JACK LONDON, CREADOR DE MITES I ESCRIPTOR DE LLEGENDA - I (2011)



Jack London a la infantesa

 

Un origen singular

Com si estigués predestinat a la fama, l’existència de Jack London ja va ser notícia abans del seu naixement, abans de tenir un nom propi, però, com si li auguressin també una vida governada pel desassossec, en aquell moment va participar en una situació dramàtica de la qual havia de ser, a la llarga, la víctima principal.

El 4 de juny de 1875, el San Francisco Chronicle informava els seus lectors dels dos intents de suïcidi consecutius de Flora Chaney, amb verí i arma de foc, després que el seu company l’abandonés perquè es negava a avortar el fetus d’unes setmanes del qual estava prenyada.

«Una esposa repudiada. Per què la senyora Chaney va intentar suïcidar-se dues vegades? Expulsada de casa seva per haver-se negat a matar el seu fill abans de néixer. Un episodi de crueltat i misèria domèstiques.» Sota aquests titulars, en ple naixement de la premsa sensacionalista, el periòdic esmentat exposava d’una manera molt detallada la tragèdia d’una dona abandonada i afectuosa unida a un home despietat i calculador.

Qui eren els protagonistes d’aquest succés? Era realment Flora Wellman–Chaney una esposa exemplar? Qui era aquest professor William Henry Chaney amb el qual el periòdic s’acarnissava sense donar-li la més petita oportunitat de defensar-se?

Flora Wellman era la menor de les cinc filles d’una pròspera família de comerciants de Massillon, una població del l’estat d’Ohio on va néixer l’any 1843. La seva infantesa va ser un seguit d’infortunis: als quatre anys va perdre la seva mare, quan en tenia set el seu pare va perdre la fortuna i poc després, a conseqüència d’unes febres, el seu creixement es va aturar, la vista se li va deteriorar i la seva bonica cabellera va desaparèixer irreversiblement.

Tot i així, altres coses van compensar aquestes desventures. Va rebre una educació molt completa en totes les disciplines artístiques i a més, a causa de la sobreprotecció familiar, va desenvolupar uns quants recursos psicològics mitjaçant els quals va dominar, tirànicament i força airosament, gairebé totes les persones que es van relacionar amb ella durant la seva llarga vida.

Al principi de la dècada dels 70, després de trencar tota relació amb la seva família, es va instal·lar a la Costa Oest, a San Francisco, on vivia fent classes de piano. La ciutat es trobava aleshores en ple desenvolupament com a conseqüència de la riquesa aportada pels antics buscadors d’or i de la iniciativa dels impulsors d’una nova economia basada en la gran indústria; i hi afluïa una massa incessant d’emigrants i aventurers. Era un lloc de contrastos on la gent més miserable convivia amb la més acabalada, i els viciosos i brutals habitants de Barbary Coast, el barri baix, amb una esponerosa comunitat artística i intel·lectual.

Flora es movia en ambients que freqüentaven espiritistes, lliurepensadors, reformadors socials, partidaris de l’amor lliure i defensors de les causes obrera i sufragista. Allí va conèixer William H. Chaney, el suposat pare de seu futur fill, possiblement l’única persona capaç de resistir els seus xantatges emocionals gràcies a la conjunció de la seva àmplia i variada experiència conjugal —com a  polígam— i a una egolatria i un temperament potser tan extrems que els d’ella mateixa.

Tots dos van coincidir també en la dedicació a les actividtts esotèriques i en  la convicció ferma ¾molt generalitzada a la seva època i, desgraciadament, potser encara als nostres dies¾, en la superioritat de la raça blanca sobre la gent d’un altre color, dels anglosaxons sobre l’altra gent de raça blanca i dels nord-americans entre els anglosaxons.

William H. Chaney havia nascut l’any 1821 al si d’una família d’agricultors acostumada a una vida dura i senzilla d’ençà que els seus ancestres van arribar a terres americanes, com a pioners en la colonització de les terres de l’estat de Maine, a la punta nord-est dels territoris dels Estats Units.

Orfe als nou anys i rebutjat pels seus familiars, va viure una infantesa i una adolescència difícils, refractari a tota disciplina. Després de la seva deserció de la Marina de Guerra als dinou anys, no se sap res de la seva vida fins que, ja amb més de trenta anys, reapareix al seu llogaret natal, Chesterville, per venjar-se brutalment d’un dels grangers per al qual havia treballat de petit i instal·lar-se immediatament després a la ciutat pròxima d’Ellsworth per exercir d’advocat, ofici en el qual va demostrar sempre un caràcter rancuniós i es va comportar com un energumen.

Compaginava la seva feina als tribunals amb la direcció d’un periòdic local al servei de la causa Know-Nothing, dels qui aspiraven a uns Estats Units en què l’ètnia wasp (blanca, anglosaxona i protestant) exercís la seva supremacia davant del perill que representaven sobretot els emigrants irlandesos i centreeuropeus.

Va haver de deixar abruptament aquestes dues activitats quan, després de molts mesos d’esforç aferrissat, va aconseguir que, la nit del 14 de novembre de 1854, una turba embogida ataqués el capellà catòlic d’Ellsworth, un jesuïta combatiu d’origen suís, l’arrossegués nu pels carrers i després l’enquitranés i l’emplomallés. Davant la reacció adversa de bona part de l’opinió pública de tot el país, els notables del poble ¾els mateixos que, reunits en assemblea, li havien concedit el seu suport total o havien callat de manera pulsil·lànime quan tot fent de notari havia redactat una resolució en què textualment es recomanava obsequiar el sacerdot amb aquesta mena d’indumentària i posteriorment amb un bitllet per al ferrocarril¾ li van suggerir que havia de ser ell qui canviés d’aires.

Al cap d’uns anys d’una vida nòmada i anodina, el 1866 es va iniciar en l’astrobotànica i va codirigir la Universitat Mèdica Eclèctica de Nova York, un negoci d’honestedat dubtosa, amb rivets de secta, que va haver d’abandonar després del seu ingrés a la presó a causa d’una altra baralla de caire xenòfob, aquesta vegada contra membres de la comunitat irlandesa, cada cop més poderosa. Va tornar a la vida errant i va aconseguir continuar vivint de la credulitat dels seus compatriotes amb els seus coneixements d’astroteologia, malgrat la ferotge competència d’una veritable multitud d’endevins, remeiers, espiritistes i astròlegs que infestava el país.

El 1874, als 54 anys, de pas per San Francisco i pràcticament en la misèria, a causa d’un robatori segons la seva versió, va conèixer Flora Wellman i va conviure amb ella durant un any per pura necessitat, de nou segons la seva versió, i després la va abandonar en el context que ja coneixem.

Chaney va negar sempre la seva paternitat de London, tant en un fullet amb què es defensava davant l’opinió pública tot al·legant que l’embaràs era conseqüència de la vida promíscua de la seva companya, com en les respostes a dues cartes del seu suposat fill, trameses quan tenia vint anys, en les quals afirmava que en aquella època tenia impotència sexual a causa de la seva intensa activitat cerebral i a les moltes privacions i dificultats que havia sofert.