Toni Marí, president del
govern d'Andorra
entrega a Marienka Bellostas
el guardó de guanyadora del Premi Fiter i Rossell
entrega a Marienka Bellostas
el guardó de guanyadora del Premi Fiter i Rossell
Marienka Bellostas, guanyadora
del Premi de
Novel·la Fiter i Rossell d’Andorra 2015
Marienka Bellostas va néixer a Terrassa el
juliol de 1951. A partir de l’any 2012 realitza diversos cursos d’escriptura
creativa i tallers de narrativa amb Sílvia Alcàntara a l’Ateneu Terrassenc, amb
Fina Ginesta a la Biblioteca Central de Terrassa i amb Mercedes Abad a Trívium.
Finalista
l’any 2013 al IV Concurs de narracions curtes del premi Josep Soler i Palet amb
el conte «L’avi», i en l’edició de 2014, amb el conte «Dècimes de segon». El
2015 guanya el Premi Fiter i Rossell en la XXXVIII Nit Literària Andorrana, amb
la novel·la La nena de la casa de la bauma.
—La teva novel·la La nena de la casa de la bauma ha estat premiada amb el Premi
Fiter i Rossell de la 38a Nit Literària
d’Andorra. Què suposa aquest premi per al teu futur com a escriptora?
—Va ser molt inesperat i em va fer una gran il·lusió. Aquest premi em
permet publicar la novel·la en una editorial de prestigi, Pagès editors. Sens
dubte és per a mi una oportunitat inesperada que m’obre noves portes i m’ha
renovat la il·lusió de seguir escrivint.
—Com recordes
l’acte d’entrega del premi a Andorra?
—En tinc un record increïble. La rebuda va ser fantàstica, tant per part del
Cercle de les Lletres i les Arts d’Andorra com pels membres del jurat i del
president del Govern andorrà, el senyor Toni Martí, que em va fer entrega del
premi, com dels mitjans de comunicació andorrans. Va ser un acte entranyable a
l'Hotel Fènix d’Andorra, en un sopar esplèndid. Una vetllada per a mi
inoblidable.
—Quan vas començar a escriure i per què?
—Sempre m’ha agradat
escriure i sobretot llegir. De jove deia als amics que algun dia escriuria un
llibre, però no sabia que n'era de difícil, això d’escriure ni el molt que cal
treballar per poder escriure una novel·la. Fa anys vaig escriure la meva primera
novel·la, però no em vaig atrevir a ensenyar-la a ningú, i la vaig guardar en
un calaix. Va ser molt més tard, l’any 2012, que em vaig inscriure al primer
curs d’escriptura creativa amb la Sílvia Alcàntara i que vaig començar a
escriure La nena de la casa de la bauma.
—Quins autors creus que han influït especialment en la
teva forma d'escriure?
La veritat és que molts,
perquè de tothom s’aprèn alguna cosa, si bé n’hi ha que per a mi han resultat
imprescindibles, com Anton Txèkhov, Sándor Márai, Raymond Carver, Stefan Zweig,
Virginia Woolf... N’hi ha tants!
—Pots parlar-nos una mica de la teva activitat
creativa literària des del punt de vista de la quotidianitat? Quan escrius? Durant
el dia, al vespre, amb regularitat, a rampells?
—De nit em sento més
creativa, però durant el dia ho repasso, estic atenta i prenc apunts de tot el
que se m’acudeix, o del que sento o llegeixo; paraules que m’agraden, frases
que em fan reflexionar o bé idees que em vénen al cap fins i tot fent les
feines més rutinàries.
—A més de llegir i escriure, quina vida cultural fas? Ets
sòcia o col·labores amb alguna entitat? Assisteixes habitualment a actes
literaris?
—Sóc sòcia de l’Ateneu Terrassenc, i, sí, amb el meu company, el Pep Cortès, poeta, sempre que puc
assisteixo a actes literaris, de poesia, exposicions, presentacions de llibres,
etc., a l’Ateneu Terrassenc, a Amics de les Arts de Terrassa, a l’Ateneu
Candela o a les biblioteques de la nostra ciutat.
—Quin és l’argument principal de la novel·la i què
t’ha mogut a escriure sobre aquest tema?
—La meva novel·la parla d’una nena òrfena de mare que
viu en una bauma amb el seu pare i els seus dos germans i, a partir d’aquest
context, ens va explicant moltes altres coses, parlo de
la diferència de classes, de la soledat, de la força de l’amor i de la importància
de la família, dels éssers que se’n van... Però també em pregunto com és que algunes persones es deixen maltractar,
i quins motius poden tenir unes altres per convertir-se en maltractadores.
—La nena de la casa de la bauma fa referència a La Riereta, un
petit nucli de cases proper al poble de Rellinars. Ens pots parlar d’aquest
entorn i dels motius que t’han portat a triar-lo com a escenari principal de la
teva novel·la?
—La història està ambientada
entre Terrassa, la meva ciutat, i La Riereta on, de petita, vaig passar part
dels estius i d’on tinc uns records inesborrables i idíl·lics. Dels turons, de les roques
amb petxines fossilitzades, de la riera d’aigua cristal·lina, del gorg de cal
Castellet on vaig aprendre a nedar, del gorg del Grau, dels amics... En fi, no
acabaria mai!
Jordi F. Fernández Figueras
Publicada a Malarrassa, n. 15, abril de 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario