romero

2008

21/02/08 – Guillem Fernández, Àngels Mira i altres

«Un habitatge digne. Un dret en construcció»

28/02/08 – Juan Martínez

«Canvi climàtic i energia»

06/03/08 – Josep Alsinet, Josep Lluís Badal, Isidro Cabello i Salvador Cardús

«Les nostres escoles: renovació pedagògica o naufragi?»

13/03/08 – Marta Alòs i Brahim Yaaved

«Entre imams i capellans. Un diàleg obert sobre la societat, la cultura i la religió»

04/04/08 – Anna Prunés, Montserrat Pérez, Anna Gonzàlez i Lluís Felip.

«Waramurungundi. La sostenibilitat i la diversitat lingüístiques a l’aula»

10/04/08 – Francisco Ferrer

«Lliçons d’economia crítica. Les bombolles financeres»

17/04/08 – Jordi Armadans i David Karvala

«Aturem les guerres: eduquem per a la pau»

24/04/08 – Esther Vivas

«Consum responsable i solidari»

15/05/08 – Daniel Raventós

«Renda bàsica per a tothom»

22/05/08 – Santos Félix

«Homofòbia juvenil a Catalunya»

 29/05/08 – Aldo Cardoso i altres

«Bolívia, Cuba, Veneçuela, un eix per a l’esperança?»

12/06/08 – Andreu Coll

«Del maig del 68 al maig de 2008»

19/06/08 – Arcadi Oliveres

«Un altre món? Ja! Camins i alternatives»

2008-2009

15/10/08 – Miren Etxezarreta

«La nova crisi del capitalisme»

29/10/08 – Francesc Serra i Massansalvador

«Rússia i Europa, entre la col·laboració i la desconfiança»

12/11/ 08 – Xavier Álvarez

«L’impacte local de les transnacionals a l’Amèrica Llatina (de la resistència popular vers la sobirania dels pobles)»

19/11/08 – Marc Peguera

«Una mirada lliure cap a l’Amèrica Llatina en transformación (un intent de superar la intoxicació dels mitjans de comunicació de masses)

17/12/08 – Manel Màrquez

«Memòria històrica: la lluita contra l’oblit i el revisionisme»

14/01/09 – Òscar Monterde, Ahmad Jabareen i Usama Khaldy

«Afrontar la realitat, la solució d'un sol estat a Palestina/Israel»

21/01/09 – Asun Sànchez, Pere Morales i altres

«La situació dels serveis sanitaris a Terrassa»

28/01/09 – Jordi Samsó i Gil Sanz

«Homosexualitat, perspectivas»

04/02/09 – Guillem Domingo, Galdric Ruiz, Juan Martínez i Pep Monterde

«Què passa amb l’entorn natural de Terrassa?»

12/02/09 – Mariona Ferrer, Ermengol Gassiot i Guifré Bombilà.

«El pla de Bolonya i la Universitat»

18/02/09 – Roger Caubet, José Martí i Cristina Xalma.

«50è aniversari de la Revolució Cubana»

25/02/09 - Eva Izquierdo, Núria Alcalà i Arnau Monterde

«Immigració i drets humans»

04/03/09 – Lluís Alegret i Ferran Aisa

«Joan García Oliver. Retrat d'un revolucionari anarcosindicalista»

12/03/09 – Enric Cama

«De l'esperança a la tragèdia. La II República i la Guerra Civil»

25/03/09 – Eladio Villanueva

«Perspectives del moviment llibertari en el segle XXI»

15/04/09 – Fabiola Gil, Sandra Ezquerro i altres

«Dona i drets al segle XXI. La lluita continua»

22/04/09 – Mariona Ferrer

«La participación democràtiva a la nostra societat. Anàlisi i perspectivas»

29/04/09 – Diversos ponents en representació d’UGT, CCOO, CGT i l’Oficina de Drets Socials

«El primer de maig i la nova precarietat laboral»

06/05/09 - Oriol González Tura i Ana Fernández Álvarez

«El Modernisme a Catalunya i a Terrassa»

20/05/09 – Joan Francesc Pont

«La laïcitat: arquitectura espiritual de la ciutat»

 27/05/09 – Enric Cama i Manel Márquez

«Col·loqui sobre la Guerra Civil, Batalla de l’Ebre i l’exili» [1]

(«El Modernisme a Catalunya i a Terrassa», Joan Tamayo,
Ana Fernández Álvarez i Oriol González Tura)

---

[1] Acompanyada de la projecció del documental J'en garde la trace (la Bataille de l' Ebre) de Neus Viala-Sugranyes

МНОЖЕСТВОТО (2010)

(Aldo Cardoso, Cochabamba, 2000)

Ние сме като водата. Самотната капка е незабележима. Спуска се по мъха, пада в прахта и изчезва във вътрешността на земята.

Такива сме ние. Скитаме се като сенки.Измъкваме се из процепите на скалите. Съединяваме пътищата си. Проникваме през пещерите. Сливаме се с милионите други под свода на дълбоки пещери.

Такива сме ние.Напредваме слети в едно тяло. Могъщи и променливи, изплуваме внезапно на повърхността, ръмжейки в пороя и нито една скала не може да се противопостави на нашата сила.

Все пак по пътя ни из нивите растат зеленчуци, усмихват се безброй цветчета, горските дръвчета се покриват с нежни листа, в овощните градини напират пъпките на сочни и сладки плодове.

Такива сме ние. Сам човек остава незабелязан. Другите го пренебрегват и подценяват силата му. И така животът на самотника протича в мъчителна тишина. Когато множеството напредва заедно ,тогава другите са тези, които треперят, защото се чувстват слаби и уплашени.

Такива сме ние. Щом обедини пътищата си множеството се превръща в заплаха. Затова другите искат да ни притежават, да ни разделят,да ни управляват и изолират според собствените си интереси. Заради личните си облаги искат да съществуваме като блатна вода в един изгнил и вреден свят. Но тогава ние стремглаво изплуваме отново на повърхността с изумителна сила, пред която те знаят,че са безпомощни. Стените им се срутват и целият техен свят на потисничество се разрушава до основи.

И въпреки това, когато дните на гняв и опустошение отминат и ние свободно се впуснем напред, тогава отнасяме със себе си красотата на пролетта във всички краища на земята.

Такива сме. Като водата. Смирена и непобедима. Истински могъща.

(Текстът е част от композицията Войните на водата на автора Алдо Кардосо, представена в рамките на колективната експозиция Водата, фото изложба, Приятели на изкуството и млади музиканти, Тераса, 2011. Превод на български език Мариета Владимирова. / Traducció al búlgar de Marieta Gencheva.)

ACCOLGAMI, MADRE (2010)

Oh, madre di tutto quel che fu e di tutto quel che sarà, davanti a te io mi presento di nuovo, nudo come quando fui nato.

Tu, che accogli il seme nel tuo grembo fecondo, dove rimarrà nel buio umido mentre aspetta che si avveri il suo momento, tu, che permetti che cresca verso la luce, accolgami.

Quante volte l’ho depositato nelle tue viscere con le mie stesse mani, madre amante, ho sentito fremente il tuo ordine formidabile, la potenza generatrice che, accanto alla luce solare, transforma tutto in tesoro per gli esseri che furono e saranno.

Donatrice di vita, di tutta forma di vita, tu sei nostra madre e fratelli siamo il campagnolo umile e il sovrano altero, il fiore che abbellisce il giorno con il suo profumo e iridescenza e l’animaletto cieco che divora una carogna nel fango dello scarico.

Tu, che ci nutri tutti e non ci chiedi niente in compenso, tu, a chi tutto dobbiamo, corpo e vita quotidiana, giorno dopo giorno, equinozio dopo equinozio, hai restituito alle mie mani il raccolto che ha alimentato i miei figli e restituisci il raccolto che alimenta i figli dei miei figli.

Oh, madre di tutto quel che fu e di tutto quel che sarà, davanti a te io mi presento di nuovo, nudo come quando fui nato.

Accolgami di nuovo, fammi rimanere nel tuo buio umido mentre aspetto che si avveri il momento del ritorno e che tu mi permetta crescere verso la luce.

Tu, a cui devo tutto, perdonami il male che ti ho fatto quando ti ho ferito, quando mi sono dimenticato di essere fango nato dal tuo corpo e dalle acque che come fili trasparenti tessono cammini che uniscono il  tuo buio più profondo e mansueto con la luce solare aerea e ardente.

Accolgami, sì, transformami in tesoro, lascia che ti arricchisca e che con me tu arrichisca tutto quel che sarà, accetta adesso l’offerta del mio corpo appassito.

Oh, madre di tutto quel che fu e di tutto quel che sarà, davanti a te io mi presento di nuovo, nudo come quando fui nato.

