 |
| Àlex Soler a la cuina del Damunt un Cel de Fil - Foto: Jordi F. |
ÀLEX SOLER: «NO HI HA MATEMÀTIQUES A LA MEVA CUINA,
SIMPLEMENT EM DEIXO ANAR»
Àlex Soler Casamada és el cuiner, cambrer i propietari del Damunt un Cel de Fil, un restaurant que s’ha convertit en un dels referents gastronòmics de Terrassa.
De la mateixa manera que en el
poema de la Maria Mercè Marçal, en el restaurant vegetarià Damunt un Cel de Fil «hi regna l’amor».
I és que l’amor que l’Àlex sent per la seva feina és, sens dubte, resultat de
la filosofia de la vida que practica: «Cal viure el present. Si estàs ara i
aquí, tota la resta ve sola: si estàs ara i aquí, estimes, reparteixes amor i
en reps, i els dies flueixen perfectes».
L'Àlex comença a treballar de
matinada. Quan arriba a l’imponent i elegant espai modernista on està ubicat el
restaurant, un antic vapor tèxtil dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill,
té clar que «el primer és compartir un bon dia» amb els seus seguidors a les
xarxes socials i crear un ambient adequat per començar a treballar. «És
important la música per crear l’ambient que em ve de gust. Avui tenia clar que
escoltaria Sigur Rós a l'arribar, em venia de gust un ambient tranquil i
pacífic, que em relaxés i m’acompanyés al llarg del dia. Per cuinar s'ha
d'estar molt concentrat. Cuinar no és una cosa matemàtica, s'han de considerar
moltes circumstàncies que poden canviar segons el dia», ens comenta l'Àlex. A
mig matí procura tenir els plats del dia cuinats i a punt per muntar i «d’aquesta
manera, quan arriben els companys, podem tenir unes bones converses». I és que
l'Àlex dóna molt valor a mantenir una relació molt humana amb el seu equip de
treball.
Aviat el restaurant comptarà
amb la presència d'un estudiant d’hostaleria en pràctiques. Tot i que l’Àlex té
àmplia experiència en el món de la cuina, ha sigut sempre un autodidacta. «Jo
tinc una forma de treballar molt meva perquè no he estudiat mai cuina, però
aquesta experiència pot facilitar un intercanvi de coneixements. L’estudiant
pot aprendre a deixar-se a anar a la cuina i jo puc aprendre d'ell noves
tècniques», diu amb humilitat.
Als 18 anys va començar la
seva aventura en el món de l’hostaleria al refugi del Parc Nacional
d’Aigüestortes, on fregava plats i preparava les amanides, tot i que el seu
interès per la cuina ja s'havia fet palès de ben petit: «Em passava hores a la
cuina amb la mare, xerrant i aprenent», recorda. El moment clau va arribar
quan, després de treballar a diferents restaurants de Terrassa i encontorns, va
començar a compartir pis amb un amic a qui li agradava muntar sopars cada cap
de setmana: «Aplegàvem amics punkies amb hippies, molt diferents, i tothom s'ho
passava molt bé». Una tarda que qualifica de màgica, se’ls va acudir la idea
d’obrir una espagueteria amb una gran varietat de plats d'espaguetis. Ens
explica: «Quan era petit, li demanava a ma mare: "Què dibuixo?". I
ella em deia: "Un plat d’espaguetis". I és que m'encantaven».
Van aprofitar l'èxit de
l'espagueteria, la coneguda Companyia d'Espaguetis Rambla Oest (C.E.R.O.), per
obrir el Pupil·les Gustatives, un bar musical on els clients podien allargar la
nit mentre gaudien de postres exquisides o prenien una copa. Va convertir-se en
un local de moda, tenia molt èxit, però «llavors va néixer la meva filla i no
em convenia portar aquest ritme de vida, plegant a les 4 o les 5 de la
matinada. De fet, estava fart d'aquella vida de disbauxa i desordre, i volia
una activitat laboral clara, neta, enfocada cap a una vida més harmònica». Tot
i que aquest canvi en el seu ritme de vida ja s'inicià una mica abans amb un
viatge a peu i en solitari fins a Roma el qual va significar un moment clau a
la seva vida: «Vaig guanyar confiança en mi mateix i sobre les meves
possibilitats, i vaig reflexionar molt en silenci sobre cap on volia encaminar
la meva existència», afirma l'Àlex amb rotunditat.
Cap al 2006, com que la seva
companya tenia amb dues amigues un taller de confecció, Kosturitas, li va
proposar obrir un nou local que fos un restaurant vegetarià i una botiga de
roba alhora. La botiga va plegar fa un parell d'anys i ara tot és restaurant.
En obrir el nou local al
públic, l'Àlex encara no feia de cuiner: «Volia controlar-ho tot: tractar amb
els proveïdors, donar la cara amb els clients. No podia assumir la feina de
cuiner. Una amiga m'havia dit que el seu company, l'Aldo, era un bon cuiner i
el vaig contractar. La veritat és que vaig aprendre molt d'ell, no només de
cuina, també certs valors i ideals espirituals», diu amb admiració.
Quan l'Aldo va marxar, l'Àlex
va assumir el paper de cuiner i, a les seves mans, la cuina del Damunt un Cel
de Fil va experimentar un cert canvi: «Sí, no em volia conformar a fer
simplement plats vegetarians, volia oferir uns menús equilibrats i anar més
enllà, cap a una cuina macrobiòtica, fins aconseguir que els ingredients no es
contrarestessin entre sí».
La implicació de l'Àlex en el
rol de cuiner va passar per un període de documentació intens, especialment
interessat en els llibres de dietètica de George Ohsawa. Ens comenta que «els
plats del menú no sempre són equilibrats del tot, però ho intento al màxim i, a
més, actualment ja oferim un menú específicament macrobiòtic. El menjar
macrobiòtic pot prevenir molts mals i malalties, i garantir-nos una bona
qualitat de vida a la vellesa».
Li preguntem quines
característiques ha de tenir un menú macrobiòtic i ens contesta: «Un 60% de
cereal integral, un 20% de verdura de temporada —feta amb cocció curta a
l'estiu i llarga a l'hivern— i l'altre 20% ha de contenir proteïna vegetal o
llegum i, en menor mesura, amanida —especialment a l'hivern—, vegetals confitats
i algues. A més en el plat s'han de
veure tots els colors dels paisatge de la temporada, s'han de menjar verdures
estofades, però també cuinades al forn, s'han de trobar diferents textures i
diferents gustos: amargant, dolç, salat, agre... Les verdures han de ser de
proximitat i conreades sense química».
També ha comptat amb els
vegans: «Sempre tinc pensada una combinació de plats que els convingui. S'han
de considerar les seves necessitats, seria trist que un restaurant vegetarià no
ho fes», opina l'Àlex.
Al local també s'hi realitzen
altres activitats. Durant dos anys es van fer classes de ioga i també s'han fet
concerts de manera esporàdica, però «ara sobretot faig tallers de cuina amb els
quals dono a conèixer nous productes, dialogo sobre les condicions necessàries
per assolir una vida saludable i ensenyo a cuinar. Però també aprenc dels
alumnes, faig amistats i, sobretot, m'ho passo molt bé. M'agrada tenir
relacions molt estretes amb la gent, encara que només vinguin un dia a la
setmana, i obrir-nos els cors, ni que sigui una estoneta».
Eli RodGüell
Jordi F. Fernández Figueras
Publicada a Malarrassa, n. 0, novembre de 2014
Jordi F. Fernández Figueras
Publicada a Malarrassa, n. 0, novembre de 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario