LAVINIA HERVÁS, UNA VIDA IMMERSA EN LES ARTS ESCÈNIQUES

Lavinia Hervás és una d’aquelles persones que formen part del teixit vertebrador de la ciutat, potser invisibles per a una mirada externa, però essencials perquè siguem de veritat una ciutat amb vida col·lectiva i no un simple aglomerat d’individus.

Lavinia va néixer fa una trentena d’anys al barcelonès barri del Guinardó, filla d’una parella amb no gaire recursos econòmics, però molt inquieta culturalment. Al vuits anys el seus pares es van separar i amb la nova parella de la seva mare la vivència de la militància política es va afegir a la vida familiar i, d’altra banda, van abandonar el barri i es va iniciar una vida una mica nòmada, d’aquí cap allà.

L’estabilitat l’ha trobada a Terrassa on fa uns quants anys que està instal·lada i on desenvolupa una important tasca al Centre d’Arts Escèniques, des del seu naixement l’any 2006. Ara mateix, per exemple, està participant molt activament en la preparació del Festival TNT, que comença el proper cap de setmana.

El Colectivo Diosloscría, Lavinia Hervás en primer terme.

Lavinia, tu ets nascuda a Barcelona, com vas arribar a Terrassa?

Visc a Terrassa en part per motius professionals i en part per motius personals. D'això fa ara vuit anys. El Pep Pla em va cridar perquè col·laborés amb ell com a assistent de direcció al CAET. Anava i venia per la feina, però vaig conèixer la meva parella actual, que és terrassenc, i llavors vaig decidir instal·lar-me definitivament aquí.

Tenies ja alguna experiència, doncs, fa vuit anys?

Sí, ja havia treballat amb el Pep Pla en algunes produccions.

I com vas començar al món del teatre?

De petita feia dansa, però al 14 anys ho vaig deixar de mica en mica perquè m’havia convertit en una esclava de la meva afició i, sense adonar-me’n, d’una manera espontània em vaig trobar fent teatre. Primer a l’escola, després a grups amateurs i finalment, després de passar pel Col·legi de Teatre de Barcelona, a grups professionals.

Quina ha estat la teva trajectòria?

He exercit d’assistent de direcció, regidora, sastressa... Amb directors com el Pep Pla o el Ricard Salvat, a diferents teatres i festivals: Sala Muntaner, Art en Brut (ja desaparegut), Espai Brossa, Teatre Lliure, Centre d’Arts Escèniques de Reus, Teatre Grec, Festival de Sitges... I ara, mentre estic treballant al Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, també desenvolupo el meu projecte personal, el Colectivo Diosloscría, un grup de teatre de creació.

Quines persones formeu part d’aquest grup? Des de quan existeix? Quin tipus de teatre feu?

Som l’Olga Blanco i jo, i portem ja dos anys i mig treballant juntes. Vam estudiar totes dues al Col·legi de Teatre, però en diferents èpoques i no ens coneixíem gairebé, fins que un amic comú ens va posar en contacte. Tenim muntats dos espectacles: «Yo no soy esa» i «El año del León (o cómo convertirse en una bestia escénica)» que anem presentant aquí i allà, segons les oportunitats que van sortint. «El año del León...» el presentarem properament a Terrassa, el 18 d'octubre, a la Sala Maria Plans, i també a Madrid, a finals de novembre.

Les nostres propostes corresponen a allò que s’anomena teatre de creació contemporània: utilitzem el llenguatge físic, la manipulació d’objectes, enregistrament en vídeo i text; amb aquests elements reflexionem sobre tot allò que ens afecta a la nostra vida quotidiana, però no des d’un punt de vista biogràfic, sinó des d’un «nosaltres» genèric. Jo no sóc actriu, no interpreto ningú damunt d'un escenari. Em considero més aviat creadora.

I com veieu poder viure d'això?

Doncs clar que ens agradaria. És un projecte professional i de creació.

Com veus la situació del teatre a Terrassa i a Catalunya?

Es pateix molt la crisi de la reestructuració econòmica neoliberal, però també afecta molt com es distribueixen els ajuts de les administracions. Les subvencions haurien d’anar a adreçades a promoure tot allò que no és comercial, però en lloc d’ajudar les iniciatives innovadores, arriscades, dels projectes emergents —que són les que realment necessiten suport—, s’aposta pels grans muntatges comercials, primen els productes més accessibles al públic.

A Terrassa estem molt millor que a altres poblacions de característiques semblants a les nostres. Tenim teatre convencional, tant al Centre Cultural com al Teatre Principal, però el Festival TNT, que presenta exclusivament muntatges innovadors i de creació, és únic a Catalunya.

Què ofereix enguany el Festival TNT?

