NOMENCLÀTOR
URBÀ TERRASSENC I REPUBLICANISME
Tinc el convenciment que la majoria de terrassencs i terrassenques o bé són
contraris a la monarquia o bé no tenen cap interès especial en que segueixi
existint aquesta institució antidemocràtica. També penso que cap partit dels
que es troba present al consistori municipal és monàrquic; alguns són clarament
contraris i els altres, encara que parlin de la constitucionalitat de la
monarquia, crec que en realitat no deuen tenir tampoc cap interès perquè Espanya
sigui un Regne. Qui pot defensar que el sistema de govern de l’estat sigui la
monarquia parlamentària quan el més lògic és desitjar un govern encapçalat pels
més capacitats i no per qui té l’únic mèrit de ser fill del seu pare?
Amb
aquest convenciment m’atreveixo a demanar a les forces polítiques municipals
que, prèvia consulta amb les associacions de veïns i veïnes, i dels veïnats de
les vies urbanes implicades, es plantegi el canvi de nom d’aquells carrers,
places i avingudes de la nostra ciutat que facin referència a la monarquia i
als seus coadjuvants. Així avançarem, encara que sigui un pas minúscul, cap a
un sistema de govern republicà.
Per
exemple, es podria canviar de nom carrers com el d’Amadeu de Savoia, tot i que
aquest rei va tenir el detall de renunciar a la corona quan va comprendre que
no se l’estimava i, a sobre, l'exèrcit li havia demanat que prescindís del
Parlament; els dels Comte Borrell i Comte Guifré, ja que els senyors feudals
van ser opressors dels camperols, cal explicar-ho?; el de la Duquessa de la
Victòria, esposa del general Espartero, príncipe de Vergara, duque de la
Victoria, duque de Morella, conde de Luchana i vizconde de Banderas; el de l'Emperadriu
Eugènia, perquè quin sentit té dedicar-li un carrer a qui va ser esposa de
Napoleó III, l’últim rei de França; el de Felip II, un emperador, d’ofici les
seves guerres per tota Europa, les seves repressions i els seus impostos; el de
l’Infant Martí, que no era pas un nen de Ca n’Aurell, sinó un noble català que
per ser rei va portar la guerra a Sicília; el de Joan d’Àustria, fill bastard
d’un rei i executor de repressions contra el poble pla; el de Sant Ferran, rei
de Castella, fundador de la Universitat de Salamanca, però també qui va
guerrejar per conquerir territoris i repartir-los entre la noblesa i
l’Església, i tant sant que va ser capaç de robar a les seves germanastres; el
de Vázquez de Mella, comte i polític monàrquic; així com també el del Passeig
del Comte d’Egara, per la doble condició d’Alfonso Sala de monàrquic i
aristòcrata; i el de l’avinguda de Jaume I, per ser aquest rei el primer promotor
de la Inquisició a la península i el responsable de la matança de gairebé la
meitat de la població autòctona de Mallorca, un personatge ben sinistre, capaç
de fer tallar la llengua a un bisbe que el va criticar.
De
ben segur que si la filosofia que regeix el nomenclàtor de la nostra ciutat vol
representar una imatge fidel de la realitat i de la forma i voluntat de ser de
la seva ciutadania, aquest canvi és necessari.
En el
seu lloc es podrien posar nom de personatges i institucions —tant locals com
d’uns àmbits geogràfics més amplis— destacables per la seva exemplaritat o
mèrits com, per exemple: Salvador Alavedra, artista plàstic, erudit i mecenes
d’artistes i escriptors; Averrois, filòsof, metge, matemàtic i astrònom; Aurora Díaz-Plaja, escriptora i bibliotecària; Maria
Dolors Bargalló, política antifeixista i feminista; Maria Bigordà, obrera
terrassenca i activista pels drets socials, econòmics i polítics; la Federació
Obrera de Terrassa, la primera organització sindical de la nostra ciutat; Edward
Jenner, metge i immunòleg; Maimònides, filòsof, metge i astrònom; Josep
Padilla, obrer terrassenc, sindicalista i lluitador antifranquista; José Parra,
un futbolista terrassenc amb un estil de joc avançat al seu temps; el Gremi
d'Artistes, una entitat terrassenca que aglutinava artistes plàstics, arquitectes,
músics i escriptors; Isabel Vilà, mestra i la primera sindicalista catalana
coneguda; i Natividad Yarza, mestra i primera alcaldessa d’Espanya elegida
democràticament, l'any 1934.
Jordi F. Fernández Figueras
Publicat a Diari de Terrassa, 13 de setembre de 2018
Publicat a Diari de Terrassa, 13 de setembre de 2018
Bona reflexió i millor idea :)
ResponderEliminar