ALCIRA PADÍN I SYNUSIA, LLIBRERIA ALTERNATIVA I ESPAI CULTURAL PER A LA CIUTAT

Alcira Padín és una de les cares visibles de Synusia —un projecte que se situa en el context del centre social Ateneu Candela de Terrassa— que és al mateix temps una llibreria especialitzada i de proximitat i un espai de desenvolupament i formació cultural que pretén enfortir una comunitat de diàleg i d’intervenció en el teixit de la nostra ciutat.

Alcira, ens agradaria saber com vas arribar a la nostra ciutat i què et va induir a integrar-te en l'Ateneu Candela?

A Madrid formava part de diverses d'iniciatives articulades al voltant de la lluita contra les fronteres, els controls d'identitat, el tancament dels centres d'internament d'estrangers i la despenalització de la venda ambulant: la xarxa de suport Ferrocarril Clandestino i l'Asociación de Sin Papeles de Madrid. Doncs bé, el 2009, integrants de diversos col·lectius de Madrid, Màlaga i Barcelona ens desplacem fins a Terrassa per gravar un cedé de rap i hip hop en l'estudi de Post Scriptum Radio, a l'Ateneu Candela, HipHopLabs Against The Crisis, un cedé editat per ser venut exclusivament per manters, en el marc de la campanya «Stop redadas» o «La manta no es mi sueño».

Complicitats com aquestes van anar generant una relació afectiva i política que va fer que m’establís a Terrassa, el 2012, i que m’integrés en el projecte polític que encarna l'Ateneu Candela.

Pots concretar la posició ideològica a partir de la qual desenvolupes la teva activitat?

Al meu adn polític i en el de projectes com Synusia hi ha la defensa dels drets socials, la cultura lliure, el programari de codi obert, la renda bàsica, el comunitarisme urbà y la democràcia real; així com la denúncia del govern de les finances, etcètera. De fet és el mateix adn polític que el d'altres projectes que tenen la seu aquí, al Candela, com ara Post Scriptum Radio i Communia.

I quina correspondència hi ha entre Synusia i la teva visió de l'activitat política?

Hi ha situacions en què determinades iniciatives permeten conjugar vida, política i accés i generació de renda. Així, davant la conjuntura de crisi, ens plantejàvem com fer confluir feina, militància i vida. En les mateixes pràctiques on construeixes —al costat de més gent— espais de discussió i trobada, d'intervenció en l'àmbit ciutadà, de producció crítica de continguts, també et correspon fer apostes fermes per donar viabilitat a aquestes iniciatives associatives, és a dir, per fer-les sostenibles. Això requereix fer apostes vitals molt fortes, perquè els projectes perdurin en el temps. I dic apostes vitals perquè al voltant d'aquests projectes discuteixes sobre precarietat, la maduresa de les apostes polítiques, l'escalabilitat, l'articulació amb altres espais...

Centrem-nos ara en Synusia. Quins són els seus objectius com a llibreria?

Facilitar que certs continguts —no només l'assaig polític, sinó també sobre feminismes, ecologia ... així com narrativa i poesia— enriqueixin el fons editorial a què pot accedir amb facilitat la ciutadania de Terrassa, més enllà del que es pot trobar a les grans superfícies.

I ser també una llibreria propera a la gent, petita, però especialitzada, amb el desig d'establir una relació de proximitat que no descarti l'accés a determinats materials pel fet d'estar fora del circuit de distribució comercial.

Els nostres desitjos, a més de conformar una llibreria alternativa, estan també posats en aconseguir sostenir una agenda cultural variada d'activitats —com presentacions de llibres, recitals de poesia, xerrades ...— que complementin l'activitat cultural que hi ha a Terrassa, i d'altra banda una acció formativa amb cursos o sessions, coneguts com Nocions Comunes, que es programen en funció de propostes que sorgeixen del propi col·lectiu de Synusia o, de vegades, d'altres centres socials, observatoris i llibreries amb les que constituïm la Fundació dels Comuns. Enguany s'estan duent a terme els cursos «Quant pot un cos col·lectiu?», continuació d'un curs sobre feminisme que vam dur a terme l'any passat, i el titulat «Código Gallardón».

Ja que parlem de Synusia com a col·lectiu, ens agradaria saber quina estructura de funcionament teniu i qui formeu part del grup que impulsa el projecte?

Synusia és una associació, una llibreria associativa, que té un equip motor format per tres persones: Maria, Elena i jo, però hi ha un grup de suport ampli —d'unes 10 o 12 persones— sense el qual seria impossible sostenir el projecte i fer les tasques que ajuden a mantenir-lo: des de la gestió de la web (synusia.cc, que es va estrenar a principis d'any), anar a buscar o a retirar material a Barcelona, el disseny dels materials, etc. Aquest grup no només ajuda, sinó que també participa en la presa de decisions. En un altre nivell comptem amb un grup de socis lectors —ara mateix són una vintena— que paguen una quota mensual i són compradors habituals. Són un dels eixos que permeten afermar el projecte i per això apostem perquè més gent conegui aquesta opció i esculli aquesta forma de donar-nos suport. Nosaltres desitgem que el projecte sigui viable, perquè ara mateix no ho és, tal com ens agradaria que ho fos.

D'altra banda, també hem de considerar que, en algun cas, com a resposta a algun dels cursets formatius s'han format grups permanents de treball i debat que podem considerar vinculats afectivament a la iniciativa.

Penses que ara i aquí, a la ciutat, es coneix prou el vostre projecte?

En realitat, el projecte el deu conèixer un 1% de la població, la que es mou en determinats ambients del centre. Això no té per què ser negatiu, però dóna una bona idea sobre quins és la situació en que es troba. Cal expandir-se. Pensem que el projecte té poc temps d'existència, no arriba a dos anys, i que tenim el camí obert per poder fer-lo escalable.

Ara, a més, tenim la llibreria consolidada, lo que ens pot ajudar a tenir una major difusió. Després de dos anys desenvolupant la nostra activitat, hem comprovat la importància d'una difusió eficaç del que significa la nostra proposta i creiem que és un bon moment per a què més gent de la ciutat conegui els continguts i els projectes vinculats a la llibreria de l'Ateneu Candela.

Entrevista realitzada per Miquel Gordillo 

i Jordi F. Fernández el 21 de maig de 2014,
publicada a Catalunya-Papers, juliol-agost de 2014.