Diu el profeta:
—Odio l’art del gran mag, perquè ens incita a les danses etèries, o bé ens recorda com es clapoteja al llot de les regions abissals, i sóc amic de les ballades alegres d’aquells que trepitgen ferms el terra.
I jo penso: «El meu instint m’enduu cap al mag, però la meva raó està amb el profeta. Com es possible que l’instint m’allunyi de la vida i la raó m’apropi a ella?».
Sóc humà, excessivament humà: la meva natura, contra natura. Sens dubte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario