 |
| Vinyeta d'El Roto |
Va arribar a la meva oïda no fa gaire dies que TV3
prepara un esdeveniment titulat «Marató per la pobresa». Vaig pensar que
m’havien informat malament, ¿no voldrien dir «Marató contra la pobresa»? Però
no es van equivocar, «Marató per la pobresa» és realment el títol de
l’espectacle benèfic que properament ens oferirà Televisió de Catalunya.
Si aquest esdeveniment vol contribuir a eradicar la
pobresa, o a fer disminuir els seus efectes, i no a afavorir-la, no s’hauria de
fer servir la preposició «per», que indica la finalitat amb què es fa alguna
cosa o allò a favor de què es procedeix; sinó «contra», que indica que es vol
actuar en oposició a alguna cosa. La meva primera impressió va ser doncs que el
desencert lingüístic de TV3 era absolut, però després un amic em va fer adonar
que potser l’error era fruit d’un problema psicològic: un «lapsus linguae», un
acte fallit en terminologia freudiana.
Els nostres governs, català i espanyol, semblen tan
entestats en la seva marató per empobrir-nos, que el subconscient dels
promotors de l’esdeveniment els va provocar un curtcircuit mental i van batejar
el programa amb una expressió que contradiu la seva intenció original. I una
vegada llançat el títol a la llum... ja no s’han atrevit a fer marxa enrere.
Perquè, ¿com no tenir el subconscient fent-te la guitza
quan els partits governants competeixen per empobrir-nos? Retallades dels sous,
retallades dels drets laborals i socials, retallades dels pressupostos
destinats a la sanitat i l’educació, retallades dels minsos valors democràtics
que queden a la nostra «democràcia representativa», retallades de la dignitat
col·lectiva si s’acaba arribant a un acord amb el promotor d’Eurovegas...
Posats a empobrir-nos, també se’ns ha empobrit la
sobirania. I no em refereixo a la sobirania de Catalunya, no. Em refereixo a la
sobirania del propi Estat, convertit en una mena de colònia d’Alemanya o, més
aviat, de les forces «sense rostre» que ho maneguen tot rere les bambolines.
És clar que algunes coses no es retallen: els impostos i
els preus dels béns de consum essencials, les falses promeses que fan els
polítics, les declaracions cíniques de les organitzacions empresarials, els
privilegis de certes elits i les garrotades que acostumen a etzibar els Mossos
d’Esquadra, amb la col·laboració inestimable de provocadors infiltrats i
eixelebrats espontanis, a la gent que es manifesta pacíficament...
Cal actuar contra els estralls que està causant el
sistema capitalista, però no tan sols mitjançant iniciatives benintencionades,
però impersonals, que fan pensar en la beneficència amb què apaivagaven la seva
mala consciència els burgesos d’altres èpoques. Cal una acció solidària
quotidiana i directa adreçada a ajudar els nostres conciutadans amb dificultats
econòmiques, a evitar els desnonaments, a garantir que es respectin els drets
socials i laborals de tota la col·lectivitat, etc.
No podem plegar els
braços i ser testimonis passius de com les coses van empitjorant i empitjorant
en ple desgovern!
(Publicat a Diari
de Terrassa, 17 d'abril de 2012,
i a Catalunya-Papers, maig de 2012.)
i a Catalunya-Papers, maig de 2012.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario