Oh mare de tot el que va ser i de tot el que serà, davant teu em presento de nou, nu com quan vaig néixer.
Tu, que aculls la llavor en la teva entranya fecunda, on romandrà en la humida foscor mentre espera que es compleixi el seu moment, tu, que permets que creixi cap a la llum, acull-me.
Quantes vegades la vaig dipositar en les teves entranyes amb les meves pròpies mans, mare amant, vaig sentir vibrant el teu ordre formidable, la potència generadora que, al costat de la llum solar, tot ho converteix en tresor per als éssers que van ser i seran.
Donadora de vida, de tota forma de vida, tu ets la nostra mare i germans som el camperol humil i el sobirà altiu, la flor que embelleix el dia amb el seu perfum i irisació i la cuca cega que devora una carronya en el llot del clavegueró.
Tu, que ens nodreixes a tots i res ens demanes a canvi, tu, a qui tot ho devem, cos i vida quotidiana, dia rere dia, equinocci rere equinocci, vas retornar a les meves mans la collita que va alimentar els meus fills i retornes la que alimenta els fills dels meus fills.
Oh mare de tot el que va ser i de tot el que serà, davant teu em presento de nou, nu com quan vaig néixer.
Acull-me de nou, fes-me romandre en el teva humida foscor mentre espero que es compleixi el moment de la tornada i que em permetis créixer cap a la llum.
Tu, a qui tot ho dec, perdona'm el mal que et vaig fer quan et vaig ferir, quan vaig oblidar que sóc fang nascut del teu cos i de les aigües que com fils transparents teixeixen camins que uneixen la teva més profunda i mansa foscor amb l'aèria i ardent llum solar.
Acull-me, sí, converteix-me en tresor, deixa que t'enriqueixi i que amb mi enriqueixis tot allò que serà, accepta ara l'ofrena del meu cos marcit.
Oh mare de tot el que va ser i de tot el que serà, davant teu em presento de nou, nu com quan vaig néixer.
Acull-me. Sóc matèria i et pertanyo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario