 |
(Agustí Bartra al Santuari de Montgrony, l'any 1980)
|
Mites
L'experiència de la guerra civil va revelar a Bartra quina era la seva missió futura: esdevenir el portantveu de
l'esperança. Aquesta missió la duu a
terme especialment en el nucli fonamental de la seva obra, els anomenats mites,
quan escriu sota l'influx doble del coneixement racional de la condició tràgica de l'home i el desig de creure
en la seva capacitat de superació i en
la seva possible redempció.
Per a Bartra, la funció
actual de la poesia ha de ser catàrtica. La poesia seria la via que ens
permet alliberar-nos col·lectivament de l'angoixa, com ho havia estat a les
seves primeres manifestacions.
A la seva conferència «Poesia
i mite», tot citant Mallarmé, comenta:
«El cantor o poeta per
excel·lència fóra, doncs, Orfeu, el nom del qual venia de la paraula fenícia
composta de aur (llum) i rofae (curació, guariment). Orfeu era,
palesament, aquell que curava per la llum».
Aquesta catarsi o curació es produirà quan el poeta aconsegueixi delimitar la
realitat a la nostra consciència mitjançant la cristal·lització de les seves percepcions i emocions de
grans imatges simbòliques, en metàfores totals: els mites.
Màrsies i Adila, Odisseu, Quetzalcòatl, Rapsòdia de Garí, Rapsòdia d'Arnau, Rapsòdia d'Ahab, L'home auroral i El
gos geomètric són les obres que, estrictament, podem considerar
com a contenidores dels mites bartrians.
Nom
Agustí Bartra
Lleonart.
Josep M. Albaigés, al seu Diccionari de noms de persona, diu
que Agustí és un nom d'origen llatí, derivat d'Augustus, que vol dir «consagrat pels àugurs».
Bartra —segons Francesc de B. Moll, al seu llibre Els llinatges catalans— és una varietat de barta, mot gascó que significa «bosquet intrincat,
romagueral». El seu origen seria, doncs, pre-romà.
Lleonart és una
varietat de Lleonard. Consultant Francesc de B. Moll veurem que és un derivat de Leonardua, nom de radical
llatí i sufix germànic. Josep M.
Albaigés amplia la informació precisant
que prové de la deformació del llatí
Leo, o sigui «lleó», amb
el final nòrdic hard, «fort». Afegeix, a més, un altre possible
origen totalment germànic, Leun-hard,
que significa «poble fort».
Personalitat
Va trobar imatges i recursos als futuristes russos i als
poetes francòfons antillans, als romàntics i expressionistes alemanys, a les
epopeies contemporànies d'Occident, al superrealisme i a la lírica dels pobles
primitius, a les epopeies mexicanes i mesopotàmiques, a la lírica japonesa, a
la tradició cultural catalana...
Va ser capaç d'assimilar
una quantitat enorme d'influències, adquirides mitjançant l'estudi exhaustiu de
la literatura universal, i en afegir-les a la seva veu personalíssima, va
aconseguir que el conjunt fos un tot homogeni.
Poètica
Agustí Bartra,
l'any 1980, a «Poesia i mite», un dels
seus escassos textos teòrics, va dir:
«No sabem què és la poesia, bé que ningú
no ignora que és, que existeix...».
Tot i això, al mateix assaig diu:
«La poesia és una naixença que mai no s'atura, que no
aprendrà a morir, perquè poden morir les paraules —i moren—, però no la veu que es vol fer eternitat amb el
destí de l'home sobre la terra...».
I una mica més endavant cita una carta que havia escrit
l'any anterior a Miquel Desclot:
«La veu és l'emoció articulada que expressa fragmentàriament
allò que la terra oculta i, ensems,
vol, que sigui desentranyat d'ella...».
Al llibre Sobre
poesia (Barcelona, 1980)
podrem trobar altres aproximacions als àmbits liminars del misteri.
Progenitors
El pare de Bartra, Joan, era el fill gran d'una família
acomodada d'origen camperol que residia a Sant Andreu de Palomar. El seu
matrimoni amb Elionor, la mare del futur poeta i vídua amb dos fills, li va fer
perdre la condició d'hereu.
Anna Murià, a la seva Crònica
de la vida d'Agustí Bartra, diu que la infantesa de Bartra va
ser feliç i relaciona aquest fet amb
el caràcter del pare, un somniador ple de bondat. Dedica unes quantes pàgines a
descriure'l amb passió i cita amb
llarguesa alguna de les seves cartes.
Al mateix llibre, diu de la mare:
«Era una dona que havia
sofert molt; és tot el que sabem del
seu passat, del qual mai no parlava, a part que fou òrfena des de petita, que nasqué a Terrassa, que es casà molt jove [...], matrimoni probablement poc
feliç que la deixa vídua aviat amb dos
fills [...], i el record d'un part terriblement dolorós i complicat, amb l'infant
mort a dins. De la seva família s'ignora tot, no en digué mai res als fills, els quals quedaren
astorats quan, a la mort de la mare [...] es presentà una desconeguda dient que era la germana de
la morta, la contemplà amb fixesa uns
moments, sortí, i mai més no se n'ha sabut res».
Temps
La vida de Bartra es podria dividir en tres grans
períodes: els anys d'infantesa, joventut i formació (1908-1940), els temps de l'exili americà (1940-1970) i el retorn (1970-1982).
També es podria
dividir en dos períodes amb una frontera, la del 26 d'octubre de 1939. Abans i
després d'unir-se amb Anna.
(Publicat a Al
Vent, 97, Terrassa, 1988)
