María Eloy-García recitarà els seus poemes
al Bau House Bar de Terrassa
al Bau House Bar de Terrassa
 |
| María Eloy-García |
El proper 30 d’abril a les
20:00h, al Bau House Bar (Avinguda Jacquard, 1 – Terrassa), tindrem
l’oportunitat de sentir la poesia de la malaguenya María Eloy-García en la seva
pròpia veu. Aquesta poeta, nascuda el 1972, ha publicat els llibres de poesia Metafísica
del trapo (2001), Cuánto dura
cuanto (2007) i Los cantos de cada cual (2013), i ha estat inclosa en
nombroses antologies i mostres col·lectives de poesia.
Ens hem posat en
contacte amb ella per saber alguna cosa més sobre la seva obra i per conèixer
els seus fonaments poètics i ha contestat les nostres preguntes amb una
simpatia espontània, gens embafadora.
Com i quan
descobreixes la poesia i decideixes dedicar-t’hi?
Descobreixo la poesia tan aviat
tinc ús de raó, si és que n’he tingut mai. Crec que formava part del pack vida, no crec ni tan sols que hagi
estat una elecció. Quan vaig descobrir els llibres ho vaig entendre tot
rapidíssim: m’encantava parlar per parlar, m’encantava com sonaven les
paraules, era tot un vici. Em diverteixo molt, no concebo la vida sense
divertir-me.
Quins
autors t’han seduït i han impregnat la teva obra? Per què?
Molts, però també
artistes d’altres disciplines. També m’ha influït el món de la ciència, el de
la filosofia, etc. Com a escriptors, Pessoa,
Vallejo, Szymborska, Gelman, Perse, la Bíblia, el prospecte de
l’aspirina, tot. El perquè és senzill, pel plaer estètic, no conec cap estat
millor.
Per
què escrius? Per comunicar-te amb qui et llegeix, per explorar la teva
consciència i conèixer-te millor…? Per què? Defineix la teva poesia per a qui
la desconegui.
Escric per trobar
aquest mateix plaer i, en certa manera, perquè m’estimin. D’alguna manera
necessito comunicar amb tot, necessito explicar, com l’exhibicionista de la
gavardina necessita ensenyar.
La meva poesia podria
ser més o menys fer quotidianes les coses suposadament altes i dignes i
dignificar les coses suposadament quotidianes.
Ara
mateix s’està editant molta poesia en català, sorgeixen projectes
interessantíssims entre la gent jove. Es dóna la mateixa situació a Andalusia?
Està molt viva també,
pensa que Andalusia ha donat molt bons poetes sempre, igual que Catalunya. Quien tuvo, retuvo. El millor és que
els poetes més joves comencen a valorar la barreja amb altres disciplines,
comencen a introduir més coses que les pròpiament literàries i això és
meravellós, jo crec que cal barrejar-ho tot. El poeta filòleg atrapat en el seu
jo turmentat ja és un tedi absolut.
Quins projectes estàs preparant?
Bé, després de l’últim llibre, crec que m’hauré de posar soviètica. La poesia em serveix
per criticar l’interior d’un món de merda, i per inventar-ne un altre de
possible, on es posi en dubte allò que es considera bo i es revisi allò que es
considera dolent. No hi ha veritats inflexibles, a la meva edat.
Eli RodGüell &
Jordi FFF
Publicat a Malarrassa
Publicat a Malarrassa
No hay comentarios:
Publicar un comentario