Accolgami. Sono materia e appartengo a te.

(Traduzione di Pep Julià. Fotografia di Tona Comas)

ACCUEILLE-MOI, MÈRE (2010)

.

Oh mère de tout ce qui fut et de tout ce qui sera, je me présente à nouveau devant toi, nu comme je suis né.

Toi, qui accueilles la semence dans tes entrailles fécondes, où elle restera dans l’obscurité humide tandis qu’elle attend que son moment soit accompli, toi, qui permets qu’elle croît vers la lumière, accueille-moi.

Autant de fois que je l’ai déposée dans tes entrailles avec mes propres mains, mère amante, j’ai senti vibrer ton ordre formidable, la puissance génératrice qui, à coté de la lumière solaire, transforme tout en trésor pour les êtres qui sont et qui seront.

Donneuse de vide, de toute forme de vide, tu es nôtre mère et nous sommes frères le paysan humble et le souverain hautain, la fleur qui embellit le jour avec son parfum et irisation et la bestiole aveugle qui dévore une charogne dans la boue de la cloaque.

Toi, qui tous nous nourris et ne nous demandes rien en revanche, toi, a qui nous tout devons, le corps et la vie quotidienne, jour après jour, équinoxe après équinoxe, toi as retourné à mes mains la récolte qui a nourri mes enfants et retournes celle qui nourrit les enfants de mes enfants.

Oh mère de tout ce qui fut et de tout ce qui sera, je me présente à nouveau devant toi, nu comme je suis né.

Accueille-moi à nouveau, fais-moi rester dans ton obscurité humide tandis que j’attends que le moment du retour s’accomplit et que tu me permette croître vers la lumière.

Toi, a qui je tout dois, pardonne moi le mal que je t’ai fait quand je t’ai blessée, quand j’ai oublié que je suis de la boue né de ton corps et des eaux que comme des fils transparents tissent des chemins qui unissent ton obscurité la plus profonde et douce avec la lumière solaire aérienne et ardente.

Accueille-moi, donc, transforme-moi en trésor, laisse que je t’enrichisse et que tu avec moi enrichisses tout ce qui sera, accepte maintenant l’offrande de mon corps flétri.

Oh, mère de tout ce qui fut et de tout ce qui sera, je me présente à nouveau devant toi, nu comme je suis né.

Accueille-moi. Je suis matière et je t’appartiens.

(Traduction de Pep Julià. Photographie de Tona Comas)

ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL CINEMA (2001-2006)

Literatura & Cinema

Organitzadora: Societat Municipal de Comunicació de Terrassa

Programació i producció: Alberto del Río Malo i Jordi F. Fernández Figueras

Temporada

Data – presentador

Títol - autor/director

Febrer/Abril 2001

12/02/01 – Vicenç Villatoro

Fahrenheit 451 – Ray Bradbury / Fahrenheit 451 – François Truffaut

19/02/01 – Nora Catelli

Cumbres borrascosas – Emily Brontë / Cumbres borrascosas – William Wyler

26/02/01 –  Giovanni Albertocchi

La consciència de Zeno – Italo Svevo / Hannah i les seves germanes – Woody Allen

05/03/01 – Fernando Savater

La isla del tesoro – Robert Louis Stevenson / La isla del tesoro – Víctor Fleming

12/03/01 – Isabel de Riquer

Tristany i Isolda – Béroul, Thomas of Britain, Gottfried von Straßburg... / L’etern retorn – Jean Delannoy

19/03/01 – Jordi Llovet

Oliver Twist – Charles Dickens / Oliver Twist – David Lean

26/03/01 – Elena Losada

Afirma Pereira – Antonio Tabucchi / Afirma Pereira – Roberto Faenza

02/03/01 – Feliu Formosa

Hangmen Also Die! – Bertolt Brecht / Los verdugos también mueren – Fritz Lang

Febrer/Abril 2002

18/02/02 – Antoni Munné-Jordà

Solaris – Stanislav Lem / Solaris – Andreï Tarkovski

25/02/02 – Isabel de Riquer

La Materia de Bretaña: literatura artúrica – Robert de Boron, Chrétien de Troyes, Thomas Malory, Geoffery de Monmouth...   / Els cavallers de la taula quadrada i els seus seguidors esbojarrats – Terry Jones i Terry Gillian

04/03/02 – Lluís Izquierdo

El falcó maltès – Dashiell Hammet / El falcó maltès – John Huston

11/03/02 – Jordi Llovet

L’àngel blau – Heinrich Mann / L’àngel blau – Joseph von Stemberg

18/03/02 – Marta Segarra

Les amistats perilloses – Choderlos de Laclos / Les amistats perilloses – Stephen Frears

25/03/02 – Bienvenido Morros

El perro del hortelano – Lope de Vega / El perro del hortelano – Pilar Miró

08/04/02 – Pere Gimferrer

Carta d’una desconeguda – Stefan Sweig / Carta d’una desconeguda – Max Ophuls

15/05/02 – Elena Losada

Vidas secas – Graciliano Ramos & Tierra de silencio – Rachel de Queiroz / Estación Central de Brasil – Walter Salles



Una mirada cinematogràfica cap a l’Equador

Organitzadors: Cine-Club d’Amics de les Arts & Casa de la Cultura Ecuatoriana Benjamín Carrión - Cataluña

Programació i producció: Ramiro Caiza i Jordi F. Fernández Figueras

Temporada

Data

Títol - director

Gener 2006

19/01/06

Ratas, ratones, rateros... – Sebastián Cordero

20/01/06

Cantuña, lo peor que puede pasarle al hombre es el vacío – Sebastián Cordero

Tiempo de mujeres – Mónica Vásquez

De trabajos y nostalgias – Mónica Vásquez

21/01/06

Entre Marx y una mujer desnuda – Camilo Luzuriaga

REGRESO A UN PAÍS DE SOLEDAD Y SILENCIO IMPERECEDEROS (2003)

Creamos instrumentos metafísicos, estructuras socializantes, para hacer más fácil la convivencia, pero esas estructuras adquieren existencia propia y desencadenan efectos imprevistos, contraproducentes, no deseados, que nos hacen más compleja, más difícil, la vida, la convivencia.

Entonces se hace preciso reformarlas, crear nuevas estructuras, estructuras que inexorablemente originan nuevas y mayores complejidades, que nos instrumentalizan y nos hacen sentir cada vez más presos en un mecanismo que progresa hacia un orden sobrehumano que acrecienta nuestra  angustia.

Añoramos entonces la simplicidad de la antigua anarquía, de una edad dorada, ignota, pero intuida.

Sólo ante la muerte comprendemos: la armonía del caos, la simplicidad de lo complejo.

¡NO OLVIDÉIS MI VOZ! (2002)

                                                                                                                                                                                                                       .

EDAD CREPUSCULAR (2003)

Hemos tornado pútrida

el agua de la tierra.

Hemos ahogado en ella

al ángel de la luz...

(Publicado en En el corazón de las cenizas, Alandar. Cuadernos de poesía, 19, Terrassa, 2004.)

TIEMPO ABAJO (2003)

La vida rueda dando tumbos,

tiempo abajo.

El asesino espera su momento,

agazapado.

(Publicado en En el corazón de las cenizas, Alandar. Cuadernos de poesía, 19, Terrassa, 2004.)

BAJO LAS ESTRELLAS DE OTOÑO (2003)

Sueño el retorno a todo o nada:

obscuridad total o luz extrema.

Bajo las estrellas de otoño

ya se adivina el fin de la noche.

(Publicado en En el corazón de las cenizas, Alandar. Cuadernos de poesía, 19, Terrassa, 2004.)

MISCEL·LÀNIA DE TEMES BARTRIANS – III (1988)

(Agustí Bartra al Santuari de Montgrony, l'any 1980)

Mites

L'experiència de la guerra civil va revelar a Bartra quina era la seva missió futura: esdevenir el portantveu de l'esperança. Aquesta missió la duu a terme especialment en el nucli fonamental de la seva obra, els anomenats mites, quan escriu sota l'influx doble del coneixement racional de la condició tràgica de l'home i el desig de creure en la seva capacitat de superació i en la seva possible redempció.

Per a Bartra, la funció actual de la poesia ha de ser catàrtica. La poesia seria la via que ens permet alliberar-nos col·lectivament de l'angoixa, com ho havia estat a les seves primeres manifestacions.

A la seva conferència «Poesia i mite», tot citant Mallarmé, comenta:

«El cantor o poeta per excel·lència fóra, doncs, Orfeu, el nom del qual venia de la paraula fenícia composta de aur (llum) i rofae (curació, guariment). Orfeu era, palesament, aquell que curava per la llum».

Aquesta catarsi o curació es produirà quan el poeta aconsegueixi delimitar la realitat a la nostra consciència mitjançant la cristal·lització de les seves percepcions i emocions de grans imatges simbòliques, en metàfores totals: els mites.

Màrsies i Adila, Odisseu, Quetzalcòatl, Rapsòdia de Garí, Rapsòdia d'Arnau, Rapsòdia d'Ahab, L'home auroral i El gos geomètric són les obres que, estrictament, podem considerar com a contenidores dels mites bartrians.

Nom

Agustí Bartra Lleonart.

Josep M. Albaigés, al seu Diccionari de noms de persona, diu que Agustí és un nom d'origen llatí, derivat d'Augustus, que vol dir «consagrat pels àugurs».

Bartra —segons Francesc de B. Moll, al seu llibre Els llinatges catalans— és una varietat de barta, mot gascó que significa «bosquet intrincat, romagueral». El seu origen seria, doncs, pre-romà.

Lleonart és una varietat de Lleonard. Consultant Francesc de B. Moll veurem que és un derivat de Leonardua, nom de radical llatí i sufix germànic. Josep M. Albaigés amplia la informació precisant que prové de la deformació del llatí Leo, o sigui «lleó», amb el final nòrdic hard, «fort». Afegeix, a més, un altre possible origen totalment germànic, Leun-hard, que significa «poble fort».

Personalitat

Va trobar imatges i recursos als futuristes russos i als poetes francòfons antillans, als romàntics i expressionistes alemanys, a les epopeies contemporànies d'Occident, al superrealisme i a la lírica dels pobles primitius, a les epopeies mexicanes i mesopotàmiques, a la lírica japonesa, a la tradició cultural catalana...

Va ser capaç d'assimilar una quantitat enorme d'influències, adquirides mitjançant l'estudi exhaustiu de la literatura universal, i en afegir-les a la seva veu personalíssima, va aconseguir que el conjunt fos un tot homogeni.

Poètica

Agustí Bartra, l'any 1980, a «Poesia i mite», un dels seus escassos textos teòrics, va dir:

«No sabem què és la poesia, bé que ningú no ignora que és, que existeix...».

Tot i això, al mateix assaig diu:

«La poesia és una naixença que mai no s'atura, que no aprendrà a morir, perquè poden morir les paraules —i moren—, però no la veu que es vol fer eternitat amb el destí de l'home sobre la terra...».

I una mica més endavant cita una carta que havia escrit l'any anterior a Miquel Desclot:

«La veu és l'emoció articulada que expressa fragmentàriament allò que la terra oculta i, ensems, vol, que sigui desentranyat d'ella...».

Al llibre Sobre poesia (Barcelona, 1980) podrem trobar altres aproximacions als àmbits liminars del misteri.

Progenitors

El pare de Bartra, Joan, era el fill gran d'una família acomodada d'origen camperol que residia a Sant Andreu de Palomar. El seu matrimoni amb Elionor, la mare del futur poeta i vídua amb dos fills, li va fer perdre la condició d'hereu.

Anna Murià, a la seva Crònica de la vida d'Agustí Bartra, diu que la infantesa de Bartra va ser feliç i relaciona aquest fet amb el caràcter del pare, un somniador ple de bondat. Dedica unes quantes pàgines a descriure'l amb passió i cita amb llarguesa alguna de les seves cartes.

Al mateix llibre, diu de la mare:

«Era una dona que havia sofert molt; és tot el que sabem del seu passat, del qual mai no parlava, a part que fou òrfena des de petita, que nasqué a Terrassa, que es casà molt jove [...], matrimoni probablement poc feliç que la deixa vídua aviat amb dos fills [...], i el record d'un part terriblement dolorós i complicat, amb l'infant mort a dins. De la seva família s'ignora tot, no en digué mai res als fills, els quals quedaren astorats quan, a la mort de la mare [...] es presentà una desconeguda dient que era la germana de la morta, la contemplà amb fixesa uns moments, sortí, i mai més no se n'ha sabut res».

Temps

La vida de Bartra es podria dividir en tres grans períodes: els anys d'infantesa, joventut i formació (1908-1940), els temps de l'exili americà (1940-1970) i el retorn (1970-1982).

També es podria dividir en dos períodes amb una frontera, la del 26 d'octubre de 1939. Abans i després d'unir-se amb Anna.

(Publicat a Al Vent, 97, Terrassa, 1988)