No coincideixo
políticament, ni de lluny, amb Pere Navarro, però tot i així el motiu de la
meva sol·licitud no es fonamenta ni en el rebuig de la ideologia que representa
ni en el de les propostes polítiques concretes que defensa. El motiu és que
s’ha convertit en el pallasso trist que rep totes les bufetades als sainets que
es representen a l’escenari de la política catalana, i que cada vegada que en
rep una, hi ha espectadors que esclaten a riure i obliden les malifetes dels
pallassos murris.
¿Qui pensarà en
les garrotades, cops de puny i pilotades de goma dels mossos d’esquadra que van
ferir, matar i mutilar ciutadans i ciutadanes—almenys durant el període en què
eren comandats per Manel Prat—, si un es pot passar un mes sencer rient amb la
bufetada que li va etzibar una senyora d’Ullastrell a Pere Navarro?
¿Qui recordarà
les declaracions de l’examant de Jordi Pujol Ferrusola sobre presumptes viatges
a paradisos fiscals amb maletes carregades de bitllets, si un es pot petar de
riure amb la gracieta del pallasso sinistre de les jaquetes de coloraines quan
va insinuar que la senyora de la bufetada era l’examant de Pere Navarro?
¿Qui s’exclamarà
de la demolició programada de la sanitat pública a Catalunya, executada pel
govern d’Artur Mas, si un es pot indignar per la poca-soltada de Pere Navarro
de recordar-li a la senyora de la bufetada si s’havia pres la pastilla pels
nervis? O bé, ¿qui pensarà en queixar-se, si allò que li segresta l’atenció quan navega per internet o
llegeix diaris són els sarcasmes o les lamentacions hipòcrites sobre «la
demolició interna d’un dels dos grans partits que ha tingut Catalunya de la
Transició ençà», duta a terme per Pere Navarro?
¿Què hem de dir
de la minsa reacció pública davant la sentència sorprenent que ha condemnat a
dues penes de sis mesos de presó per a cada un els senyors Millet i Montull,
acusats d'haver comès delictes d'apropiació indeguda, falsedat en document
oficial, prevaricació i tràfic d'influències en «el cas de l’hotel del Palau»?
¿Qui pot pensar en això, si un es pot quedar espaterrat perquè Pere Navarro va
denunciar a la senyora de la bufetada?
¿I qui es
preguntarà si «el cas Palau» —diferent del cas de l’hotel, encara que
relacionat—, no acabarà també amb una sentència ridícula i sorprenent —tot i que
de moment un jutge ha conclòs que, gràcies a Millet i Montull, CiU va rebre 5
milions d’euros en comissions il·legals de Ferrovial (empresa patrocinadora de
la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana) a canvi d’adjudicacions
d’obra pública durant l'últim govern de Jordi Pujol—, si un es pot esbargir
abduït per la important qüestió de per què Pere Navarro no ha dimitit després
de l’ensopegada de les eleccions europees?
Pere Navarro s’ha
convertit, doncs, per obra i gràcia de les seves propostes polítiques i dels
mitjans de comunicació controlats per CiU, en un magnífic element de
distracció; però no cal que dimiteixi per evitar-ho, no, si dimitís, de seguida
es trobarien mil i una alternatives per desviar l’atenció de la gent dels
femers en què... presumptament... estan ficats alguns destacats membres de CiU.
Terrassa, 03/06/14
Refusada la publicació a Diari de Terrassa
Refusada la publicació a Diari de Terrassa
No hay comentarios:
Publicar un comentario