Quan parlem amb la nostra gent gran dels
anys de la guerra, de vegades, massa sovint, la conversa se centra en les
imatges difuses del lloc comú, o en les restringides de la mera experiència
personal i, així mateix, deformades per la llunyania en el temps o per un punt
de vista que en els seus orígens fou concebut sota la perspectiva sempre
deformadora d’una mirada infantil.
Lluny d’aquests dos casos,
intentarem aprofundir una mica en el tema de les col·lectivitzacions amb
Frederic Marín, militant cenetista nascut a Enguera (València) l’any 1902 i
establert a Terrassa el 1915.
En abandonar la nostra ciutat, a l'octubre
de 1938, per incorporar-se a la 119a Brigada Mixta de la 26a Divisió, Frederic
Marín havia pertangut successivament a la Comissió d'Estadística i
Orientacions Econòmiques de la Federació Local de la CNT (1936); al
Consistori Municipal (1937), com a regidor de transports, obres públiques i
administració local; i a la Conselleria d'Economia de Terrassa (1938), creada
per decret per la Generalitat. Ningú més adient, doncs, per parlar-nos amb
coneixement de causa de les col·lectivitzacions terrassenques.
Guerra i revolució
—Quina actitud van adoptar a Terrassa els
militants cenetistes els dies posteriors al 19 de juliol? Com es van afrontar
la guerra i la revolució?
—Acabada la vaga general revolucionària, que
es va iniciar el 19 de juliol de 1936, els primers dies d'agost de 1936 la
calma renaixia a la ciutat, com a qualsevol altre lloc on s'hagués vençut el
feixisme. Centenars de milicians havien marxat cap a l'Aragó, entre ells un
nombre considerable de militants de la CNT.
Els militants del moviment llibertari que
ens vam quedar no érem els més ben preparats —tampoc no érem els menys
preparats— per endegar les conquestes socials que la revolució ens va posar a
l'abast tot seguint els preceptes que nodreixen el comunisme llibertari.
Durant els dies escolats des del 19 de
juliol, les nostres organitzacions havien multiplicat les reunions de militants
i les assembles públiques de tota la població, que van tenir lloc en locals
espaiosos prèviament confiscats i en el camp d'esports, amb capacitat per a
milers de persones. Les orientacions transmeses apuntaven a la incautació per
part dels obrers de fàbriques i tallers, així com de tots els béns de producció
i els capitals propis dels centres de treball on eren el 19 de juliol. En
aquesta primera època de transformació social, les col·lectivitats d'una
mateixa branca —per l'herència organitzativa industrial de l'antic sistema
capitalista— eren excessivament disperses per a la nova situació. Iniciat el
camí de l'economia amb una orientació comunista llibertària, ens havíem
d'adaptar a mètodes més adients fins a arribar a la veritable socialització que
comporta. Aquest fou el nostre objectiu i allò a què ens van dedicar.
Per començar la nostra acció, la Federació
Local de Sindicats d'Indústria de la CNT, en reunió general, va nomenar una
Comissió d’Estadística i Orientacions Econòmiques. Fou quelcom semblant al
«Consejo de Estadística y Producción» que proposava el dictamen sobre el Concepto
Confederal del Comunismo Libertario aprovat pel Congrés de Saragossa. Vam
formar aquesta comissió tres companys.
—A més de formar part d'aquesta comissió,
va pertànyer a alguna col·lectivitat?
—Sí, a la de la fàbrica Barata Hermanos,
on ja treballava abans de la revolució. Vaig ser al Consell d'Empresa. Però hi
vaig estar poc temps, la vaig abandonar precisament en ser designat per la F.
L. de la CNT per integrar-me a la Comissió d'Estadística i Orientacions
Econòmiques.
La Comissió d’Estadística i Orientacions
Econòmiques
—Quina funció feia aquesta comissió i quin
grau d'influència tenia sobre les col·lectivitzacions?
—Sota la supervisió d'un company tècnic
industrial, elaborava plans de fabricació que, un cop aprovats per les
assemblees de treballadors, eren posats en pràctica pels Consells d'Empresa;
però l'autonomia de les col·lectivitats era absoluta, les assembles decidien
l'orientació de la gestió general, bo i acceptant o rebutjant plans o
iniciatives que, per altra part, podien provenir d'un obrer qualsevol.
—Hi havia un horari fix a les empreses
col·lectivitzades?
—Quaranta hores a la setmana, per bé que
de vegades es treballaven més hores, de nit o els diumenges, segons les
circumstàncies.
—Com funcionava la qüestió dels salaris?
Es van congelar? Es va pagar algun cop en espècie?
—Va mantenir-se com abans de la revolució la
diferència de paga segons la categoria laboral, però el salari va augmentar per
a tots. Es pagava amb moneda, gairebé mai no es va fer amb productes procedents
d'intercanvis.
—Què va passar amb la seguretat social? Es
van crear organismes de socors?
—No, no es va crear cap organisme nou,
però els serveis hospitalaris de la ciutat eren bons, en termes generals. Sí que
es va fer un gran esforç per lluitar contra els accidents de treball, amb uns
resultats molt positius. En cas de malaltia, es pagava íntegrament el salari.
L'avortament era legal si era sol·licitat per causes purament de salut.
—En algunes fàbriques hi va haver Comitès
de Control; què eren i en què es diferenciaven dels Consells d'Empresa?
—A les empreses on els patrons es van
quedar després del 19 de juliol de 1936 (molt poques) —en aquelles on els
patrons no van ser acusats d’intel·ligència amb el feixisme— s'hi van instituir
els Consells de Control si la empresa donava feina a menys de 100 obrers. El seu
funcionament no era, en essència, diferent de l'existent a l'antic règim
patronal. El patró continuava essent l'amo en l'administració i la direcció de
l'empresa, però la fórmula nova introduïa la facultat per part del Comitè de
Control de fiscalitzar les diferents operacions decidides per a la bona marxa
de l'empresa i d’oposar-se a allò que considerés anormal, perjudicial o no
convenient. Els casos de conflictes entre el patró i el Comitè de Control,
segons la seva índole, eren resolts pel Comitè d'Enllaç CNT-UGT o per la
Conselleria d'Economia. El proveïment de primeres matèries, com a ajuda
sol·licitada, es concedia com si es tractés de col·lectivitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario