 |
| Monument dedicat a Jordi Pujol. Fotografia feta per Quim Puig |
El febrer de 2013,
l’exsenador Iñaki Anasagasti reproduïa al seu blog una paràfrasi de les
memòries del general Sabino Fernández Campos sobre una suposada implicació de
Juan Carlos I, llavors encara rei, al cop d’estat del 23F de 1982 que va fer dir a
alguns publicistes que, si se’n confirmava la veracitat, podria ser acusat del
delicte d’Alta Traïció al poble espanyol.
És possible jutjar un rei
per un delicte d’aquesta mena? Suposo que sí, per molta inviolabilitat i irresponsabilitat
davant la llei que es pugui al·legar. De fet l’avi de Juan Carlos, Alfonso
XIII, va ser jutjat i condemnat pel delicte d’Alta Traïció l’any 1931: «...el Tribunal soberano de la
nación declara solemnemente fuera de la ley a don Alfonso de Borbón
Habsburgo-Lorena; privado de la paz pública, cualquier ciudadano español podrá
aprehender su persona si penetrase en territorio nacional. Don Alfonso de
Borbón será degradado de todas las dignidades, honores y títulos, que no podrá
ostentar ni dentro ni fuera de España, de los cuales el pueblo español, por
boca de su representación legal para votar las nuevas normas del Estado, le
declara decaído, sin que se pueda reivindicarlos jamás, ni para él, ni para sus
sucesores. […] Esta sentencia, que aprueban las Cortes Soberanas
Constituyentes, después de sancionada por el Gobierno Provisional de la
República, será impresa y fijada en todos los Ayuntamientos de España y
comunicada a los representantes diplomáticos de todos los países, así como a la
Sociedad de Naciones».
I encara va tenir sort
perquè, abans ja, altres reis havien estat condemnats a perdre la vida pel
delicte de traïdoria: Carles I d’Anglaterra, el 1649, i Lluís XVI de França, el
1793. A
tots dos se’ls va tallar el cap després de ser jutjats i condemnats també pels
parlaments dels seus estats, no pas per tribunals ordinaris.
També hi ha hagut altres
tipus de traïdors al poble que no han estat reis absolutistes, sinó presidents
de govern o caps d'estat. Al segle XX, per exemple, podem esmentar Wang
Jingwei, Vidkun Quisling i Philippe Pétain, col·laboracionistes
—en major o menor grau— amb les potències que van envair el seus respectius
països.
¿A més del despotisme i el
col·laboracionisme, a més d’actuar contra la sobirania popular i contra la
seguretat o la independència de l’estat, pot haver-hi altres tipus d’alta
traïció a un poble? ¿Podria considerar-se que també es produeix una forma de
traïdoria quan la conducta deshonrosa del cap o excap d’un govern desmereix de
retruc el poble, nació o estat del qual és servidor en l’estima d’altres
pobles, nacions o estats? Clar i català, pot titllar-se l'expresident Pujol de
traïdor? Potser es massa fort, oi? Deixem-ho en defraudador, defraudador fiscal
a l'Estat Espanyol, evident, però defraudador moral al poble català també, fet
que crec molt més greu.
¿Potser hauria estat
oportuna una sortida pactada —com la que imagina Borges al seu «Tema del
traidor y del héroe»— que alhora que castigués el fariseu, alimentés i fes
encara més forta la voluntat col·lectiva? En tot cas, els qui podien
negociar-la, ja han fet tard.
Una solució tràgica, quan
algú se sent avergonyit després d'haver incorregut en una ignomínia, es el
suïcidi. Sembla, però, que el president Pujol no pensa en una sortida heroica,
carregada de grandesa carolíngia, per esmenar el greuge que ha fet a la
col·lectivitat. Esperem, almenys, que no esculli una sortida berlusconiana,
fent-se la víctima, entre arrogant i grotesc, en un final de sainet esperpèntic
que ens humiliï encara més davant l’opinió pública internacional.
Caldria un gran acte de contrició, de
penediment de l'ofensa feta al nostre poble. Clar que d'on no n'hi ha, no en
raja...
Refusada la seva publicació a
Diari de Terrassa i Catalunya-Papers.
Diari de Terrassa i Catalunya-Papers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario