El capitalismo ha formulado su tipo ideal con la figura del hombre unidimensional. Conocemos su retrato: iletrado, inculto, codicioso, limitado, sometido a lo que manda la tribu, arrogante, seguro de sí mismo, dócil. Débil con los fuertes, fuerte con los débiles, simple, previsible, fanático de los deportes y los estadios, devoto del dinero y partidario de lo irracional, profeta especializado en banalidades, en ideas pequeñas, tonto, necio, narcisista, egocéntrico, gregario, consumista, consumidor de las mitologías del momento, amoral, sin memoria, racista, cínico, sexista, misógino, conservador, reaccionario, oportunista y con algunos rasgos de la manera de ser que define un fascismo ordinario. Constituye un socio ideal para cumplir su papel en el vasto teatro del mercado nacional, y luego mundial. Este es el sujeto cuyos méritos, valores y talento se alaban actualmente. (Michel Onfray)


domingo, 26 de junio de 2011

GRUP D’OPINIÓ D’AMICS DE LES ARTS - I (2004, 2008-09)


Primera època (2004) - Grup d'opinió - Manifest 2003
Programació i producció: Jordi F. Fernández Figueras


2004 

27/03/04 – Xavi Coral, Adela Farré, Josep Verdaguer i altres
«Immigració, integració i interculturalitat»

17/11/04 - Decio Machado i Manel Márquez
«Col·loqui sobre els mitjans de comunicació alternatius. Un nou mitjà: Diagonal»



Segona època (2008-...) - Grup d’Opinió d’Amics de les Arts
Programació, presentació i moderació dels actes: Joan Tamayo Sala
Producció: Jordi F. Fernández Figueras
Col·laboració en la programació: Domènec Carreras, Jordi F. Fernández Figueras i Armando Romero
Presentació i moderació esporàdica dels actes: Domènec Carreras, Jordi F. Fernández Figueras i Armando Romero


2008

21/02/08 – Guillem Fernández, Àngels Mira i altres
«Un habitatge digne. Un dret en construcció»

28/02/08 – Juan Martínez
«Canvi climàtic i energia»

06/03/08 – Josep Alsinet, Josep Lluís Badal, Isidro Cabello i Salvador Cardús
«Les nostres escoles: renovació pedagògica o naufragi?»

13/03/08 – Marta Alòs i Brahim Yaaved
«Entre imams i capellans. Un diàleg obert sobre la societat, la cultura i la religió»

04/04/08 – Anna Prunés, Montserrat Pérez, Anna Gonzàlez i Lluís Felip.
«Waramurungundi. La sostenibilitat i la diversitat lingüístiques a l’aula»

10/04/08 – Francisco Ferrer
«Lliçons d’economia crítica. Les bombolles financeres»

17/04/08 – Jordi Armadans i David Karvala
«Aturem les guerres: eduquem per a la pau»

24/04/08 – Esther Vivas
«Consum responsable i solidari»

15/05/08 – Daniel Raventós
«Renda bàsica per a tothom»

22/05/08 – Santos Félix
«Homofòbia juvenil a Catalunya»

 29/05/08 – Aldo Cardoso i altres
«Bolívia, Cuba, Veneçuela, un eix per a l’esperança?»

12/06/08 – Andreu Coll
«Del maig del 68 al maig de 2008»

19/06/08 – Arcadi Oliveres
«Un altre món? Ja! Camins i alternatives»


2008-2009

15/10/08 – Miren Etxezarreta
«La nova crisi del capitalisme»

29/10/08 – Francesc Serra i Massansalvador
«Rússia i Europa, entre la col·laboració i la desconfiança»

12/11/ 08 – Xavier Álvarez
«L’impacte local de les transnacionals a l’Amèrica Llatina (de la resistència popular vers la sobirania dels pobles)»

19/11/08 – Marc Peguera
«Una mirada lliure cap a l’Amèrica Llatina en transformación (un intent de superar la intoxicació dels mitjans de comunicació de masses)

17/12/08 – Manel Màrquez
«Memòria històrica: la lluita contra l’oblit i el revisionisme»

14/01/09 – Òscar Monterde, Ahmad Jabareen i Usama Khaldy
«Afrontar la realitat, la solució d'un sol estat a Palestina/Israel»

21/01/09 – Asun Sànchez, Pere Morales i altres
«La situació dels serveis sanitaris a Terrassa»

28/01/09 – Jordi Samsó i Gil Sanz
«Homosexualitat, perspectivas»

04/02/09 – Guillem Domingo, Galdric Ruiz, Juan Martínez i Pep Monterde
«Què passa amb l’entorn natural de Terrassa?»

