El capitalismo ha formulado su tipo ideal con la figura del hombre unidimensional. Conocemos su retrato: iletrado, inculto, codicioso, limitado, sometido a lo que manda la tribu, arrogante, seguro de sí mismo, dócil. Débil con los fuertes, fuerte con los débiles, simple, previsible, fanático de los deportes y los estadios, devoto del dinero y partidario de lo irracional, profeta especializado en banalidades, en ideas pequeñas, tonto, necio, narcisista, egocéntrico, gregario, consumista, consumidor de las mitologías del momento, amoral, sin memoria, racista, cínico, sexista, misógino, conservador, reaccionario, oportunista y con algunos rasgos de la manera de ser que define un fascismo ordinario. Constituye un socio ideal para cumplir su papel en el vasto teatro del mercado nacional, y luego mundial. Este es el sujeto cuyos méritos, valores y talento se alaban actualmente. (Michel Onfray)


lunes, 22 de junio de 2015

ALBERT UBACH, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE CIRC TUB D’ASSAIG 7’70 (2015)


Albert Ubach, a la secretaria de l'associació Tub d'Assaig 7´70

ALBERT UBACH, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ 
DE CIRC TUB D’ASSAIG 7’70

Deia Sebastià Gasch a la primera meitat del segle passat que el circ era en essència una disciplina artística plena d'elegància, harmonia i puresa visual en que la que el cos humà era dominat i transmutat en bellesa gràcies al triomf de la voluntat sobre la matèria, però els que tenim certa edat sabem que en algun moment d'un passat més recent, al nostre país, el circ va baixar en la consideració del públic adult a la categoria d'un dels espectacles més ínfims que hom es veia obligat a suportar en consideració a la candidesa dels infants.

Afortunadament la situació es va redreçar en el tombant de segle gràcies sobretot a l'impacte dels grans espectacles del Circ du Soleil i a la feina desenvolupada per persones com Rogelio Rivel, Tortell Poltrona o els integrants de Los Galindos.

A Terrassa, el 2007, una sèrie d'artistes de circ, performers i gent de teatre de carrer i animació creen una associació que anomenen Tub d'Assaig 7'70 amb uns objectius purament funcionals, en primer lloc aconseguir un espai propi per assajar, sense haver de patir cap condicionament d'horaris o d'espais amb mesures inadequades, i, segon terme, poder facturar legalment per les seves activitats.

«Ara mateix, qui formeu part de l'associació?», preguntem a l'Albert Ubach, l'actual president.
«Dins l'associació hi ha diverses companyies i artistes amb diferents especialitats: el Circ Pistolet, un col·lectiu de sis persones Enric Petit, Rat Serra, Tomàs Cardús, Miguel Garcia, Anna Torné i jo mateix especialitzat en el mà a mà o equilibris acrobàtics en grup; la Cia. Belusca, formada per Marc Muñoz i Núria Puig,  especialitzats en la bàscula; la Cia. Filigranes, integrada per Albert Pérez, Jordi Torrens i Marta Riba, que són els pallassos; la Cia. Cuncurulla, equilibri acrobàtic de Laura Morales, Maria Camats i Jaume Delclòs; Cristian Uroz, malabarista; Marc Hidalgo, acròbata; Martiki, magia còmica… I col·laboradors que no són artistes de circ com l’escenògraf Toni Castells; el Jordi Martínez, que és tècnic de so i ajuda a la gestió; la Marta Garcia, que porta tot el tema de fotografia i comunicació, la Rosa, que s’encarrega de la comptabilitat… I l’Albert Fernández, un tot terreny que tant cuina per a cent persones, durant els festivals a La Maurina, com negocia amb les administracions o fa de machaca en un muntatge».
 
«Quina és la vostra situació actual? Teniu el futur garantit a curt i mitjan termini?».
L'Albert ens explica que un local d'assaig circense necessita molts metres quadrats de superfície per no haver d'anar muntant i desmuntant les infraestructures contínuament i tenir un bons magatzems, i un sostre de gran alçada per poder treballar amb trapezis, màstils, llits elàstics...
Fa uns cinc anys van advertir que el seu local al carrer Sant Leopold se'ls havia quedat petit i no podien desenvolupar-se i créixer com desitjarien, que sense uns nous locals, no els seria possible integrar noves companyies i tampoc es podrien ampliar les escoles i tallers de formació per a adults i infants.
«Ens vam adreçar a la regidoria de Cultura i aquesta ens ha ofert al llarg dels anys diversos locals de titularitat pública en unes bones condicions econòmiques, però amb unes necessitats de restauració i adequació arquitectòniques fora de la mostra capacitat econòmica. Ara estem mirant un situat a l'antiga fàbrica AEG, si en aquest no podem instal·lar-nos, ho tindrem malament». 

Si tot funciona com desitgen, tampoc ho tindran fàcil.
«Si fem el salt de treballar en 120 metres quadrats a fer-ho en 12.000, constata l'Albert, haurem de deixar de ser un grup d'amics que s'autogestionen per convertir-nos en una associació més professionalitzada i ens caldrà contractar tècnics que ens ajudin en totes les tasques administratives, de comunicació i pedagògiques».

«Com és la vida quotidiana d'un artista de circ?», canviem les nostres inquisicions a un registre més personal.
«Jo pertanyo al Circ Pistolet i només puc parlar per nosaltres, però us podeu fer una idea. Els altres artistes no tindran uns costums gaire diferents».
Els cinc membres de la companyia entrenen en grup tres dies a la setmana, en sessions de cinc hores, però dos, l'Enric Petit i el Tomàs Cardús, les prolonguen tres hores més.
«A part d'això, cada un de nosaltres fa gimnàs pel seu compte, jo mateix dedico un parell d'hores al dia», afirma l'Albert.

Quan li preguntem com va començar tot, ens parla del món dels castellers: «Entre l'activitat d'un grup d'equilibri acrobàtic i una colla de castells hi ha punts de contacte, hi ha en comú una sèrie de facultats físiques que cal conrear».

«Com us enfronteu els artistes de circ als inevitables canvis del cicle biològic?».
«Pel que fa a la força física, tard o d'hora s'arriba a un límit que ja no es pot superar, però amb l'edat es guanya en tècnica, que la supleix, i també en sensibilitat. Un exercici de circ no consisteix només el l'ús de la força bruta, si assolir una imatge harmònica que impacti l'espectador és l'objectiu, conrear l'elegància i utilitzar la intel·ligència són més importants».

L'Albert continua parlant-nos de projectes que fusionin el circ, els castells, el teatre i la dansa... I pensem: «Per què no poden ser possibles... algun dia?».

Eli RogGüell
Jordi F. Fernández Figueras

Publicat a Malarrassa, n. 3, març de 2015




No hay comentarios:

Publicar un comentario