 |
| Josep-Maria Terricabras recomana tenir un pensament rigorós... |
KOSOVO: ALLÒ QUE NO ES VOL RECORDAR
Les
darreres setmanes algunes persones han tornat a manifestar en diversos mitjans
la seva simpatia per la causa dels albanesos de Kosovo, província de Sèrbia des
de l'any 845 fins al 2008, arran d’unes declaracions del filòsof i
europarlamentari català Josep Maria Terricabras al diari albano-kosovar Zëri aquest 18 d'agost en què es
mostrava a favor que la Unió Europea reconegui la seva declaració unilateral
d’independència i exigeixi a Sèrbia que l'accepti com a condició sine qua non per integrar-se a la Unió.
Em
pregunto si aquestes persones veurien de bon grat que, per posar un exemple
hipotètic, una ètnia de l’Europa oriental que hagués arribat a ser majoritària
al Ripollès demanés la independència de la comarca, i es preveiés que quan ho
aconseguís faria pogroms contra la població minoritària d’ètnia catalana i
enderrocaria el monestir catòlic de Santa Maria a causa de la seva pertinença
al cristianisme ortodox. Això seria semblant al que es diu que els
albaneso-kosovars van fer viure als serbis de Kosovo. Ens agradaria? Rumiem-ho,
com a mínim, abans de parlar amb tant entusiasme de la independència de Kosovo,
oi?
De tota
manera, el que no cal rumiar gaire és la condemna més absoluta de l'artífex d'aquesta
independència, l'UÇK, l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo, i no per haver-se
desenvolupat gràcies al suport dels serveis secrets alemanys i nord-americans
—en el context de la desintegració de Iugoslàvia atiada pels interessos de les
grans potències occidentals i les institucions financeres internacionals— ni
per ser considerada un grup terrorista per diversos organismes internacionals
—una condició per la qual, per cert, mai va ser perseguit ni sancionat— , sinó
per haver protagonitzat de manera innegable, abans, durant i després de la
guerra civil, crims comuns i de lesa humanitat: atacs militars contra civils
serbis, tortures a confinats en camps de concentració, saquejos i destrucció de
llars de serbis, gitanos i altres minories ètniques, destrucció de llocs de
culte cristià, neteja ètnica, assassinats de membres d'altres ètnies i d'albanesos
dissidents, tràfic d'heroïna cap a l'Europa Occidental, tràfic d'armament,
campanyes de robatoris sistemàtics a vivendes a Espanya, proxenetisme a gran
escala, tràfic d'òrgans humans procedents de presoners... i vinculació indestriable amb el crim
organitzat. Acusacions avalades per informes d'Human Right Watch, de Carla del
Ponte, fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga
Iugoslàvia, de Michel Chossudovsky, membre de la Transnational Foundation for Peace and Future Research i del Global Research -
Centre for Research on Globalization, o de Dick Marty, destacat membre de la
Comissió Europea, més conegut per un informe en el qual denunciava que catorze
estats europeus van col·laborar en la creació i manteniment de presons secretes
de la CIA en els seus territoris.
Alguns neguen aquestes acusacions argumentant que cap líder de l'UÇK ha
estat condemnat per crims de guerra. Cert, stricto sensu: per exemple, Ramush
Haradinaj, ex líder guerriller de l'UÇK i ex primer ministre de Kosovo, que havia estat acusat de crims de guerra, va ser absolt després de la mort en estranyes
circumstàncies de 9 dels 10 testimonis que anaven a declarar contra ell i que
el desè retirés el seu testimoni arran d'un intent d'assassinat.
Josep Maria
Terricabras podria haver aprofitar l'ocasió per demanar a les autoritats
albaneso-kosovars que s'acabi la impunitat per als criminals de guerra de la
seva ètnia, oi?, però es veu que no se li va acudir. Un oblit que potser no m'estranyaria en un
polític farcit d'esperit castrense, com un Federico Trillo, però que sobta en un
membre de la Societat Catalana de Filosofia.
Clar que,
petiteses com aquesta no m'haurien de sorprendre després de recordar com, quan
era secretari de l'OTAN, el «pacifista» Javier Solana va donar el 1999 el
vist-i-plau per bombardejar Sèrbia amb milers de bombes d'urani empobrit en una
allau d'atacs indiscriminats —iniciada unilateralment per l'OTAN i sense
autorització prèvia del Consell de Seguretat de l'ONU—, decisió per la qual va
rebre un munt de reconeixements, elogis i honors per part d'organismes i
institucions internacionals.
Jordi F.
Fernández Figueras
Publicat a Diari de Terrassa,
15 de setembre de 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario