 |
| Francesc Abad: «Estratègia de la precarietat» (2015) |
Estratègia de la
precarietat
Estratègia de la
precarietat és el
títol i el tema de l’exposició de Francesc Abad, produïda per ACVic Centre
d’Arts Contemporànies i comissariada per Miquel Bardagil i Magdala Perpinyà, que
es pot visitar entre 16 de gener i el 22 d'abril d'enguany a la Sala Muncunill
(Plaça Didó – Terrassa).
El títol fa al·lusió a diferents estrats del
context vital i social del creador: la precarietat de l’artista que (sobre)viu
gràcies a altres feines; la crisi econòmica i política que negligeix el valor
de la cultura i nega la possibilitat d'assolir la utopia; i la reutilització en
algunes de les obres exposades d'eines visuals típiques dels anys 70, molt en
consonància amb la precarietat que retorna.
Francesc Abad i Gómez (Terrassa, 1944) és un dels
pioners de l’art conceptual a Catalunya i un dels artistes visuals
contemporanis més destacats en actiu: http://www.francescabad.com/
Estratègia de la
precarietat fa balanç
de la seva evolució artística mitjançant un recull d'algunes de les seves
darreres obres i gira al voltant de quatre grans eixos d’investigació estètica
que ens mostren allò que ha atret i preocupat Francesc Abad des dels seus
inicis: la recuperació històrica i crítica del passat, la relectura constant
del present, el concepte d’utopia en l’actualitat i la reivindicació de
l’esperit de recerca crítica que ha de marcar el trajecte dels creadors que se
situen de manera voluntària al marge del que dicten els criteris economicistes
del món de les indústries culturals.
Amb «Diaris del pensar»,
Francesc Abad centra la seva mirada en fragments d'esdeveniments històrics del
passat més recent, procedents de l’experiència viscuda i l'heretada, i ens
convida a recomposar aquestes parts per iniciar una reescriptura en espiral de
la memòria històrica dels nostres temps.
A «Les costelles del segle», Abad presenta un
aliatge d'imatges, cites, retalls de premsa, dibuixos, etc.,
procedents d'anotacions al seus diaris que escampats, superposats i entreteixits,
ens ofereixen una visió crítica de l’estat actual del món a la manera d'un assaig
d'atlas desplegable que ens permeti transitar moments i espais significatius
del segle resseguint la mirada nòmada del creador.
«Jetzeit» és una
representació gràfica de la xarxa de conceptes i referents intel·lectuals a
partir dels quals Abad ha bastit des de fa dècades la seva recerca.
«Ernst Bloch: espai per a la
utopia» presenta una selecció de les entrevistes que es van fer entre el 2010 i
el 2012 amb diversos intel·lectuals del món de la filosofia i de la cultura que
analitzen la filosofia d’Ernst Bloch i l’actualitat del concepte d’utopia: Beat
Dietschy, Francesca Vidal, Martí Peran, Francisco Jarauta i Helga Reidemeister.
«Les nòmines (40 anys de
nòmines)» és un monument a la precarietat de l'artista plàstic del nostre país
realitzat en primera persona i, com el seu títol indica, el formen els
centenars de nòmines que com assalariat en una escola privada de Barcelona li
van permetre sobreviure com creador.
En conjunt, una bona mostra de l'obra rigorosa,
ascètica i dialògica d'un creador que,
a través de la seva mirada, ens incita a repensar els esdeveniments socials i
polítics amb què s’ha traçat la història del segle XX.
Jordi F. Fernández
Figueras
Malarrassa, febrer de 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario