I. Que creadors i gestors culturals —especialment els de la societat civil— participin activament en la recerca i la proposta de solucions per als problemes del nostre temps. Les entitats culturals estan cridades a ser espais de reflexió i de debat, capaces de reunir tots els sectors d’una societat plural i impulsar el diàleg i la formació dels esperits. Els artistes, des de la plena llibertat, han d’assumir una actitud crítica vers el discurs dominant i traslladar les seves preguntes a l’imaginari col·lectiu.
II. Que la nostra cultura es qüestioni sobre la condició de la dona, atrapada en una xarxa de convencions socials retrògrades i clixés publicitaris, víctima no només de la violència que ara anomenem de gènere, sinó sobretot de la misogínia del poder —especialment del judicial i el polític—, mancada, com a creadora i artista, d’oportunitats i d’un reconeixement que no sigui paternalista, i abocada, quan procedeix d’altres cultures —cosa cada dia més freqüent— a triar entre l’aculturalització o la marginació.
III. Que l’agenda cultural doni prioritat al coneixement dels “altres”, començant pels que viuen a casa nostra, que són els nostres veïns, i als quals demanem que aprenguin català, però sense invertir ni un cèntim en conèixer la riquesa cultural de la qual procedeixen —per dialogar amb ella— més enllà de benintencionades demostracions folklòriques a les festes majors.
IV. Que es promogui un debat intel·lectual seriós sobre el desenvolupament sostenible, que informi, per exemple, sobre l’arquitectura i el disseny que consumeix la majoria dels ciutadans, i que no fomenti només un ecologisme banal i ostentós que fa del reciclatge i l’estalvi energètic un producte fashion per a cases de rics.
V. Que la nostra cultura acari el problema de la creixent violència social i el vertigen de desmotivació vital que hi aboca moltes persones de la nostra societat, especialment els joves, cap a una violència que és la cara fosca d’un ressorgir de la inquietud per l’ètica, que la cultura hauria de potenciar.
VI. Que la cultura rebutgi i enfronti al creixent mercantilisme de la política, que comporta, com molts estan denunciant, una hipòcrita apropiació dels termes reivindicatius de la societat civil per buidar-los de significat. El pitjor que podria succeir amb el projecte del Fòrum Universal de les Cultures seria que, després de les gran inversions que ha suposat, el diàleg global que proposa sobre temes tan importants com multiculturalitat i sostenibilitat, es quedés en una mera operació cosmètica, que servís com a pantalla intel·lectual d’un gran operatiu d’especulació immobiliària, però que no fos capaç de connectar de veritat amb el debat que ja està promovent la societat civil mundial.
VII. Que es dugui a terme una reflexió profunda sobre la concentració de grups mediàtics i culturals i sobre l’ús de les noves tecnologies de la comunicació que superi l’idíl·lic robinhoodisme que ens fa creure que som alternatius perquè som pobres, minoritaris i voluntaris, i que apel·li als professionals perquè recuperin la seva consciència crítica i la seva responsabilitat cultural.
(Segueix)
No hay comentarios:
Publicar un comentario