Albert Ubach, a la secretaria de l'associació Tub d'Assaig 7´70 |
ALBERT UBACH, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ
DE
CIRC TUB D’ASSAIG 7’70
Deia Sebastià Gasch a la
primera meitat del segle passat que el circ era en essència una disciplina
artística plena d'elegància, harmonia i puresa visual en que la que el cos humà
era dominat i transmutat en bellesa gràcies al triomf de la voluntat sobre la
matèria, però els que tenim certa edat sabem que en algun moment d'un passat
més recent, al nostre país, el circ va baixar en la consideració del públic
adult a la categoria d'un dels espectacles més ínfims que hom es veia obligat a
suportar en consideració a la candidesa dels infants.
Afortunadament la situació
es va redreçar en el tombant de segle gràcies sobretot a l'impacte dels grans
espectacles del Circ du Soleil i a la feina desenvolupada per persones com
Rogelio Rivel, Tortell Poltrona o els integrants de Los Galindos.
A Terrassa, el 2007, una
sèrie d'artistes de circ, performers i gent de teatre de carrer i animació
creen una associació que anomenen Tub d'Assaig 7'70 amb uns objectius purament
funcionals, en primer lloc aconseguir un espai propi per assajar, sense haver
de patir cap condicionament d'horaris o d'espais amb mesures inadequades, i,
segon terme, poder facturar legalment per les seves activitats.
«Ara mateix, qui
formeu part de l'associació?», preguntem a l'Albert Ubach, l'actual president.
«Dins
l'associació hi ha diverses companyies i artistes amb diferents especialitats:
el Circ Pistolet, un col·lectiu de sis persones —Enric Petit, Rat Serra, Tomàs Cardús,
Miguel Garcia, Anna Torné i jo mateix— especialitzat en el mà a mà o equilibris
acrobàtics en grup; la Cia. Belusca, formada per Marc Muñoz i
Núria Puig, especialitzats en la
bàscula; la Cia. Filigranes, integrada per Albert Pérez, Jordi Torrens i Marta
Riba, que són els pallassos; la Cia. Cuncurulla, equilibri acrobàtic de Laura
Morales, Maria Camats i Jaume Delclòs; Cristian Uroz, malabarista; Marc
Hidalgo, acròbata; Martiki, magia còmica… I col·laboradors que no són artistes
de circ com l’escenògraf Toni Castells; el Jordi Martínez, que és tècnic de so
i ajuda a la gestió; la Marta Garcia, que porta tot el tema de fotografia i
comunicació, la Rosa, que s’encarrega de la comptabilitat… I l’Albert
Fernández, un tot terreny que tant cuina per a cent persones, durant els
festivals a La Maurina, com negocia amb les administracions o fa de machaca en
un muntatge».
«Quina és la vostra situació actual? Teniu
el futur garantit a curt i mitjan termini?».
L'Albert ens explica que un local d'assaig
circense necessita molts metres quadrats de superfície per no haver d'anar
muntant i desmuntant les infraestructures contínuament i tenir un bons
magatzems, i un sostre de gran alçada per poder treballar amb trapezis,
màstils, llits elàstics...
Fa uns cinc anys van advertir que el seu
local al carrer Sant Leopold se'ls havia quedat petit i no podien desenvolupar-se
i créixer com desitjarien, que sense uns nous locals, no els seria possible
integrar noves companyies i tampoc es podrien ampliar les escoles i tallers de
formació per a adults i infants.
«Ens vam adreçar a la regidoria de Cultura
i aquesta ens ha ofert al llarg dels anys diversos locals de titularitat
pública en unes bones condicions econòmiques, però amb unes necessitats de
restauració i adequació arquitectòniques fora de la mostra capacitat econòmica.
Ara estem mirant un situat a l'antiga fàbrica AEG, si en aquest no podem
instal·lar-nos, ho tindrem malament».
Si tot funciona com desitgen, tampoc ho tindran fàcil.
«Si fem el salt de treballar en 120 metres
quadrats a fer-ho en 12.000, constata l'Albert, haurem de deixar de ser un
grup d'amics que s'autogestionen per convertir-nos en una associació més
professionalitzada i ens caldrà contractar tècnics que ens ajudin en totes les tasques
administratives, de comunicació i pedagògiques».
«Com és la vida quotidiana d'un artista de
circ?», canviem les nostres inquisicions a un registre més personal.
«Jo pertanyo al Circ Pistolet i només puc
parlar per nosaltres, però us podeu fer una idea. Els altres artistes no
tindran uns costums gaire diferents».
Els cinc membres de la companyia entrenen
en grup tres dies a la setmana, en sessions de cinc hores, però dos, l'Enric
Petit i el Tomàs Cardús, les prolonguen tres hores més.
«A part d'això, cada un de nosaltres fa
gimnàs pel seu compte, jo mateix dedico un parell d'hores al dia», afirma
l'Albert.
Quan li preguntem com va començar tot, ens parla del món dels castellers: «Entre l'activitat d'un grup
d'equilibri acrobàtic i una colla de castells hi ha punts de contacte, hi ha en
comú una sèrie de facultats físiques que cal conrear».
«Com us enfronteu
els artistes de circ als inevitables canvis del cicle biològic?».
«Pel que fa a la força física, tard o
d'hora s'arriba a un límit que ja no es pot superar, però amb l'edat es guanya
en tècnica, que la supleix, i també en sensibilitat. Un exercici de circ no
consisteix només el l'ús de la força bruta, si assolir una imatge harmònica que
impacti l'espectador és l'objectiu, conrear l'elegància i utilitzar la
intel·ligència són més importants».
L'Albert continua parlant-nos de projectes
que fusionin el circ, els castells, el teatre i la dansa... I pensem: «Per què
no poden ser possibles... algun dia?».
Eli RogGüell
Jordi F. Fernández Figueras
Publicat a Malarrassa, n. 3, març de 2015
Publicat a Malarrassa, n. 3, març de 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario