Fortes descàrregues
d'una alta concentració emocional i harmònica a Terrassa, sí, durant
l'espectacle Por amar a l'arte / Per
estimar l'art d'Amancio Prada i Maria del Mar Bonet que la nostra ciutat va
tenir l'honor d'acollir el divendres 27 de febrer.
Poques vegades es
té l'oportunitat de veure junts compartint un escenari dos artistes de la
paraula i la música de la qualitat d'aquests veterans i per això sobta que la
platea no estigués plena a vessar, però en fi, podem pensar que amb la crisi
econòmica la gent troba fàcil —especialment els més joves— assumir la despesa
que suposa assistir a un esdeveniment d'aquesta mena.
Després de
preguntar-se com era que fos la seva primera actuació a Terrassa, va començar
el recital el lleonès Amancio Prada, sol sobre l'escenari, amb la guitarra,
oferint les seves creacions que, com sorgides del corn de l'abundància de la
cançó lírica, anava barrejant amb comentaris —frescos i plens de bon humor,
sensibilitat i una saviesa simple i directa— que les contextualitzaven o que,
contràriament, vagarejaven per temes com la bellesa del paisatge i la seva
destrucció o la riquesa de la vida pobre, però honesta, dels llauradors, com va
ser la dels seus pares.
En primer lloc va
oferir, amb la seva veu sempre diàfana, una de les seves adaptacions del
francès Leo Ferré, «La memoria y el mar», a qui va assenyalar com un dels seus
mestres, juntament amb George Brassens, Jacques Brel i Paco Ibáñez. A
continuació, composicions pròpies i de poetes com García Lorca, García Calvo i
Sánchez Ferlosio: «Vida e morte», «Canción de amor n. 2», «Hoy no me levanto yo»,
«Salutación elegíaca a Rosalía de Castro»... i «Libre te quiero», una de les
seves interpretacions de referència, amb què va donar per acabada la seva
intervenció individual.
A continuació, es
va referir a si mateix com un equivalent de sant Joan Baptista per donar la
benvinguda a Maria del Mar Bonet. Junts van interpretar «Campanas de
Bastabales» de Rosalía de Castro i el lleonès es va acomiadar provisionalment
del públic fins a la tercera part del recital, en la qual tots dos tornarien a
compartir escenari.
Maria del Mar
Bonet, acompanyada per Dani Espasa a l'acordió i el piano, excel·lent, va
oferir les seves interpretacions de poemes d'autors com Estellés, Dionís de
Portugal, Miquel Ferrà i Costa i Llobera:
«Les illes», «Dansa d'Amor», «Cançó de na Ruixa-mantells», «Lo pi de Formentor»,
«Jardí tancat»... Va acabar la seva actuació —magnífica, encara que amb un
vibrato, tot i que característic de la cançó d'arrel tradicional mediterrània,
potser excessiu en algunes ocasions— oferint «L'àguila negra» de la francesa
Barbara.
L'última part de
l'espectacle, amb tots dos intèrprets de nou junts, va començar amb «Negra
sombra», el conegut poema de Rosalía de Castro, i «Caravel de caraveles», variant
d'una cançó popular gallega. Aquests van ser, potser, els moments de major
intensitat de tot el recital, a frec d'assolir la cançó somiada de que, com a
objectiu de tota una vida, havia parlat Prada al començament del recital.
Amb «Adiós ríos, adiós fontes» de Rosalia de
Castro i «Què volen aquesta gent?» de Lluís Serrahima, els dos grans intèrprets
van posar punt final a un recital que va il·luminar la nit terrassenca i engrandir
l'alè vital dels afortunats assistents.
Jordi F. Fernández Figueras
Publicat a Malarrassa
Publicat a Malarrassa
No hay comentarios:
Publicar un comentario