ACTIVITATS LITERATURA I PENSAMENT 2014 (2015)

Activitats organitzades o coorganitzades durant l'any 2014

per la secció de Literatura i Pensament

d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa,

coordinada per Jordi F. Fernández Figueras,

segons l'informe presentat el 26 de gener de 2015

a l'assemblea de socis de l'entitat.

LITERATURA I PENSAMENT 2014

Amics de les Arts i Joventuts Musicals

LITERATURA

► Recitals de poesia

16/01/14 «Lleonard i la Castellona», recital de paraules i música basat en textos de Terenci Moix sobre Maria Aurèlia Capmany.

01/02/14 «Poematon: obertura visual», visita guiada i recital a càrrec de Jordi Fornos i Alexandre Nunes de Oliveira.

02/02/14 Presentació de la plaquette Rei Carxofa, recital de poemas d'Orol,Gómez i altres autors.

20/02/14 «St. Pierre 7», recital de poesia i música a càrrec d’Alexandre Nunes de Oliveira, acompanyat per les guitarres d’Ia Pujol i de Nahuel Forchini.

06/03/14 «En helicòpter», recital de paraules i música a càrrec de Josep Pedrals i els nens eutròfics.

03/04/14 «eBÓCAme», una fusió de paraules, música, sensualitat i erotisme de la mà de les poetes Yolanda i Silvia Gelices, acompanyades per Montse Garrido al piano i David Hidalgo a la percussió.

15/05/14 «Joan Vinyoli i el seu domini màgic», conferència-recital a càrrec de Jaume Aulet i Tomàs Nadeu, acompanyats a l'acordió per Àlex Martín, sota la direcció escènica de Pepi Sabrià.

30/09/14 «Ambients i personatges de la Terrassa del nou-cents: Fragments del llibre de memòries Quan els sentits s’afinen de Ferran Canyameres», lectura dramatitzada a càrrec d'Ernest Castañé, Anna Clariana, Toni Garrich, Tessa Julià, Maria Miralda i Tomàs Nadeu, dirigits per Pepi Sabrià.

16/10/14 «Vida Vinyoli», recital a càrrec de Joan Alavedra, Feliu Formosa i Cinta Massip.

05/11/14 «Cafè Central: 25 anys de poesia», presentació a càrrec de Toni Clapés i lectures i debat a càrrec de Josep Lluís Badal, Sònia Moll i Sam Abrams (que parla/llegeix Agustí Bartra i Emily Dickinson).

13/11/14 «Poesía a tiros», recital a càrrec del Col·lectiu Poètic 6 en Raya.

17/11/14 «Joan Vinyoli i el seu domini màgic», conferència-recital a càrrec de Jaume Aulet i Tomàs Nadeu, acompanyats a l'acordió per Àlex Martín, sota la direcció escènica de Pepi Sabrià.

27/11/14 «Soliloquis», lectura de poemes de Roger Badiella, Enric Bergadà, Esther Cánovas, Ernesto Frattarola, Oriol Gómez, Cris López, Sandra Milán i Martí Purull, dramatitzada per Alfons Ferran Freixa.

03/12/14 «Crida a homenatjar Joan Vinyoli des del bars», jam poètica a càrrec de diversos rapsodes i poetes que llegiran poemes de Joan Vinyoli i propis.

11/12/14 «Encara les paraules. La poesia de Joan Vinyoli», recital a càrrec Xavier Morte i Xavier Pérez.

► Presentacions de llibres

22/01/14 Presentació del llibre Rondando la modelo. Diario de un Náufrago de Facebook de Joan-Ignasi Ortuño.

02/02/14 Presentació de la plaquette Rei Carxofa d’Oriol Gómez i recital de poemas amb Oriol Gómez, Joan Abad, Jonás Maldonado i micro obert.

05/02/14 Presentació del llibre de poemas visuals Finestres de J. M. Calleja, a càrrec de Jordi Marrugat, crític, i Amàlia Sanchís, editora.

26/03/14 Presentació del llibre de poesia Al sol de las horas d’Esther Cánovas, a càrrec dAmalia Sanchís i Ernesto Frattarola.

02/04/14 Presentació de la novel·la L’esclau de la sal de Manel Bonany, a càrrec de Maria Miralda i Pau Gómez, i l’autor.

10/04/14 Presentació de la novel·la El cosidor d’errades de Tessa Julià, a càrrec de Jaume Aulet.

27/05/14 Presentació del llibre de poesia Herido mármol d’Ernesto Frattarola, a càrrec d’Esther Cánovas.

► Conferències, taules rodones i tallers sobre literatura

12/03/14 Club de Lectura d’Amics de les Arts: «Vulcano de Max Besora».

09/04/14 Club de Lectura d’Amics de les Arts: «Bruixa de dol de Maria Mercè Marçal».

14/05/14 Club de Lectura d’Amics de les Arts: «Cançons d’amor i de pluja de Sergi Pàmies».

08/10/14 Club de Lectura d’Amics de les Arts: «La Petita Joia de Patrick Modiano».

05/11/14 «Cafè Central: 25 anys de poesia», presentació a càrrec de Toni Clapés, i lectures i debat a càrrec de Josep Lluís Badal, Sònia Moll i Sam Abrams (que parla/llegeix Agustí Bartra i Emily Dickinson).

12/11/14 Club de Lectura d’Amics de les Arts: «Vent d’aram de Joan Vinyoli».

10/12/14 Club de Lectura d’Amics de les Arts: «Això és tot de James Salter».

► Premis literaris

«Agustí Bartra - Ciutat de Terrassa», poesia.

«El somriure del gat», poesia i narrativa per a alumnes d’ESO i Batxillerat.

► Publicacions

Soliloquis, poemes de Roger Badiella, Enric Bergadà, Esther Cánovas, Ernesto Frattarola, Oriol Gómez, Cris López, Sandra Milán i Martí Purull, il·lustració d'Aleix Valldeperes i coordinació d'Eli RodGüell.

► Formació

Sílvia Gelices: Taller d’escriptura literària i Taller d’escriptura emocional.

Ernesto Frattarola i Esther Cánovas: Curs d'Escriptura poètica.

PENSAMENT

► Presentacions de llibres

22/04/14 Presentació del llibre Exit. Salida de emergencia: la receta de los expertos para salir de la crisis, de Silvia Gelices, a càrrec de l’autora i d’Arcadi Oliveres.

28/05/14 Presentació del llibre Masacre en el Pabellón Séptimo de Claudia Cesaroni, a càrrec de Joan Tamayo, Claudia Cesaroni, autora del llibre, i Marcia Román, mare i companya de víctimes de la massacre.

11/06/14 Nova presentació del llibre Exit. Salida de emergencia: la receta de los expertos para salir de la crisis de Silvia Gelices, a càrrec de l’autora i de Joan Antoni Melé, subdirector general de Triodos Bank i autor del llibre Dinero y conciencia.¿ A quién sirve mi dinero?

02/10/14 Presentació de Remedios naturales para síntomas habituales, a càrrec de Sònia Martínez Cano, dietista clínica i nutricionista del Consorci Sanitari de Terrassa.

21/10/14 Presentació del llibre Anarquismo es movimiento: anarquismo, neoanarquismo y postanarquismo de Tomás Ibáñez, seguit d’un col·loqui amb l’autor, Àngel Bosqued i Josep Maria Casasús.

► Conferències i taules rodones

23/01/14 «Dones: l’altra història. De deeses a bruixes, de la prehistòria a l’edat mitjana», debat presentat i dirigit per Mercè Borràs.

30/01/14 «Dones: l’altra història. Dones poderoses, reines i abadesses», debat presentat i dirigit per Mercè Borràs.

04/02/14 «La destrucció pedagògica de l’escola a Catalunya», xerrada a càrrec d’Antoni Dalmases i Miquel Mallafré.

11/02/14 «El futur pedagògic de l’escola a Catalunya», diàleg a càrrec de Miquel Mallafré i Antoni Poch.

12/02/14 «La corrupció a la sanitat catalana», xerrada a càrrec d’Albano Dante, Josep Cabayol i Àngels M. Castells.

13/02/14 «Dones: l'altra història. El segle XX. El feminisme», debat presentat i dirigit per Mercè Borràs.

04/03/14 Curs de Cultura Política: «Els pensadors de la política: Plató i Aristòtil»,  xerrada a càrrec de Quim Brugué, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

07/03/14 «Pioneres del feminisme a Catalunya», xerrada a càrrec de Laura Vicente, historiadora.

11/03/14 Curs de Cultura Política: «Els pensadors de la política: de Maquiavel a la Il·lustració», xerrada a càrrec de Joaquín Miras, membre d’Espai Marx.

18/03/14 Curs de Cultura Política: «Proudhon i Pi i Margall, socialisme i federalisme popular», xerrada a càrrec de Ferran Aisa, estudiós de la història contemporània de Catalunya i del moviment obrer.

25/03/14 Curs de Cultura Política: «Els anarquistes: Bakunin, Kropotkin i Malatesta», xerrada a càrrec de Jordi Martí Font, filòleg, Ferran Aisa, historiador, i Gianni Sarno, historiador.

01/04/14 Curs de Cultura Política: «Marx, la seva obra i el seu llegat», xerrada a càrrec de Joaquín Miras, membre d’Espai Marx.

08/04/14 Curs de Cultura Política: «Luxemburg i Lukacs, els camins de l’heterodòxia», xerrada a càrrec de Joaquín Miras i Joan Tafalla, membres d’Espai Marx.

16/04/14 «Transgènics, no. Transgènics, sí», debat a càrrec de Miquel Vallmitjana i Joan Simó.

25/04/14 «Eleccions europees: què ens hi juguem i quina Europa volem», xerrada de Vicenç Navarro.

29/04/14 Curs de Cultura Política: «Bernstein i Kautski, el camí de la socialdemocràcia», xerrada a càrrec de Joan Tafalla, membre d’Espai Marx.

06/05/14 Curs de Cultura Política: «Gramsci i la unitat popular», xerrada a càrrec de Joan Tafalla, membre d’Espai Marx.

08/05/14 «Situació crisi energètica mundial. Canviem tendències. Transició cap a les renovables», xerrada a càrrec de Carles Riba Romeva, president i soci fundador de Col·lectiu CMES (Col.lectiu per a un nou model energètic i social sostenible) i director del CDEI (Centro de Diseño de Equipos Industriales) de la UPC; i «Entendre el mercat elèctric. DeSOLbediència i democratització energètica», xerrada a càrrec de Silvia Invers, membres de Som Energia.

09/06/14 «L'OCM Terrassa: una eina ciutadana per a la transparència», a càrrec d’Eduard Martín-Borregón i Manel Màrquez.

03/07/14 «Poble», xerrada a càrrec d’Abel Caldera (historiador) sobre el dret a l’autodeterminació dels pobles i sobre el moviment català d'alliberament nacional.

10/07/14 - «Dona», xerrada a càrrec d’Isabel Benítez (sociòloga i activista feminista) sobre la història de les lluites feministes, el subjecte del feminisme i els seus reptes actuals.

24/07/14 «Classe», xerrada a càrrec de Simon Vázquez (cooperativista i membre de la UCPC) entorn l’organització de classe.

01/10/14 «Catalunya 1936: esplendor i ocàs de la revolució popular i del contrapoder popular», xerrada a càrrec de Josep Antoni Pozo, historiador, presentada per Marcel Taló

22/10/14 «Sabor de rumba. Identitat social i cultural dels gitanos catalans», xerrada a càrrec de David Iglesias Xifra, antropòleg.

30/10/14 «Catalunya: història, estat, nació», xerrada a càrrec de Xavier Díez, professor d'Història Contemporània de la Universitat Ramon Llull, i José Luis Martín Ramos, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autónoma de Barcelona.

03/11/14 - «Un camí cap a la transformació», taula rodona amb Joan Maspons (CUP), Carles Caballero (ERC), Max Piedra (Podem Terrassa) i Toni Salvadó (ICV).

18/11/14 «La crisi econòmica i les raons d’una renta básica de ciutadania», xerrada a càrrec de Daniel Raventós, professor titular de Sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

25/11/14 «#OccupyLove, per una revolució dels afectes», xerrada a càrrec de Brigitte Vasallo, escriptora, feminista i activista de les relacions sexe-afectives.

02/12/14 «Pi i Margall, el federalisme i la construcció del cos polític a través del municipi lliure», xerrada a càrrec de Xavier Díez, professor d'Història Contemporània de la Universitat Ramon Llull.

09/12/14 «115 dies a l’Ebre, la memòria oral de la lleva del biberó», xerrada a càrrec d'Assumpta Montellà, historiadora.

► Projeccions de llargmetratges de temàtica política i social

14/03/14 «Pioneres del feminisme: “Mujeres Libres”», projecció del documental Indomables. Una historia de mujeres libres, realitzat per Juan Felipe amb el testimoni i les aportacions de Sara Berenguer, Concha Liaño, Laura Vicente i Martha Ackelsberg.

