Durant quatre setmanes dels mesos d’abril i maig de 2002,[2] vam poder escoltar a Terrassa conferenciants pertanyents a diverses associacions per al estudi i promoció de parles que es troben en un perill més o menys imminent de desaparició —aragonès, astur-lleonès, extremeny i andalús— i hem constatat que, curiosament, com més precària era la situació a arranjar més s’intentava desvincular aquesta feina amb la política.
Si bé això pot tenir un objectiu pràctic i lloable —pretendre el compromís d’un ventall ampli de la societat més enllà de diferències de partit i estalviar— al capdavall hi ha alguna cosa que grinyola quan es vol, com a col·lectiu, mostrar una asèpsia política que, de fet, resulta impossible a causa, justament, del cultiu ideològic subjacent que ha portat a cada un dels membres d’aquests col·lectius a organitzar-se.
 |
Edició en llengua asturiana de Le petit prince d’Antoine de Saint-Exupéry |
La tria d’un objecte d’estudi no és un acte ideològicament neutre, sinó que és conseqüència, també, d’una visió determinada de la realitat i de la comunió amb uns valors, amb uns referents culturals específics adquirits en el sí d’una comunitat. Només s’estudia allò que existeix —ni que sigui conceptualment—, difícilment desitjaríem estudiar la llengua aragonesa o l’asturiana si no en reconeixem l’existència.
Només partint d’aquesta obvietat podrem entendre el canvi d’actitud que suposa passar de l’orgull ingenu que provoca en la comunitat el fet que algun lingüista vingui de fora a estudiar la pròpia parla a la malfiança roí que desperta quan aquesta mateixa activitat d’estudi és duta a terme de dins de la comunitat estant per un parlant nadiu. És tracta d’un curiós canvi de percepció. El primer es vist com a un excèntric innocu i el segon com a un radical que subverteix l’ordre raonable de les coses, un individu que passa a ser, aleshores, suspecte d’activitats gairebé subversives i company ideològic dels enemics del poble de tota la vida.
Alguns dels conferenciants del cicle «Les llengües ignorades» ens podrien explicar un reguitzell d’exemples decebedors sobre l’actuació de l’administració i d’alguns dels seus propis conciutadans per tal de preservar l’ordre pacífic i raonable de les coses.
(Continua)
[2] Aquest cicle de conferències, «Les llengües ignorades», organitzat pel grup d’activitats literàries d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, es va iniciar amb una taula rodona a la qual van participar Anna Bartra, Lluís Felip, Carme Junyent i Gorka Redondo i va comptar amb la participació com a conferenciants de Nicolás Valle Morea (llengües d’Extremadura), Anchel Conte i Chabier Tomás (aragonés), Xicu Álvare, Xoan Porta i M. Xesús Llope (asturià) i Gorka Reondo (andalús). Hem completat llargament el recull de textos que ens han fet arribar —que corresponen més o menys a les seves intervencions— els ponents esmentats, amb sis treballs més: un article anònim publicat a www.asturies.com (asturià), un article de Jusepe Emilio Iniesta (murcià) i una nota de Jordi Colomina (murcià) extrets de www.llenguamaere.com, un article de Manuel Jesús Sánchez (português oliventino) i dos articles de Gorka Redondo (romanó-caló i miscel·lània de llengües).
No hay comentarios:
Publicar un comentario