JACK LONDON, CREADOR DE MITES I ESCRIPTOR DE LLEGENDA - III (2011)



Flora Wellman



Un nen entre el camp i la ciutat

Jack London va néixer el 12 de gener de 1876 a San Francisco, ja sabem en quines circumstàncies, i vuit mesos després la seva mare va contraure un matrimoni de conveniència amb John London, un vidu de gairebé cinquanta anys amb dues filles encara menors al seu càrrec, que va donar el seu cognom al nen.

John, un home bondadós, pacient i perseverant, natural de Pennsilvania, era un típic granger nord-americà de la segona meitat del XIX, como n’hi havia milers als estats del Nord, de costa a costa, des de Maine fins a Oregon. Eren gent endurida, acostumats a viure en petites casetes de tova o de fusta adjuntes a estables de dimensions més grans, amb una economia centrada entorn del conreu dels cereals, una vida familiar i social sostinguda per la fermesa i el sacrifici de les dones i cohesionada per les activitats eclesiàstiques; gent de vida rústica, però de cap despert, oberta a experimentar nous mètodes i mecanismes que permetessin millorar els conreus.

Aquests grangers, al final del segle XIX, tenien grans enemics que no eren precisament ni l’«indi» aborigen ni el ramader —com s’ha presentat habitualment al cinema i la literatura populars—, sinó la gran banca,  per les seves hipoteques abusives, els monopolis que imposaven preus baixos en la compra dels seus productes, el govern amb els impostos i aranzels elevats i les tarifes abusives de les companyies de ferrocarrils per al transport de mercaderies.

Cap al 1873, com a conseqüència de l’inici d’una greu crisi econòmica, molts d’ells es van adherir a una poderosa associació clandestina, entre sindicat i cooperativa, denominada National Grange, però davant la seva impotència per trobar una solució efectiva als problemes dels grangers, es va produir un fort increment de l’emigració rural a les grans ciutats en cerca de noves possibilitats. John London va ser un dels qui van optar per aquesta via.

Durant uns quants mesos la nova família es va mantenir en una relativa comoditat, que fins els va permetre contractar un criat xinès i una dida negra ¾ella, Mammy Jenny, i la seva germanastra, Eliza London, van fer-li de veritables mares al petit Jack al llarg de la seva vida¾, gràcies als diversos oficis que va execir el pare i als ingressos obtinguts rellogant habitacions de la casa.

Mentre la mare gandulejava, John intentava adaptar-se a la vida urbana i va treballar primer de fuster i després de venedor de màquines de cosir. Quan la greu crisi econòmica de la dècada dels 70 es va fer més accentuada, va decidir traslladar-se amb la seva família a Oakland, un petit poble pròxim, més acollidor, i obrir-hi una botiga de queviures que abastava recorrent la regió i comprant directament als productors. Com que a Flora la molestava haver de despatxar i a més frisava per recuperar la prosperitat que havia conegut en la seva infantesa, va convèncer el seu marit perquè ampliés el comerç i agafés un conegut seu com a soci i dependent, però aquest home no va tardar a desaparèixer amb tots els diners que va poder arrabassar-los, i els va deixar en la misèria.

Per aquesta raó el 1881, la família London es va veure obligada a abandonar la ciutat i va iniciar un periple durant el qual John —malgrat una insuficiència pulmonar deguda a una ferida a la Guerra de Secessió— es va dedicar a fer les seves estimades feines de granger i petit ramader amb un cert èxit en tres ranxos, cada cop van ser més grossos a causa de la creixent ambició de la seva esposa.



John London



Però les desastroses operacions financeres de Flora, que invertia en loteria xinesa ¾sota l’assessorament de les veus del més enllà que li parlaven en les sessions d’espiritisme que organitzava a casa seva mateix¾  els beneficis de la feina de John, els impedien gaudir d’una merescuda tranquil·litat econòmica de forma estable.

El 1886, la família London va haver de tornar cap a la ciutat quan John va veure que no podia satisfer els terminis d’una hipoteca a causa d’una epidèmia avícola que va matar totes les seves gallines ponedores, que era l’especialització cap a la qual havia decantat imprudentment tota la seva activitat seguint les indicacions de Flora.

Durant aquests anys de vida camperola, Jack havia crescut como un nen solitari i retret, però la seva relació amb John —que creia que era el seu veritable pare i a qui estimava com un veritable fill— es va fer més íntima i John, il·lusionat amb el vell somni rural de la riquesa material i existencial que emanava de la feina dura però honrada de la terra, va saber transmetre aquesta esperança a Jack, tal com es va fer evident en la maduresa de l’escriptor.

Tot i així, coexistint amb aquest element d’equilibri, a la seva consciència començaven a pesar de manera negativa l’aprehensió que hi havia alguna anomalia en els seus orígens i el desengany davant la conducta de la seva mare, Flora, que no li va demostrar mai cap mena d’afecte i que a més el rebutjava perquè el considerava el causant de la seva davavallada social. Com si aquesta actitud no fos prou perjudicial per a la formació de la personalitat del seu fill, la conducta habitual de Flora afegia altres condicionants que afavorien el malestar del noi: el feia participar activament en les seves activitats teosòfiques, li contagiava la infelicitat que li provocava no gaudir d’un nivell de vida elevat i el convertia en víctima, com a tota la família, dels seus atacs d’ira irracional i de les seves habilitats histriòniques per fingir síncopes quan volia doblegar les voluntats dels altres.

Un altre factor fonamental en la formació de Jack, aquest de caràcter positiu, va ser la seva afició a la lectura. Jack, que fins aleshores havia assistit a diverses escoles d’una forma irregular, sense treure’n un gran profit, es va convertir en usuari habitual de la Biblioteca Pública de Oakland, sota la tutela decisiva d’Ida Coolbrith, una poeta i promotora cultural, amiga de Bret Harte, Mark Twain i Ambrose Bierce, antiga codirectora i fundadora de la influent revista literària Overland Monthly, que el va guiar en les seves lectures amb habilitat, i que el va portar des de les simples narracions d’aventures cap als grans clàssics moderns de la literatura europea i nord-americana. Allà hi va trobar un oasi d’esperança aquella persona que després, un cop adulta, va afirmar que no havia tingut mai infantesa.

Sens dubte, a mesura que Jack s’anava fent més conscient de les realitats de la vida, les seves perspectives no podien empitjorar més. Entre els onze i els tretze anys es va veure forçat a alternar la seva assistència a l’escola amb la realització de petites feines de tota mena a causa del declivi econòmic familiar accentuat, sempre a causa de l’habitual mala administració de Flora. En fer catorze anys, després que John quedés invàlid a conseqüència d’un accident ferroviari, es va veure obligat a convertir-se en el cap de la família, ja que les seves dues germanastres, Eliza i Ida, ja s’havien independitzat. Aleshores va començar a conèixer de manera forçada les misèries del treball assalariat, esgotador i sense futur, en uns Estats Units que tenien una legislació social, notablement retardada per comparació a la de la majoria dels països europeus, que no protegia els obrers dels abusos que els volguessin infligir-los els seus despietats empresaris.