Vendrá una vuelta más
el desagüe lentísimu del alba
y la tinta la nueche
dirá pa otros llugares muncho más
afayadizos pal tremor de les solombres.
Entamará la discusión de siempre
sobre’l cantar cabero de los páxaros.
Saldrán con ruidu prieto ruiseñores,
tiniebles y calandres
volando de les nueses
boques como un glayíu interminable
y el Sol quedrá traenos, como a besties,
la muerte y la quietú.
Mas yo entós sacaré la mio pistola,
que llevo cientos d’años preparando,
y apuntaré a esa ave ruin y estraña
que separta los díes de les nueches
y el sangre traerá un nuevu atapecer
y tornaremos, mudos, al amor
y sobre’l cuerpu entá
caliente de la llei
mataremos dos páxaros d’un tiru.
SHAKESPEARE
Vindrà un cop més
el desguàs lentíssim de l'alba
i la tinta de la nit
anirà cap a altres llocs molt més
apropiats per a la tremolor de les ombres.
Organitzarà la discussió de sempre
sobre la cançó última dels ocells.
Sortiran amb soroll obscur rossinyols,
tenebres i calàndries
volant de les nostres
boques com un gemec interminable
i el Sol voldrà portar-nos, com a les bèsties,
la mort i la quietud.
Però jo llavors trauré la meva pistola,
que fa centenars d'anys que preparo,
i apuntaré a aquest au mesquina i estranya
que separa els dies de les nits
i la sang portarà un nou capvespre
i tornarem, muts, a l'amor
i sobre el cos encara
calent de la llei
matarem dos ocells d'un tret.
LA FLOR DE LA ZREZAL
La flor de la zrezal, que notru tiempu fora
anunciu del calor y de la lluz
—espoyetaben mudos los deseos—,
güei paezme más bien
el descuidu d'un dios
o peor, una broma.
LA FLOR DEL CIRERER
La flor del cirerer, que en un altre temps va ser
anunci de la calor i de la llum
—florien muts els desitjos—,
avui em sembla més aviat
el desencert d'un déu
o pitjor encara, una broma.
Traducció de Jordi F. Fernández Figueras
No hay comentarios:
Publicar un comentario