Jo sóc l'extraesfera que
envolta l'univers. Norere de mi només enosteix el no-res. Tot el que es troba
en la intraesfera es reflecteix en mi.
Sóc la imatge del que
és i sóc reflex del no-no-res. Sóc la magnitud immesurable, omnipotent, tot ho
sé i tot ho sento. Em redueixo en esferes concèntriques des del macrocosmos,
m'agenollo davant la constel·lació més insignificant i guaito en una estrella
qualsevol.
Ja et trobo, sí, aquí,
en una partícula ínfima de matèria. Enretiro les ortigues i et contemplo sobre
l'humus. Dorms, pateixes, et regires despentinat, suat i tremolant. Has
esquinçat el llençol i les teves mans busquen refugi entre les entranyes de la
terra. Dorms, somies, et creus un déu que tot ho pot, que tot ho sap i tot ho
sent. Sí. I només ets un reflex en un somni. Agonitzes.
Quan despertis, ja no
existeixo. Quan desperti, ja no existeixes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario