Vida i temps a ciutat
La ciutat creix, envoltada d'espais erms,
d’horts fets de vidre esmicolat i ferralla.
Els edificis s’enlairen vers el cel,
però es tanquen a la llum;
enfonsen els fonaments sota terra,
però no encalcen l’aigua fosca.
¿Qui gosaria dir sense recança
que aquest carreró polsós
va ser un dia clariana lluminosa?
Allà on creues el pas de vianants,
a corre-cuita, amb inquietud
i soroll de frenades seques,
assegut al marge del camí
i envoltat de flors de neu,
hauries vist al capvespre
daurar els cims dels turons,
entre el silenci i la calma.
¿Qui gosaria dir sense recança
que aquesta plaça seca i nua
va ser un dia bosc frondós?
Per això, rebutjo el dia
i m'endinso per a sempre
en l’absència i el somni.
Ombra sóc i cerco refugi en la nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario