BURQUES DE FUM! (2011)

Sembla que hi ha interès a crear un problema amb els burques. Perquè, per començar, em pregunto si hi ha tantes dones amb burca als nostres carrers per considerar que constitueix un problema.

Té la Generalitat alguna raó raonable per proposar la seva prohibició? D’entrada sóc partidari de respectar que els nouvinguts siguin lliures de mantenir la seva identitat cultural en tots aquells aspectes que no interfereixen en la llibertat dels altres i la fluïdesa de la convivència. No és allò que voldríem per a nosaltres, si fóssim nosaltres els migrants?

Diuen que la prohibició proposada es deu a motius de seguretat. Ridícul! Desafio qualsevol dels lectors o lectores que intenti cometre un robatori vestit amb burca. Si, per exemple, s’intenta robar un banc, en primer lloc no deu ser pas fàcil controlar la situació amb una visibilitat i una mobilitat reduïdes, oi? I fugir? Deu ser difícil fugir corrents mentre un s’arremanga el burca amb una mà i aguanta la pistola i els feixs de bitllets amb l’altra. A més, que fàcil ho tindria la policia per identificar «el lladre amb burca» amagat entre una multitud!

Altres diuen que per a una dona és incomode. No ho dubto, però... ¿ens mobilitza de manera semblant una altra mena d’incomoditat com ara la que suposa unes urpes llargues i semblants a les d’una harpia o unes sandàlies de tires fines i taló de deu centímetres?

Encara uns altres diuen que és una forma de manifestar la submissió de la dona a la cultura musulmana. D’acord, potser sí. Però quines són les formes de manifestar la submissió de la dona a la cultura occidental? Portar les ungles llargues i pintades de colors. Gastar-se força calers en operacions d’estètica. Posar-se perfums i cosmètics per seduir. Utilitzar aliances, no m’oblidis i esclaves. Comprar roba i sabates de moda encara que siguin cares, incòmodes i poc saludables. Les prohibim també perquè posen de manifest que la dona és vista pel mascle occidental com un objecte de plaer, luxe i ostentació? Algú creu sincerament que totes aquestes manifestacions de «feminitat a l’occidental» són fruit de la llibertat de les nostres dones? Cal ser ingenu. O acceptar despreocupadament tradicions i costums... com fan les dones que utilitzen burca o nicab.

Arribat a aquest punt, he de reconèixer que no m’agrada topar-me amb una dona vestida amb burca. Bé, i què? Tampoc m’agrada creuar-me amb un grup de noies que celebren un comiat de soltera i m’aguanto. M’agrada encara menys travessar un espai públic on una turba de joves beguts i excitats celebra la victòria d’algun equip esportiu; en aquest cas no tan sols m’he d’aguantar, sinó que he de canviar de carrer per prudència.

Seguirà endavant la Generalitat per aquest camí? Prohibiran primer els burques i més endavant les disfresses de carnaval i els hàbits de les monges?

Tot sigui per a què la gent es distregui i no pensi en les retallades a l’ensenyament, en la destrucció dels serveis de la sanitat pública, en el futur de misèria dels nostres joves, en la tragèdia de les famílies desnonades, en la impudícia dels especuladors, en la pèrdua definitiva dels valors democràtics, en la dictadura del Mercat... Burques de fum per distreure’ns!

(Publicat a Diari de Terrassa, 13 de desembre de 2011,
i a Catalunya-Papers, 133, novembre de 2011.)