MISCEL·LÀNIA DE TEMES BARTRIANS – III (1988)

(Agustí Bartra al Santuari de Montgrony, l'any 1980)

Mites

L'experiència de la guerra civil va revelar a Bartra quina era la seva missió futura: esdevenir el portantveu de l'esperança. Aquesta missió la duu a terme especialment en el nucli fonamental de la seva obra, els anomenats mites, quan escriu sota l'influx doble del coneixement racional de la condició tràgica de l'home i el desig de creure en la seva capacitat de superació i en la seva possible redempció.

Per a Bartra, la funció actual de la poesia ha de ser catàrtica. La poesia seria la via que ens permet alliberar-nos col·lectivament de l'angoixa, com ho havia estat a les seves primeres manifestacions.

A la seva conferència «Poesia i mite», tot citant Mallarmé, comenta:

«El cantor o poeta per excel·lència fóra, doncs, Orfeu, el nom del qual venia de la paraula fenícia composta de aur (llum) i rofae (curació, guariment). Orfeu era, palesament, aquell que curava per la llum».

Aquesta catarsi o curació es produirà quan el poeta aconsegueixi delimitar la realitat a la nostra consciència mitjançant la cristal·lització de les seves percepcions i emocions de grans imatges simbòliques, en metàfores totals: els mites.

Màrsies i Adila, Odisseu, Quetzalcòatl, Rapsòdia de Garí, Rapsòdia d'Arnau, Rapsòdia d'Ahab, L'home auroral i El gos geomètric són les obres que, estrictament, podem considerar com a contenidores dels mites bartrians.

Nom

Agustí Bartra Lleonart.

Josep M. Albaigés, al seu Diccionari de noms de persona, diu que Agustí és un nom d'origen llatí, derivat d'Augustus, que vol dir «consagrat pels àugurs».

Bartra —segons Francesc de B. Moll, al seu llibre Els llinatges catalans— és una varietat de barta, mot gascó que significa «bosquet intrincat, romagueral». El seu origen seria, doncs, pre-romà.

Lleonart és una varietat de Lleonard. Consultant Francesc de B. Moll veurem que és un derivat de Leonardua, nom de radical llatí i sufix germànic. Josep M. Albaigés amplia la informació precisant que prové de la deformació del llatí Leo, o sigui «lleó», amb el final nòrdic hard, «fort». Afegeix, a més, un altre possible origen totalment germànic, Leun-hard, que significa «poble fort».

Personalitat

Va trobar imatges i recursos als futuristes russos i als poetes francòfons antillans, als romàntics i expressionistes alemanys, a les epopeies contemporànies d'Occident, al superrealisme i a la lírica dels pobles primitius, a les epopeies mexicanes i mesopotàmiques, a la lírica japonesa, a la tradició cultural catalana...

Va ser capaç d'assimilar una quantitat enorme d'influències, adquirides mitjançant l'estudi exhaustiu de la literatura universal, i en afegir-les a la seva veu personalíssima, va aconseguir que el conjunt fos un tot homogeni.

Poètica

Agustí Bartra, l'any 1980, a «Poesia i mite», un dels seus escassos textos teòrics, va dir:

«No sabem què és la poesia, bé que ningú no ignora que és, que existeix...».

Tot i això, al mateix assaig diu:

«La poesia és una naixença que mai no s'atura, que no aprendrà a morir, perquè poden morir les paraules —i moren—, però no la veu que es vol fer eternitat amb el destí de l'home sobre la terra...».

I una mica més endavant cita una carta que havia escrit l'any anterior a Miquel Desclot:

«La veu és l'emoció articulada que expressa fragmentàriament allò que la terra oculta i, ensems, vol, que sigui desentranyat d'ella...».

Al llibre Sobre poesia (Barcelona, 1980) podrem trobar altres aproximacions als àmbits liminars del misteri.

Progenitors

El pare de Bartra, Joan, era el fill gran d'una família acomodada d'origen camperol que residia a Sant Andreu de Palomar. El seu matrimoni amb Elionor, la mare del futur poeta i vídua amb dos fills, li va fer perdre la condició d'hereu.

Anna Murià, a la seva Crònica de la vida d'Agustí Bartra, diu que la infantesa de Bartra va ser feliç i relaciona aquest fet amb el caràcter del pare, un somniador ple de bondat. Dedica unes quantes pàgines a descriure'l amb passió i cita amb llarguesa alguna de les seves cartes.

Al mateix llibre, diu de la mare:

«Era una dona que havia sofert molt; és tot el que sabem del seu passat, del qual mai no parlava, a part que fou òrfena des de petita, que nasqué a Terrassa, que es casà molt jove [...], matrimoni probablement poc feliç que la deixa vídua aviat amb dos fills [...], i el record d'un part terriblement dolorós i complicat, amb l'infant mort a dins. De la seva família s'ignora tot, no en digué mai res als fills, els quals quedaren astorats quan, a la mort de la mare [...] es presentà una desconeguda dient que era la germana de la morta, la contemplà amb fixesa uns moments, sortí, i mai més no se n'ha sabut res».

Temps

La vida de Bartra es podria dividir en tres grans períodes: els anys d'infantesa, joventut i formació (1908-1940), els temps de l'exili americà (1940-1970) i el retorn (1970-1982).

També es podria dividir en dos períodes amb una frontera, la del 26 d'octubre de 1939. Abans i després d'unir-se amb Anna.

(Publicat a Al Vent, 97, Terrassa, 1988)