La inauguració serà sens dubte impactant, es porta James Thiérreé, un artista de gran rellevància internacional. També en destaco «La Máquina de la Soledad» de Microscopía & Oligor. De la resta d’actuacions, només puc dir que són estrenes absolutes de grups amb un prestigi considerable.

Un tema del que s’ha parlat força és el del Teatre Principal. Des d’un punt de vista estrictament teatral, calia aquesta infraestructura?

Tenim a Terrassa dos teatres importants, de 600 localitats, quan amb un potser n’hi hauria hagut prou. Posar al dia el teatre del Centre Cultural amb una bona inversió, hauria sortit molt més bé de preu que fer de nou el Teatre Principal, però també ens podem preguntar si hauria estat correcte millorar un espai que pertany a una entitat financera amb diners públics.

Per acabar, com veus el món cultural de Terrassa en general?

Hi ha moltes iniciatives i caldria donar-los suport. Es troba a faltar un major suport des de l’administració local. Però també és cert que a vegades quan es donen aquests ajuts, alguns col·lectius no sempre els valoren de manera adequada, i llavors es fan una mica enrere, o si no es posen molt exigents, per allò de l'intervencionisme de l’administració pública a l'art creatiu... Resulta paradoxal.

Entrevista realitzada per Miquel Gordillo 

i Jordi F. Fernández, el 20 de setembre de 2014, 
i publicada a malarrassa.cat 

ALCIRA PADÍN Y SYNUSIA, LIBRERÍA ALTERNATIVA Y ESPACIO CULTURAL PARA LA CIUDAD

Alcira Padín es una de las caras visibles de Synusia —un proyecto que se ubica en el contexto del centro social Ateneu Candela de Terrassa— que es al mismo tiempo una librería especializada y de proximidad y un espacio de desarrollo y formación cultural que pretende fortalecer una comunidad de diálogo y de intervención en el tejido de nuestra ciudad.

Alcira, ¿nos gustaría saber cómo llegaste a nuestra ciudad y qué te indujo a integrarte en el Ateneu Candela?

En Madrid formaba parte de diversas de iniciativas articuladas en torno a la lucha contra las fronteras y los controles de identidad, y por el cierre de los centros de internamiento de extranjeros y la despenalización de la venta ambulante: la red de apoyo Ferrocarril Clandestino y la Asociación de Sin Papeles de Madrid. Pues bien, en el 2009, integrantes de diversos colectivos de Madrid, Málaga y Barcelona nos desplazamos hasta Terrassa para grabar un cedé de rap y hip hop en el estudio de Post Scriptum Radio, en el Ateneu Candela, HipHopLabsAgainst The Crisis, un cedé editado para ser vendido exclusivamente por manteros, en el marco de la campaña «Stop redadas» o «La manta no es mi sueño».

Complicidades como esas fueron generando una relación afectiva y política que hizo que me estableciera en Terrassa, en el 2012,  y que me integrase en el proyecto político que encarna el Ateneu Candela.

¿Puedes concretarnos la posición ideológica a partir de la cual desarrollas tu actividad?

En mi adn político y en el de proyectos como Synusia está la defensa de los derechos sociales, la cultura libre, el software de código abierto, la renta básica, el comunitarismo urbano y la democracia real; así como la denuncia del gobierno de las finanzas, etcétera. De hecho es el mismo adn político que el de otros proyectos que tienen su sede aquí, en el Candela, como Post Scriptum Radio i Communia.

¿Y que correspondencia hay entre Synusia y tu visión de la actividad política?

Hay situaciones en que determinadas iniciativas permiten conjugar vida, política y acceso y generación de renta. En las mismas prácticas donde construyes —junto a más gente— espacios de discusión y encuentro, de intervención en el ámbito ciudadano, de producción crítica de contenidos, también te corresponde hacer apuestas sólidas para dar viabilidad a dichas iniciativas asociativas, es decir, para hacerlas sostenibles. Eso requiere hacer apuestas vitales muy fuertes, para que los proyectos perduren en el tiempo. Y digo apuestas vitales porque en torno a estos proyectos discutes sobre precariedad, la madurez de las apuestas políticas, la escalabilidad, la articulación con otros espacios...

Centrémonos ahora en Synusia. ¿Cuales son sus objetivos cómo librería?

Facilitar que ciertos contenidos —no sólo el ensayo político, sino también sobre feminismos, ecología… así como sobre narrativa y poesía— enriquezcan el fondo editorial al que puede acceder con facilidad la ciudadanía de Terrassa, más allá de lo que se puede encontrar en las grandes superficies.

Y ser también una librería de cercanía, pequeña, pero especializada, con el deseo de establecer una relación de proximidad que no descarte el acceso a determinados materiales por el hecho de estar fuera del circuito de distribución comercial.

Nuestros deseos, además de conformar una librería alternativa, están también puestos en lograr sostener una agenda cultural variada de actividades —como presentaciones de libros, recitales de poesía, charlas…— y por otra parte una acción formativa de cursos o sesiones, conocidos como Nociones Comunes, que se programan en función de propuestas que surgen del propio colectivo de Synusia o, a veces, de otros centros sociales, observatorios y librerías con las que constituimos la Fundación de los Comunes. Este año se están desarrollando los cursos «Quant pot un cos col·lectiu?», continuación de un curso sobre feminismo que ofrecimos el año anterior, y el titulado «Código Gallardón».

Ya que hablamos de Synusia como colectivo, ¿nos gustaría saber qué estructura de funcionamiento tenéis y quiénes formáis parte del colectivo que impulsa el proyecto?

Synusia es una asociación, una librería asociativa, que tiene un equipo motor formado por tres personas: María, Elena y yo, pero hay un grupo de apoyo amplio —de unas 10 o 12 personas— sin el cual sería imposible sostener el proyecto y realizar las tareas que permiten mantenerlo: desde la gestión de la web (synusia.cc, que se va estrenó a inicios de año), ir a buscar o a retirar material a Barcelona, el diseño de los materiales, etc. Este grupo no solo ayuda, sino que también participa en la toma de decisiones. En otro nivel contamos con un grupo de socios lectores —ahora mismo son una veintena— que pagan una cuota mensual y son compradores habituales. Son uno de los ejes que permiten afianzar el proyecto y por ello apostamos porque más gente conozca esta opción y escoja esta forma de apoyarnos. Deseamos que el proyecto sea viable, porque ahora mismo no lo es, tal como nos gustaría que lo fuera.

Por otra parte, también debemos considerar que, en algún caso, como respuesta a alguno de los cursillos formativos se han formado grupos permanentes de trabajo y debate que podemos considerar vinculados afectivamente a la iniciativa.

¿Crees que ahora y aquí, en la ciudad, se conoce de manera suficiente vuestro proyecto?

En realidad, el proyecto lo debe de conocer un 1% de la población, la que se mueve en determinados ambientes del centro. Eso no tiene por qué ser negativo, pero da una buena idea sobre cuál es la situación en que se encuentra. Es preciso expandirse. Pensamos que el proyecto tiene poco tiempo de existencia, no llega a los dos años, y que tenemos el camino abierto para poder hacerlo escalable.

Ahora, además, tenemos la librería consolidada, lo que nos puede ayudar tener una mayor difusión. Después de dos años desarrollando nuestra actividad, hemos comprobado la importancia de una difusión eficaz de lo que significa nuestra propuesta y creemos que es un buen momento para que más gente de la ciudad conozca los contenidos y los proyectos vinculados a la librería del Ateneu Candela.

Entrevista realizada por Miquel Gordillo 

y Jordi F. Fernández el 21 de mayo de 2014, 
publicada en Catalunya-Papers, julio-agosto de 2014.

ALCIRA PADÍN I SYNUSIA, LLIBRERIA ALTERNATIVA I ESPAI CULTURAL PER A LA CIUTAT

Alcira Padín és una de les cares visibles de Synusia —un projecte que se situa en el context del centre social Ateneu Candela de Terrassa— que és al mateix temps una llibreria especialitzada i de proximitat i un espai de desenvolupament i formació cultural que pretén enfortir una comunitat de diàleg i d’intervenció en el teixit de la nostra ciutat.

Alcira, ens agradaria saber com vas arribar a la nostra ciutat i què et va induir a integrar-te en l'Ateneu Candela?

A Madrid formava part de diverses d'iniciatives articulades al voltant de la lluita contra les fronteres, els controls d'identitat, el tancament dels centres d'internament d'estrangers i la despenalització de la venda ambulant: la xarxa de suport Ferrocarril Clandestino i l'Asociación de Sin Papeles de Madrid. Doncs bé, el 2009, integrants de diversos col·lectius de Madrid, Màlaga i Barcelona ens desplacem fins a Terrassa per gravar un cedé de rap i hip hop en l'estudi de Post Scriptum Radio, a l'Ateneu Candela, HipHopLabs Against The Crisis, un cedé editat per ser venut exclusivament per manters, en el marc de la campanya «Stop redadas» o «La manta no es mi sueño».

Complicitats com aquestes van anar generant una relació afectiva i política que va fer que m’establís a Terrassa, el 2012, i que m’integrés en el projecte polític que encarna l'Ateneu Candela.

Pots concretar la posició ideològica a partir de la qual desenvolupes la teva activitat?

