Pep Cortès va ser guardonat amb el Premi Bartra 2014 |
Pep
Cortès i el seu itinerari poètic
El terrassenc Pep Cortès (1950), resident actualment a Vacarisses, es va
fer conèixer com a poeta a l'arribar a la seixantena, tal com uns pocs anys abans
ja ho havia fet com a pintor. La seva
trajectòria literària es breu, però la recepció per part dels lectors del seu
primer llibre, Fer camí (Barcelona,
2010), va ser molt esperançadora per al seu desig de trobar un públic en
l'àmbit dels lectors de poesia en català, objectiu que es va veure refermat
quan va guanyar el Premi Bartra 2014 amb Itineraris
poètics (en premsa).
—Pep, quan vas
començar a escriure i per què?
—Escric versos des de
fa molts anys. Conservo blocs i papers amb versos escrits des de la infància,
que no m’atreviria però a anomenar poemes. Llegeixo poesia i escric des que
vaig trobar entre els llibres de la biblioteca del meu pare obres de Francesc
Casas i Amigó, Mossèn Cinto Verdaguer, el Rector de Vallfogona, Garcia Lorca i
Miguel Hernández, i molts d’altres. Crec que mai no he deixat d’escriure versos.
Vaig començar a escriure versos imitant o intentant imitar en certa manera
Bécquer, i més tard, conreant l’escriptura de poemes impregnats de la
sensibilitat i gairebé del lèxic i la musicalitat de Martí i Pol, Foix i Vinyoli.
—Com definiries la teva
poesia?
—Resulta molt difícil
definir la pròpia poesia. Lírica? Poesia de l’experiència? Intimista?
Introspectiva? No ho sé... Poesia, com diu Agustí Bartra, és «escriure lletres de neu a l’ala de
l’oreneta». Potser no és res més que això el que intento fer.
—Quins autors creus
que t'han influït?
—He llegit, i segueixo
llegint i rellegint cada dia, molta poesia i molt diversa. Bartra és, per mi,
un poeta de referència i de capçalera, juntament amb Vinyoli i Whitman, si bé
alguns altres grans poetes, com Foix, Estellés, Martí i Pol —durant molts
anys—, Maria Mercè Marçal, Antoni Clapés, i, actualment, Francesc Garriga
Barata, han anat ocupant aquest espai de preferències en moments determinats.
—Pots parlar-nos una
mica de la teva activitat creativa literària?Quan escrius, durant el
dia, al vespre, amb regularitat, a rampells...?
—Escriure esdevé una
necessitat que sorgeix en els moments més impensables, si portes un llapis al
damunt i un tros de paper —que pot ser a vegades un tiquet o un bitllet de tren—,
quant sents, llegeixes o penses en un mot, una frase o una sensació, pots fer
unes anotacions que, més tard, caldrà treballar amb calma i en solitud, en
silenci i normalment de nit.
—Quina relació creus
que pot haver-hi entre la teva obra plàstica i la teva obra poètica? No semblen
expressions una mica distants?
—No crec que siguin
massa distants, la música, la poesia i la pintura, perquè són totes ells
maneres d’expressar sentiments i sensacions, si bé amb diferents mitjans, en
diferents moments i amb diferents eines. La pintura per a mi ha estat sempre un
segon mitjà d’expressió que em permet representar amb colors i pinzells alguna
cosa així com petites finestres obertes a la commoció interior.
—Col·labores amb
alguna entitat cultural? Assisteixes a actes literaris?
—Pertanyo a
l’Associació de Poetes Terrassencs i a l’Associació Literària Un Munt de Mots,
i col·laboro en diferents activitats literàries a Amics de les Arts de
Terrassa, Ateneu Terrassenc, Cul-Actiu Cultural de Vacarisses i Ateneu Barcelonès,
és a dir, assisteixo a cursos o tallers de poesia, d’escriptura creativa,
tallers de lectura, recitals i lectures de poemes, etc.
—Vas guanyar el Premi
Bartra 2014 amb Itineraris poètics,
quan preveus que es posarà a la venda?
—De Pagès Editors
m’han confirmat que el llibre serà a les llibreries a principis de maig.
Jordi
F. Fernández Figueras
No hay comentarios:
Publicar un comentario