CONÈIXER BARTRA - I (1987)

Anna Murià i Agustí Bartra a l'aeroport de Barcelona l'any 1970.
L'esperat retorn després de trenta anys d'exili.

Transcorria l’any 1970 quan l’aparició sobtada d'Agustí Bartra, després del seu retorn de l'exili, va commoure intensament l'ambient cultural de Terrassa, una ciutat on a la pràctica de la literatura, en contrast amb la de les altres arts, li mancava una tradició brillant i una trajectòria contínua. A nosaltres, els que aleshores érem adolescents, ens costava entendre que un poeta, de qui gairebé en desconeixíem el nom, pogués generar aquell entusiasme.

El vaig veure per primera vegada, amb Anna Murià, la seva companya, a l'acte de presentació de la Rapsòdia de Garí. Al cap de poc, el vaig visitar amb uns amics a casa seva. Vaig parlar poc i vaig escoltar molt. El llibre, pel seu llenguatge i la temàtica, l'havia trobat gairebé incomprensible, perquè aleshores el gust literari s'orientava cap a estils i àmbits molt diferents. Però vaig tenir la certesa que estava davant un poeta veritable, davant un poeta en el sentit primigeni de la paraula.

Tot i que no hi vaig tornar a parlar fins al cap d'uns quants anys i vaig anar oblidant el contingut concret d'aquella conversa, el record de la seva veu no va arribar a esvair-se, el record d'una veu eloqüent que convertia vehementment tot el que expressava en matèria poètica.

Durant aquest temps, però, el vaig veure sovint. Caminava pensarós, el cap dret, pels carrers polsosos i intemporals del seu barri. En aquell paisatge aparentment indescriptible i que ell va saber retratar magistralment a la primera pàgina de la Rapsòdia de Garí, la meva fantasia jugava a convertir la seva figura i la seva mirada en un oracle sorgit en un passat indefinit i que es dirigia a la ciutat per anunciar l'adveniment de l'esperança... perquè mentrestant jo aprofundia a la seva obra i se'm començava a revelar.

Reconec, no obstant, que només després de la seva mort he pogut comprendre l'abast veritable de la seva creació i el seu objectiu. Em penso que, en aquest sentit, em puc considerar afortunat d'haver col·laborat amb Anna Murià en la tasca de selecció i catalogació dels materials que componen el seu llegat: l'epistolari, les publicacions, l'arxiu fotogràfic, l'hemeroteca, etc. Les informacions que he tret d'aquest documents i de les converses amb l'Anna, juntament amb una lectura més reposada i generalitzada dels seus escrits, m'han enriquit la visió que en tenia.

Arribats en aquest punt que la meva relació pot semblar extemporània, em sembla que cal recapitular. He tractat d'explicar a través de la meva experiència la singularitat de Bartra, una de les personalitats més puixants de la nostra època i un autor únic al panorama de la literatura contemporània. Copsar-lo com a poeta era qüestió de minuts, però per accedir a la seva poesia calen anys.

Per accedir a la seva obra no serveixen les lectures ràpides o fragmentàries. Constitueix una unitat coherent total i absoluta, a la qual s'haurien d'incloure assajos, pròlegs, antologies i epistolari, i que només és aprehensible globalment. És aprehensible si s'han pogut superat les barreres d'una retòrica sobreabundant en trops; d'un lèxic poc usual per la seva amplitud i la inventiva, d'unes referències culturals enciclopèdiques, d'un concepte propi de l'home, d'un sistema personal de claus simbòliques i d'un univers de mites aparentment clàssics però dotats en essència d'una perspectiva nova i original.