Al meu adn polític i en el de projectes com Synusia hi ha la defensa dels drets socials, la cultura lliure, el programari de codi obert, la renda bàsica, el comunitarisme urbà y la democràcia real; així com la denúncia del govern de les finances, etcètera. De fet és el mateix adn polític que el d'altres projectes que tenen la seu aquí, al Candela, com ara Post Scriptum Radio i Communia.

I quina correspondència hi ha entre Synusia i la teva visió de l'activitat política?

Hi ha situacions en què determinades iniciatives permeten conjugar vida, política i accés i generació de renda. Així, davant la conjuntura de crisi, ens plantejàvem com fer confluir feina, militància i vida. En les mateixes pràctiques on construeixes —al costat de més gent— espais de discussió i trobada, d'intervenció en l'àmbit ciutadà, de producció crítica de continguts, també et correspon fer apostes fermes per donar viabilitat a aquestes iniciatives associatives, és a dir, per fer-les sostenibles. Això requereix fer apostes vitals molt fortes, perquè els projectes perdurin en el temps. I dic apostes vitals perquè al voltant d'aquests projectes discuteixes sobre precarietat, la maduresa de les apostes polítiques, l'escalabilitat, l'articulació amb altres espais...

Centrem-nos ara en Synusia. Quins són els seus objectius com a llibreria?

Facilitar que certs continguts —no només l'assaig polític, sinó també sobre feminismes, ecologia ... així com narrativa i poesia— enriqueixin el fons editorial a què pot accedir amb facilitat la ciutadania de Terrassa, més enllà del que es pot trobar a les grans superfícies.

I ser també una llibreria propera a la gent, petita, però especialitzada, amb el desig d'establir una relació de proximitat que no descarti l'accés a determinats materials pel fet d'estar fora del circuit de distribució comercial.

Els nostres desitjos, a més de conformar una llibreria alternativa, estan també posats en aconseguir sostenir una agenda cultural variada d'activitats —com presentacions de llibres, recitals de poesia, xerrades ...— que complementin l'activitat cultural que hi ha a Terrassa, i d'altra banda una acció formativa amb cursos o sessions, coneguts com Nocions Comunes, que es programen en funció de propostes que sorgeixen del propi col·lectiu de Synusia o, de vegades, d'altres centres socials, observatoris i llibreries amb les que constituïm la Fundació dels Comuns. Enguany s'estan duent a terme els cursos «Quant pot un cos col·lectiu?», continuació d'un curs sobre feminisme que vam dur a terme l'any passat, i el titulat «Código Gallardón».

Ja que parlem de Synusia com a col·lectiu, ens agradaria saber quina estructura de funcionament teniu i qui formeu part del grup que impulsa el projecte?

Synusia és una associació, una llibreria associativa, que té un equip motor format per tres persones: Maria, Elena i jo, però hi ha un grup de suport ampli —d'unes 10 o 12 persones— sense el qual seria impossible sostenir el projecte i fer les tasques que ajuden a mantenir-lo: des de la gestió de la web (synusia.cc, que es va estrenar a principis d'any), anar a buscar o a retirar material a Barcelona, el disseny dels materials, etc. Aquest grup no només ajuda, sinó que també participa en la presa de decisions. En un altre nivell comptem amb un grup de socis lectors —ara mateix són una vintena— que paguen una quota mensual i són compradors habituals. Són un dels eixos que permeten afermar el projecte i per això apostem perquè més gent conegui aquesta opció i esculli aquesta forma de donar-nos suport. Nosaltres desitgem que el projecte sigui viable, perquè ara mateix no ho és, tal com ens agradaria que ho fos.

D'altra banda, també hem de considerar que, en algun cas, com a resposta a algun dels cursets formatius s'han format grups permanents de treball i debat que podem considerar vinculats afectivament a la iniciativa.

Penses que ara i aquí, a la ciutat, es coneix prou el vostre projecte?

En realitat, el projecte el deu conèixer un 1% de la població, la que es mou en determinats ambients del centre. Això no té per què ser negatiu, però dóna una bona idea sobre quins és la situació en que es troba. Cal expandir-se. Pensem que el projecte té poc temps d'existència, no arriba a dos anys, i que tenim el camí obert per poder fer-lo escalable.

Ara, a més, tenim la llibreria consolidada, lo que ens pot ajudar a tenir una major difusió. Després de dos anys desenvolupant la nostra activitat, hem comprovat la importància d'una difusió eficaç del que significa la nostra proposta i creiem que és un bon moment per a què més gent de la ciutat conegui els continguts i els projectes vinculats a la llibreria de l'Ateneu Candela.

Entrevista realitzada per Miquel Gordillo 

i Jordi F. Fernández el 21 de maig de 2014,
publicada a Catalunya-Papers, juliol-agost de 2014.