El capitalismo ha formulado su tipo ideal con la figura del hombre unidimensional. Conocemos su retrato: iletrado, inculto, codicioso, limitado, sometido a lo que manda la tribu, arrogante, seguro de sí mismo, dócil. Débil con los fuertes, fuerte con los débiles, simple, previsible, fanático de los deportes y los estadios, devoto del dinero y partidario de lo irracional, profeta especializado en banalidades, en ideas pequeñas, tonto, necio, narcisista, egocéntrico, gregario, consumista, consumidor de las mitologías del momento, amoral, sin memoria, racista, cínico, sexista, misógino, conservador, reaccionario, oportunista y con algunos rasgos de la manera de ser que define un fascismo ordinario. Constituye un socio ideal para cumplir su papel en el vasto teatro del mercado nacional, y luego mundial. Este es el sujeto cuyos méritos, valores y talento se alaban actualmente. (Michel Onfray)


miércoles, 27 de enero de 2016

ACTIVITATS LITERATURA I PENSAMENT 2015 (2016)


Activitats organitzades o coorganitzades durant l'any 2015
per la secció de Literatura i Pensament
d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa,
coordinada per Jordi F. Fernández Figueras,
segons l'informe presentat el 25 de gener de 2016
a l'assemblea de socis de l'entitat.


LITERATURA I PENSAMENT 2015
Amics de les Arts i Joventuts Musicals

LITERATURA

Recitals de poesia i narrativa
22/01/15 Sota, Cavall i Rei, recital de paraules i música amb la participació d'Oriol Gómez Estripaboires, acompanyat al piano per Ricard Latorre.
12/02/15 Perifèric Poetry Terrassa: Cysco Muñoz i Belén Roldán + Micro obert.
19/02/15 Pillatrapos, recital de paraules i música, sortides del subconscient col·lectiu, amb la participació del Capitan Norwell, Red Ojais i Manolo UC.
09/04/15 Perifèric Poetry Terrassa: Jaume Muñoz + Micro obert. 
16/04/15 Dona i ocell, recital paraules i música a càrrec de Empar Sáez i Xurxo Romaní.
07/05/15 Sota, Cavall i Rei, recital de paraules i música amb la participació d'Oriol Gómez Estripaboires, Heribert Segalà i Enric Casasses, acompanyats al piano per Ricard Latorre.
04/06/15 Miralls de vida, recital de paraules, música i corporeïtat amb la participació de Rosa Borobia, Alberto Jariod, Ricard Latorre, Joan Tamayo, Maria  Ribera, Núria Berney, Iván García, Laia Miralta, Mireia Villanova i Marta Rosell.
15/10/15 Perifèric Poetry Terrassa: Poetiks (David Trashumante, Pedro Verdejo i Eddie J. Bermúdez) + Micro obert.
29/10/15 Res no passa dues vegades, recital de paraula i música. Poemes de Wislawa Szymborska, presentats per Xavi Morte i Xavier Pérez.
12/11/15 Habitació 328, quatre contes de Roser López Monsò dramatitzats pel Grup de Teatre d'Amics de les Arts & L'Embarral.
03/12/15 Perifèric Poetry Terrassa: Josep Pedrals + Micro obert.

16/04/15 Dona i ocell
04/06/15 Miralls de vida
19/02/15 Pillatrapos
07/05/15 Sota, Cavall i Rei

Presentacions de llibres
27/01/15 Presentació del llibre Poesia completa d'Eudald Puig, a càrrec de Jaume Aulet, David Castillo, Jordi Llavina i Llorenç Puig.
25/03/15 Presentació del llibre La sang és més dolça que la mel, de Josep Torrent, a càrrec de Montserrat Beltrán, Josep Górriz, Miquel Pérez, Pere Portero, Vicenta Villar  i l'autor.
14/04/15 Presentació del llibre «Contrallum», de Ramon Bosch Boada, a càrrec de Jaume Aulet i Xavi González d’Ègara.
12/05/15 Presentació i lectura del llibre de poemes Les coses i els miratges, de Joan Carles González Pujalte, amb la participació de J. M. Calleja i Joan Poch.
27/05/15 Presentació del llibre Itineraris poètics, de Pep Cortès, a càrrec de Jaume Aulet, i lectura de poemes a càrrec de l'autor i de Sílvia Alcàntara.
07/10/15 Presentació del llibre de poemes Tal vez el tigre, de Neus Aguado, a càrrec d'Ángel Cazorla i Jaume Comellas i Amalia Sanchís.
21/10/15 Presentació del llibre Proyecto XI, de Francesc Blanco, a càrrec de Violant Muñoz i Martí Purull.
03/11/15 Presentació del llibre de poemes Uno, d'Ernesto Frattarola, a càrrec d'Esther Cánovas.
01/12/15 Presentació de la novel·la curta La Figurín, de Maria Assumpta Redondo Altamís, a càrrec de Rosa Roca i Verdaguer.
02/12/15 Presentació de Maripasoula. Cronica d'un viatge a la Guaiana Francesa, de Blancallum Vidal, a càrrec d’Enric Soler.
18/12/15 Presentació del llibre de poemes Naturant, de Cristina López, a càrrec de Laia Claver, Ramon Bartrina i de la mateixa autora; amb intervencions musicals de Toni Marbà, a la guitarra.






Club de Lectura d’Amics de les Arts
07/01/15 Club de Lectura: «Selecció de textos de Poesia completa de Maria Àngels Anglada»
11/02/15 Club de Lectura: «A la platja de Chesil d'Ian MacEwan».
11/03/15 Club de Lectura: «Selecció de textos de l'Obra poètica completa d'Eudald Puig».
08/04/15 Club de Lectura: «L'altra de Marta Rojals».
13/05/15 Club de Lectura: «Certesa de la llum de Laia Llobera».
14/10/15 Club de Lectura: «La clau de vidre de Dashiell Hammett».
11/11/15 Club de Lectura: «Mossegar-se la cua, de Manuel de Pedrolo».
09/12/15 Club de Lectura: «On mai no creix l'herba de Sebastià Bennasar».

Premis literaris
«Agustí Bartra Ciutat de Terrassa», poesia.
«El somriure del gat», poesia i narrativa per a alumnes d’ESO i Batxillerat.

Formació
Sílvia Gelices: Taller d’escriptura literària creativa.
Ernesto Frattarola i Esther Cánovas: Curs d'escriptura poètica.

Publicacions
Estoig, poemes d’Anton Garcia.

Diada mundial de la poesia
A una seixantena de comerços del centre, per iniciativa del Grup de Literatura, van exposar als seus aparadors cartells amb poemes d'autors locals: Roser López Monsò, Eudald Puig, Oriol Gómez Estripaboires, Jordi Badiella, Roger Badiella, Agustí Bartra, Enric Bergadà, Feliu Formosa, Ernesto Frattarola, Joan Carles González Pujalte, Esther Cánovas, Cris López, Francisco Lucio, Sandra Milán, Antonio Pérez Roldán, Iu Pons, Martí Purull, Raimundo Ramírez de Antón, Empar Sáez i Joan Vergés.


PENSAMENT

Presentacions de llibres
13/11/15 Presentació del llibre Quico Sabaté i la guerrilla anarquista, de Ricard de Vargas, a càrrec de Francesc Argemí i recital del folklorista Jaume Arnella.

Conferències, taules rodones i tallers
14/01/15 «Dones científiques, un breu recorregut per les biografies d'Hypatia d'Alexandria, Emilie de Breteuil, Ada Lovelace i Rosalind Franklin», presentat per Mercè Borràs.
21/01/15  «Dones a les arts, un breu recorregut per les biografies d'Artemisia Gentileschi, Camille Claudel, Bárbara Strozzi i Caterina Albert», presentat per Mercè Borràs.
24/02/15 «Dones de pau, un breu recorregut per les biografies d'Agnes Pareiyo, Irena Sendler i Caddy Adzuba», presentat per Mercè Borràs.
24/02/15 «El projecte Cafèambllet i la lluita en defensa de la sanitat pública», xerrada-debat amb Dante Albano i Marta Sibina, editors de la revista Cafèambllet, i Núria Martí, membre de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa.
12/03/15 «La llei mordassa i la llibertat d'expressió», xerrada debat amb Joan Tamayo, advocat i membre de la Comissió de defensa dels drets humans del Col·legi d'Advocats, Ermengol Gassiot, secretari general de CGT de Catalunya, i un membre de solidaritat antirepressiva de Terrassa.
13/04/15 «La violència contra les dones al cinema», xerrada a càrrec de Sonia Herrera. Cicle «La violència contra les dones al cinema».
17/04/15 Presentació de les associacions Terra Franca i Central d'Abastiment Catalana, a càrrec de Roc Padró i Marc Montlló.
24/04/15 Presentació de Batzac, l'assemblea llibertària de Terrassa, i debat obert sobre els problemes de la gent jove: precarietat laboral, manca d'espais socials...
30/04/15 «Sobirania cultural a l'educació», xerrada amb la participació de Pol Serrat, Jordi Puigdellívol, Marcel Florensa, Ramon Font i Maria Sirvent.
29/09/15 «El conflicte entre Grècia i la Unió Europea (a tall d'advertència)», xerrada a càrrec de Sergi Cutillas, economista i membre de la comissió per a l'auditoria del deute grec.
06/09/15 «Usos terapèutics del cànnabis», xerrada a càrrec del doctor Joan Parés, col·laborador de la Federació d'Associacions Cannàbiques de Catalunya.
16/10/15 «Pensar en femení: Simone Weil», xerrada a càrrec de Cristina López.
20/10/15 «Pensar en femení: Hannah Arendt», xerrada a càrrec d'Oriol Farrés Juste.
27/10/15 «Pensar en femení: Maria Aurèlia Capmany», xerrada a càrrec d'Isabel Graña.
06/11/15 «Cuba i EUA. Reflexions sobre la fi de la tensió», xerrada a càrrec de Laurentino González, membre de la Brigada José Martí; Alfredo Catalá, representant de l'Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos; Armando Sánchez, membre del Casal d'Amistat Catalano-Cubana; i Fabio Álvarez, consul de Cuba en Barcelona.
17/11/15 «El trist exili republicà», xerrada-taller a càrrec de Mercè Borràs Pérez.
24/11/15 «La Maternitat d´Elna», xerrada-taller a càrrec de Mercè Borràs Pérez.

Projeccions de cinema i debat
15/04/15 «Lilya for ever, el món que envolta la prostitució». Cicle «La violència contra les dones al cinema».
22/04/15 «Madame Brouette, la socialització de l'agressió de gènere». Cicle «La violència contra les dones al cinema».
29/04/15 «Te doy mis ojos, l'agressió de gènere en el context familiar». Cicle «La violència contra les dones al cinema».
06/05/15 «Rebelle, el cos de la dona com a camp de batalla». Cicle «La violència contra les dones al cinema».
20/05/15 «Pago justo, la lluita de les dones contra la discriminació en el context laboral». Cicle «La violència contra les dones al cinema».
19/05/15 Presentació d'Amunt, curtmetratge sobre el trastorn bipolar, a càrrec de Berta O. Peig i Sonia Ortiz.
13/11/15 Projecció del documental Quico Sabaté, d’Albert Serra, a càrrec de Ricard de Vargas.
26/11/15 A tu què et sembla, projecció del documental sobre el cas d'Ester Quintana, amb la participació d’Ester Quintana, Saray Carazo i Joan Tamayo.

12/03/15 «La llei mordassa i la llibertat d'expressió»
29/09/15 «El conflicte entre Grècia i la Unió Europea (a tall d'advertència)»
26/11/15 A tu què et sembla
24/02/15 «El projecte Cafèambllet i la lluita en defensa de la sanitat pública»

LABORATORI CREATIU

07/04/15 a 03/04/15 Exposició de poesia visual «El temps».
Obres d'Angela Caporaso, F. Xavier Forés, Assumpció Mateu, Miquel Mercader, Francesc Morera, Jordi Navarro, Toni Prat, Sergi Quiñonero i Óscar Sotillos.
22/10/15 «Laboratori Creatiu: un munt de petjades inesborrables». Inventari de les activitats realitzades sota la iniciativa i la coordinació de la Roser López Monsò, acompanyat d'una projecció d'imatges testimonials.
22/10/15 a 12/11/15 «Draps, pedres i sentiments». Exposició d'obra plàstica i visual de la Roser López Monsò.


TO THE WONDER CINEMA CLUB

15/01/15 Projecció de curtmetratges de gènere melodramàtic: amors impossibles.
19/02/15 Projecció de curtmetratges de comèdia amb narrador.
19/03/15 Projecció de curtmetratges d’autors europeus.
16/04/15 Projecció de curtmetratges amb pla seqüència.
21/05/15 Projeccions relacionades amb el diàleg i la poesia al cinema.
18/06/15 Sessió amb curtmetratges de joves creadors terrassencs.
22/10/15 Projecció de curtmetratges.
19/11/15 Projecció de curtmetratges.
17/12/15 Projecció de curtmetratges relacionats amb el punt de vista.

19/02/15 Projecció de curtmetratges de comèdia amb narrador

ENTITAT


17/10/15 Salvador Alavedra, una vida al servei de les Arts i la Cultura. «Salvador Alavedra. Sentit i sentir el dibuix», xerrada a càrrec d'Ana Fernández, doctora en Història de l'Art. 


17/10/15  «Salvador Alavedra. Sentit i sentir el dibuix»



* * *

El Grup d'Opinió d'Amics de les Arts és el responsable col·lectiu de la programació i producció de les activitats de pensament. Actualment (2014) en formen part Emili Díaz i Jordi F. Fernández.


Els membres del Grup de Literatura d'Amics de les Arts són responsables de la programació i producció de les activitats de literatura. Actualment (2014) en formen part Jaume Aulet, Jordi Badiella, Jaume Closa, Pep Cortès, Ester Fernández Matalí, Jordi F. Fernández, Eli RodGüell...

domingo, 24 de enero de 2016

ENRIC SOLER, A LA RECERCA D'HORITZONS (2016)


Enric Soler i Raspall (Terrassa, 1966) és un escriptor especialitzat en literatura de viatges. Ha publicat set títols dedicats a aquest gènere i, d'ençà 2012, dirigeix, juntament amb José Zúñiga, Tushita Edicions, una nova editorial dedicada bàsicament a la literatura de viatges i de muntanya.



ENRIC SOLER, A LA RECERCA D'HORITZONS


—Tushita Edicions... Com se't va acudir muntar una editorial tan especialitzada? Resulta rendible? Pots viure d'això?
—Els llibres de viatges tenen sortida, però als de muntanya els costa una mica més. És curiós que passi això en un país tan de muntanya com el nostre, mentre que a França o Alemanya hi ha grans editorials dedicades al tema. Aquí hi ha poc públic, és cert, però el que hi ha és bastant fidel. 
Nosaltres ens vam proposar de treure cinc títols a l'any, després quatre i, més o menys, ho mantenim. Cinc volia dir dedicar-se únicament a aquest tema i ja anem massa a tope.
Tushita Edicions la portem el meu sogre i jo, i no vivim d'això, és evident, si haguéssim hagut de viure d'això ja hauríem hagut de plegar. Ens ho hem plantejat de moment més aviat com un hobby, amb la idea que potser de cara al futur agafi més volada. De fet, no és que no puguem viure d'això, és que vam decidir de bon començament reinvertir tot el que guanyéssim en fer nous llibres. De què visc, doncs? Treballo de comercial per a l'editorial Altaïr. Ara mateix, visc d'això.
Rendible? En general, les petites editorials ho tenim difícil per moltes raons. A La Temerària, vaig coincidir fa unes setmanes amb els d'Edicions del Periscopi, Raig Verd i Males Herbes, i ells, que publiquen literatura en català i que intenten viure d'això, sí que els costa molt. És una lluita a contracorrent.

—Tu abans havies treballat d'educador de lleure...
—Uf! He treballat en coses molt diverses. He sigut guaita forestal i suplent de guarda forestal, monitor en una granja-escola durant quinze anys i professor a una escola-taller al Bages, uns altres dos anys. Vaig tenir una empresa dedicada al medi ambient, a Girona, amb tres socis més, durant tretze anys, però quan va venir la crisi es va ensorrar i, és clar, em vaig trobar sense feina. Aleshores, com escric literatura de viatges i de muntanya des dels 20 anys, vaig considerar la possibilitat de centrar tots els meus esforços al món de la literatura. Ara mateix, porto professionalment el club de lectura de quatre biblioteques, a més de fer de comercial i ser escriptor i editor.

—Com s'escriu un llibre de viatges? En el teus, barreges descripcions de paisatges, fragments d'història antiga i contemporània, reflexions existencials, anècdotes, experiències místiques... alternats amb una gran habilitat. Quin és el teu paradigma, el teu model? O el teu estil no s'assembla al de cap altre viatger escriptor?
—Amb els anys he desenvolupat un model propi. Durant el viatge, sempre porto un bloc petit on prenc notes i faig moltes fotografies de detalls, i cada dia, a la nit, treballo les notes en un quadern entre una i dues hores. Quan torno del viatge agafo fulls A4 i els enganxo en una tirallonga llarga —com feia el Kerouac amb els seus famosos rotlles de teletips— que doblego pel mig. La part de l'esquerra és per a la part física del viatge i la dreta per a les anècdotes o història o aspectes rellevants. La vaig omplint amb el quadern bàsic, passat a màquina, i ho complemento amb altra documentació que recullo de llibres.
Vaig fer un curs de literatura de viatges amb el Jorge Carrión, però si vols aprendre a escriure no hi ha millor mestre que la bona literatura, sobretot els grans clàssics.

Et consideres «un viatger»? Què entens per ser un viatger? Com, quan i per què vas començar a ser-ho?
—Crec que no hi ha res més interessant que «el viatge quotidià», que és el que fem tots cada dia quan ens llevem i sortim de casa. Sóc un viatger, com tothom, de la meva quotidianitat; el matís és adonar-te'n que ho ets. Per què quan vas a una ciutat que no coneixes t'atures davant les seves meravelles i quan estàs a la teva ciutat passes indiferent davant coses que ve gent de fora per veure-les? Tot d'una, pensant en això, vaig adonar-me que tot depèn de la teva actitud mental. En aquest sentit, tots som viatgers.

—T'ho deia per què hi ha qui diferencia entre viatger i turista.
—Encara que no li agradi a alguna gent, s'ha de dir clar que al món que vivim pràcticament tots som turistes. Diferents, però en el fons, turistes: hi ha el turista massificat de grans complexos hotelers i que no surt d'allà i tant li fa anar a un país o a un altre; hi ha altra gent que fa un turisme més introspectiu, d'intentar veure's en el lloc. El viatger era aquella persona que sortia de casa i no sabia si tornaria, ni quant s'aturaria als llocs, ni ben bé què veuria, i tot era una descoberta.

Així, el teu paradigma de viatger seria l'hongarès Alexander de Körös?
Aquest home va sortir d'Hongria el 1821 i va arribar a l'Índia caminant. Allò sí que eren viatges de veritat.

Has publicat dos llibres que tracten dels teus viatges a la Patagònia i el Zangskar? Hi ha algun antecedent familiar que pugui explicar aquesta dèria teva de recórrer terres llunyanes tan inhòspites com imponents?
—Com tothom de Terrassa, vaig començar anant a la Mola, al Montcau, amb la família; després, amb un grup d'amics fèiem excursions una mica més lluny, al Montseny, a Montserrat; i el 1993 vaig fer a peu el camí del Cap de Creus a Finisterre, i aleshores em vaig adonar que els camins per on la gent transita sempre han estat vehicles de cultura. M'agrada la muntanya, sempre m'han agradat els llocs desèrtics i els grans horitzons, però més amunt d'on hi ha gent que no m'hi busquin, perquè no ho trobo interessant.
Al Zangskar, a l'Himàlaia, hi vaig anar perquè aquelles muntanyes són un paradís per a qualsevol excursionista i perquè hi ha el budisme, que sempre m'ha interessat molt (com a filosofia de vida, no com a religió).
A la Patagònia hi vaig anar perquè un dia el Jaume Ferrer, amic d'infantesa, em va passar un llibre i em va dir: «Si vols aprendre a escriure literatura de viatge, has de llegir-te aquest llibre». Era In Patagonia, de Bruce Chadwick. Em va interessar tant que a la tercera lectura vaig començar a prendre apunts per fer-hi un viatge, un viatge que en van ser dos: vaig estar-hi dos mesos seguint les passes de Chadwick, però al tornar a casa, abans de començar a escriure em vaig adonar que em faltaven informacions importants i vaig tornar-hi a anar un parell de mesos més. A la tornada portava a la motxilla quinze quilos de fotocòpies de llibres i documents. Vaig passar-me els tres anys següents digerint tota aquella informació i després vaig escriure el llibre.
Posteriorment he fet altres viatges. He anat tres vegades al desert líbic (entre Líbia, Egipte i el Sudan), seguint el llibre The English Patient. Al sud d'aquest país hi ha Gilf Kebir, un massís d'uns 4.500 m d'alçada on hi ha unes coves amb unes pintures on es veuen uns nedadors en un riu, cosa que demostra que en aquest lloc tan desèrtic —en 10 dies de camí no vam veure ningú— fa uns 5000 anys hi havia aigua. El relat dels tres viatges que vaig fer per completar aquest projecte es publicarà en dos llibres, després de la nostra nova edició de Sant Jordi 2016, que tractarà de quan vaig seguir les passes de Puig i Cadafalch i l'equip de la «Missió Arqueològica de 1907» per documentar l'art romànic pirinenc.

—Quin mena de relació creus que existeix entre la immensitat de l'Himàlaia i la espiritualitat?
—Totes les grans tradicions espirituals i religioses que em vénen a la ment han esdevingut als deserts o en zones molt ignotes. En una volguda recerca d'aquests espais indòmits, no fas res més que endinsar-te dins de tu mateix.

La espiritualitat o el lirisme que es troben en el teus llibres no fan que hi negligeixis la realitat política, social i cultural de la gent de la Patagònia i el Zangskar; en aquest sentit et trobes més proper a Michel Peissel que a Bruce Chatwin, oi?
A la literatura de viatges clàssica —la de Bruce Chadwin ho és— no té importància el que sent el viatger, sinó la descripció d'allò desconegut que s'ha trobat; era lògic, en una època en què la informació no era a l'abast. A la literatura de viatges  contemporània és essencial explicar allò que has vist des del teu prisma, des del teu sentiment, és això el que demanen els lectors actuals, que poden obtenir a través d'internet tota la informació objectiva que vulguin.
La meva implicació és sobretot cultural. Per exemple, fa vuit anys que estudio tibetà clàssic gràcies al fet que, fins fa poc, vivia a Barcelona el professor Ramon Prats, que és un dels grans tibetòlegs del món i que des de 2006 treballa com a conservador al Rubin Museum of Art de Nova York, el museu especialitzat en l'art sagrat del Tibet i de l'Himàlaia més important del món.
Amb el Ferran Mestanza, un professor que és deixeble seu, ens trobem un cop a la setmana per traduir textos sagrats tibetans clàssics. Això no em permet parlar tibetà, perquè és clàssic, però sí entendre els textos escrits en les parets dels temples budistes i comprendre com viu aquella gent una espiritualitat amb la qual tinc molta sintonia.

Creus que no té sentit un viatge d'aquesta mena, si no va acompanyat d'un viatge interior? Si, després del viatge, no s'ha avançat una mica cap a la saviesa?
—Per a mi, no. En primer lloc, és una pèrdua de diners i de temps. Viatjar per viatjar... És una tonteria presumir dels llocs on has estat si no t'has assabentat del que hi passa. No té sentit fer molts kilòmetres per veure monuments i museus, si no tornes havent crescut interiorment.

Eli RodGüell
Jordi F. Fernández

Entrevista publicada a 
Malarrassa, n. 12, gener de 2016