LABORATORI

► Exposicions

Dissabte 1 a dijous 20 de febrer. Exposició: «Poematon». Il·lustracions i fotografies de Roser Arimany, Elisabeth Gistert, Dora Kelvin i Jaime Rodríguez sobre poemes del Col·lectiu Teories de la Inspiració (David Casadellà, Jordi Fornos, Ramon Bartrina i Alexandre Nunes de Oliveira).

Dilluns 3 de març a dissabte 26 d’abril. Exposició: «Artesania eròtica popular andina»

Dissabte 26 d’abril a dijous 15 de maig. Exposició: «Reciclart»

Dilluns 15 de desembre a  14 de gener de 2015. Exposició de poesia visual «Poesia a la carta». Obres de Jordi Badiella, Oriol Gómez, Assumpció Mateu, Miquel Mercader, Àlex Monfort, Francesc Morera, Toni Prat, Sergi Quiñonero i Óscar Sotillos.

► Presentacions

30/09/14 Presentació del llibre Grazia Eminente de David Castro, a càrrec de Jordi F Fernández Figueras

► Fotografia

Diumenges 2, 9, 16 i 23 de novembre. Curs de fotografia digital bàsica, dirigit per Jordi Sans Gassó i Clàudia Borràs Amoraga.

TO THE WONDER CINEMA CLUB

En col·laboració amb el col·lectiu Natalia Colors

23/10/14 Projecció de quatre curts de ciència – ficció.

27/11/14 Projecció de quatre curtmetratges d'animació.

18/12/14 Projecció de dos curtmetratges de terror.

* * *

El Grup d'Opinió d'Amics de les Arts és el responsable col·lectiu de la programació i producció de les activitats de pensament. Actualment (2014) en formen part Emili Díaz, Jordi F. Fernández, Miquel Gordillo i Pep Valenzuela.

Els membres del Grup de Literatura d'Amics de les Arts són responsables de la programació i producció de les activitats de literatura. Actualment (2014) en formen part Jaume Aulet, Jordi Badiella, Jaume Closa, Pep Cortès, Ester Fernández Matalí, Jordi F. Fernández, Eli RogGüell...

EL COSTAT FOSC DEL LIBERALISME (2015)

EL COSTAT FOSC DEL LIBERALISME

Què és el liberalisme? Diuen les enciclopèdies que és un pensament que té com a objectiu l'assoliment de la llibertat per a l'individu. Doncs si aquesta és la resposta correcta, com és possible que hi hagi persones que el critiquin?  És que aquestes persones són partidàries de les dictadures o és que el liberalisme té un costat fosc que cal conèixer?

Algunes raons crítiques les podeu trobar al llibre Contrahistoria del liberalismo (El Viejo Topo, 2007) de Domenico Losurdo, per exemple. Des de les primeres pàgines, aquest professor de filosofia italià és implacable; revela les idees concretes i les pràctiques quotidianes de destacats liberals —amb algunes excepcions, com la d'Adam Smith— que als segles XVIII i XIX, al Regne Unit i a les seves colònies, fan compatible la defensa de les llibertats civils dels pobles, les minories i l'individu amb una defensa aferrissada de l'esclavitud dels negres, una esclavitud hereditària que alguns polítics proposaven ampliar als blancs pobres, tot i que, tal com documenta l'historiador Howard Zinn a la seva obra de lectura imprescindible La otra historia de los Estados Unidos (Hiru, 1999), al segle XVII de fet ja existia la categoria social dels criats contractats, que eren blancs "comprats i venuts com els esclaus" durant els set anys que durava el contracte de treball amb què pagaven el passatge del vaixell que els portava des del Regne Unit a les colònies americanes.

És veritat que els liberals lluiten contra un cert tipus d'esclavitud...  Al segle XVII, John Locke, el pare ideològic del liberalisme fa una crítica ferotge de l'esclavitud política que significava la monarquia absoluta, però això no li impedeix redactar un article de la constitució de Carolina que diu així: "Tot home lliure de Carolina ha de tenir poder i autoritat absoluta sobre els seus esclaus negres". Una defensa de l'esclavitud laboral ben coherent, ja que prové d'un home que "és accionista de la Royal African Company", una empresa dedicada al tràfic d'esclaus.

Cal parlar del tracte que van dispensar els liberals de les colònies britàniques als nadius? És ben conegut: extermini o confinament en terres estèrils. Ja al segle XVII la facció liberal puritana emigrada a les colònies americanes comença la seva aniquilació després d'equiparar-los "als cananeus  i amalecites", ètnies predestinades segons la Bíblia a l'extermini, i com ells nòmades i ocupants "de les terres que Déu ha concedit expressament als fills de l'home".

No és estrany, doncs, que liberals d'aquesta mena titllessin de dèspota Abraham Lincoln, president dels EUA, tal com els neoliberals d'ara han qualificat de dictadors Chávez i altres governants llatinoamericans escollits democràticament. Per als liberals dels estats del Sud, la defensa dels drets de les persones que consideraven infrahumanes —negres, nadius i blancs pobres— era una agressió intolerable contra la llibertat de comerç i empresa d'aquells que es consideraven únics integrants de la humanitat: la nova aristocràcia dels grans posseïdors de plantacions... i les classes mitjanes —petits agricultors, comerciants i artesans—, necessàries per mantenir el seu poder i les seves riqueses.

Més enllà de les aparences, doncs, aquests són els objectius reals del liberalisme: llibertat i riquesa per a una minoria, llibertat tutelada per a les classes mitjanes i opressió i pobresa per a les classes populars.

Què és el liberalisme? Podem dir ara que és un pensament que defensa la llibertat i la democràcia "per als amos i senyors"? Si és així, a la resta de la societat no ens queda cap altra opció que combatre'l sense treva.

Jordi F. Fernández Figueras

Publicat a Diari de Terrassa, 16 de gener de 2015

ÀLEX SOLER: «NO HI HA MATEMÀTIQUES A LA MEVA CUINA, SIMPLEMENT EM DEIXO ANAR» (2014)

Àlex Soler a la cuina del Damunt un Cel de Fil - Foto: Jordi F.

ÀLEX SOLER: «NO HI HA MATEMÀTIQUES A LA MEVA CUINA, 

SIMPLEMENT EM DEIXO ANAR» 

Àlex Soler Casamada és el cuiner, cambrer i propietari del Damunt un Cel de Fil, un restaurant que s’ha convertit en un dels referents gastronòmics de Terrassa.

De la mateixa manera que en el poema de la Maria Mercè Marçal, en el restaurant vegetarià Damunt un Cel de Fil «hi regna l’amor». I és que l’amor que l’Àlex sent per la seva feina és, sens dubte, resultat de la filosofia de la vida que practica: «Cal viure el present. Si estàs ara i aquí, tota la resta ve sola: si estàs ara i aquí, estimes, reparteixes amor i en reps, i els dies flueixen perfectes».

L'Àlex comença a treballar de matinada. Quan arriba a l’imponent i elegant espai modernista on està ubicat el restaurant, un antic vapor tèxtil dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill, té clar que «el primer és compartir un bon dia» amb els seus seguidors a les xarxes socials i crear un ambient adequat per començar a treballar. «És important la música per crear l’ambient que em ve de gust. Avui tenia clar que escoltaria Sigur Rós a l'arribar, em venia de gust un ambient tranquil i pacífic, que em relaxés i m’acompanyés al llarg del dia. Per cuinar s'ha d'estar molt concentrat. Cuinar no és una cosa matemàtica, s'han de considerar moltes circumstàncies que poden canviar segons el dia», ens comenta l'Àlex. A mig matí procura tenir els plats del dia cuinats i a punt per muntar i «d’aquesta manera, quan arriben els companys, podem tenir unes bones converses». I és que l'Àlex dóna molt valor a mantenir una relació molt humana amb el seu equip de treball.

Aviat el restaurant comptarà amb la presència d'un estudiant d’hostaleria en pràctiques. Tot i que l’Àlex té àmplia experiència en el món de la cuina, ha sigut sempre un autodidacta. «Jo tinc una forma de treballar molt meva perquè no he estudiat mai cuina, però aquesta experiència pot facilitar un intercanvi de coneixements. L’estudiant pot aprendre a deixar-se a anar a la cuina i jo puc aprendre d'ell noves tècniques», diu amb humilitat.

Als 18 anys va començar la seva aventura en el món de l’hostaleria al refugi del Parc Nacional d’Aigüestortes, on fregava plats i preparava les amanides, tot i que el seu interès per la cuina ja s'havia fet palès de ben petit: «Em passava hores a la cuina amb la mare, xerrant i aprenent», recorda. El moment clau va arribar quan, després de treballar a diferents restaurants de Terrassa i encontorns, va començar a compartir pis amb un amic a qui li agradava muntar sopars cada cap de setmana: «Aplegàvem amics punkies amb hippies, molt diferents, i tothom s'ho passava molt bé». Una tarda que qualifica de màgica, se’ls va acudir la idea d’obrir una espagueteria amb una gran varietat de plats d'espaguetis. Ens explica: «Quan era petit, li demanava a ma mare: "Què dibuixo?". I ella em deia: "Un plat d’espaguetis". I és que m'encantaven».

Van aprofitar l'èxit de l'espagueteria, la coneguda Companyia d'Espaguetis Rambla Oest (C.E.R.O.), per obrir el Pupil·les Gustatives, un bar musical on els clients podien allargar la nit mentre gaudien de postres exquisides o prenien una copa. Va convertir-se en un local de moda, tenia molt èxit, però «llavors va néixer la meva filla i no em convenia portar aquest ritme de vida, plegant a les 4 o les 5 de la matinada. De fet, estava fart d'aquella vida de disbauxa i desordre, i volia una activitat laboral clara, neta, enfocada cap a una vida més harmònica». Tot i que aquest canvi en el seu ritme de vida ja s'inicià una mica abans amb un viatge a peu i en solitari fins a Roma el qual va significar un moment clau a la seva vida: «Vaig guanyar confiança en mi mateix i sobre les meves possibilitats, i vaig reflexionar molt en silenci sobre cap on volia encaminar la meva existència», afirma l'Àlex amb rotunditat.

Cap al 2006, com que la seva companya tenia amb dues amigues un taller de confecció, Kosturitas, li va proposar obrir un nou local que fos un restaurant vegetarià i una botiga de roba alhora. La botiga va plegar fa un parell d'anys i ara tot és restaurant.

En obrir el nou local al públic, l'Àlex encara no feia de cuiner: «Volia controlar-ho tot: tractar amb els proveïdors, donar la cara amb els clients. No podia assumir la feina de cuiner. Una amiga m'havia dit que el seu company, l'Aldo, era un bon cuiner i el vaig contractar. La veritat és que vaig aprendre molt d'ell, no només de cuina, també certs valors i ideals espirituals», diu amb admiració.

Quan l'Aldo va marxar, l'Àlex va assumir el paper de cuiner i, a les seves mans, la cuina del Damunt un Cel de Fil va experimentar un cert canvi: «Sí, no em volia conformar a fer simplement plats vegetarians, volia oferir uns menús equilibrats i anar més enllà, cap a una cuina macrobiòtica, fins aconseguir que els ingredients no es contrarestessin entre sí».

La implicació de l'Àlex en el rol de cuiner va passar per un període de documentació intens, especialment interessat en els llibres de dietètica de George Ohsawa. Ens comenta que «els plats del menú no sempre són equilibrats del tot, però ho intento al màxim i, a més, actualment ja oferim un menú específicament macrobiòtic. El menjar macrobiòtic pot prevenir molts mals i malalties, i garantir-nos una bona qualitat de vida a la vellesa».

Li preguntem quines característiques ha de tenir un menú macrobiòtic i ens contesta: «Un 60% de cereal integral, un 20% de verdura de temporada —feta amb cocció curta a l'estiu i llarga a l'hivern— i l'altre 20% ha de contenir proteïna vegetal o llegum i, en menor mesura, amanida —especialment a l'hivern—, vegetals confitats i algues.  A més en el plat s'han de veure tots els colors dels paisatge de la temporada, s'han de menjar verdures estofades, però també cuinades al forn, s'han de trobar diferents textures i diferents gustos: amargant, dolç, salat, agre... Les verdures han de ser de proximitat i conreades sense química».

També ha comptat amb els vegans: «Sempre tinc pensada una combinació de plats que els convingui. S'han de considerar les seves necessitats, seria trist que un restaurant vegetarià no ho fes», opina l'Àlex.

Al local també s'hi realitzen altres activitats. Durant dos anys es van fer classes de ioga i també s'han fet concerts de manera esporàdica, però «ara sobretot faig tallers de cuina amb els quals dono a conèixer nous productes, dialogo sobre les condicions necessàries per assolir una vida saludable i ensenyo a cuinar. Però també aprenc dels alumnes, faig amistats i, sobretot, m'ho passo molt bé. M'agrada tenir relacions molt estretes amb la gent, encara que només vinguin un dia a la setmana, i obrir-nos els cors, ni que sigui una estoneta».

Eli RodGüell
Jordi F. Fernández Figueras

Publicada a Malarrassa, n. 0, novembre de 2014