12/02/09 – Mariona Ferrer, Ermengol Gassiot i Guifré Bombilà.
«El pla de Bolonya i la Universitat»

18/02/09 – Roger Caubet, José Martí i Cristina Xalma.
«50è aniversari de la Revolució Cubana»

25/02/09 - Eva Izquierdo, Núria Alcalà i Arnau Monterde
«Immigració i drets humans»

04/03/09 – Lluís Alegret i Ferran Aisa
«Joan García Oliver. Retrat d'un revolucionari anarcosindicalista»

12/03/09 – Enric Cama
«De l'esperança a la tragèdia. La II República i la Guerra Civil»

25/03/09 – Eladio Villanueva
«Perspectives del moviment llibertari en el segle XXI»

15/04/09 – Fabiola Gil, Sandra Ezquerro i altres
«Dona i drets al segle XXI. La lluita continua»

22/04/09 – Mariona Ferrer
«La participación democràtiva a la nostra societat. Anàlisi i perspectivas»

29/04/09 – Diversos ponents en representació d’UGT, CCOO, CGT i l’Oficina de Drets Socials
«El primer de maig i la nova precarietat laboral»

06/05/09 - Oriol González Tura i Ana Fernández Álvarez
«El Modernisme a Catalunya i a Terrassa»

20/05/09 – Joan Francesc Pont
«La laïcitat: arquitectura espiritual de la ciutat»

 27/05/09 – Enric Cama i Manel Márquez
«Col·loqui sobre la Guerra Civil, Batalla de l’Ebre i l’exili» [1]


(«El Modernisme a Catalunya i a Terrassa», Joan Tamayo,
Ana Fernández Álvarez i Oriol González Tura)



[1] Acompanyada de la projecció del documental J'en garde la trace (la Bataille de l' Ebre) de Neus Viala-Sugranyes

viernes, 24 de junio de 2011

МНОЖЕСТВОТО (2010)

(Aldo Cardoso, Cochabamba, 2000)

Ние сме като водата. Самотната капка е незабележима. Спуска се по мъха, пада в прахта и изчезва във вътрешността на земята.

Такива сме ние. Скитаме се като сенки.Измъкваме се из процепите на скалите. Съединяваме пътищата си. Проникваме през пещерите. Сливаме се с милионите други под свода на дълбоки пещери.

Такива сме ние.Напредваме слети в едно тяло. Могъщи и променливи, изплуваме внезапно на повърхността, ръмжейки в пороя и нито една скала не може да се противопостави на нашата сила.

Все пак по пътя ни из нивите растат зеленчуци, усмихват се безброй цветчета, горските дръвчета се покриват с нежни листа, в овощните градини напират пъпките на сочни и сладки плодове.

Такива сме ние. Сам човек остава незабелязан. Другите го пренебрегват и подценяват силата му. И така животът на самотника протича в мъчителна тишина. Когато множеството напредва заедно ,тогава другите са тези, които треперят, защото се чувстват слаби и уплашени.

Такива сме ние. Щом обедини пътищата си множеството се превръща в заплаха. Затова другите искат да ни притежават, да ни разделят,да ни управляват и изолират според собствените си интереси. Заради личните си облаги искат да съществуваме като блатна вода в един изгнил и вреден свят. Но тогава ние стремглаво изплуваме отново на повърхността с изумителна сила, пред която те знаят,че са безпомощни. Стените им се срутват и целият техен свят на потисничество се разрушава до основи.

И въпреки това, когато дните на гняв и опустошение отминат и ние свободно се впуснем напред, тогава отнасяме със себе си красотата на пролетта във всички краища на земята.

Такива сме. Като водата. Смирена и непобедима. Истински могъща.


(Текстът е част от композицията Войните на водата на автора Алдо Кардосо, представена в рамките на колективната експозиция Водата, фото изложба, Приятели на изкуството и млади музиканти, Тераса, 2011. Превод на български език Мариета Владимирова. / Traducció al búlgar de Marieta Gencheva.)

miércoles, 22 de junio de 2011

ACCOLGAMI, MADRE (2010)




Oh, madre di tutto quel che fu e di tutto quel che sarà, davanti a te io mi presento di nuovo, nudo come quando fui nato.

Tu, che accogli il seme nel tuo grembo fecondo, dove rimarrà nel buio umido mentre aspetta che si avveri il suo momento, tu, che permetti che cresca verso la luce, accolgami.
Quante volte l’ho depositato nelle tue viscere con le mie stesse mani, madre amante, ho sentito fremente il tuo ordine formidabile, la potenza generatrice che, accanto alla luce solare, transforma tutto in tesoro per gli esseri che furono e saranno.
Donatrice di vita, di tutta forma di vita, tu sei nostra madre e fratelli siamo il campagnolo umile e il sovrano altero, il fiore che abbellisce il giorno con il suo profumo e iridescenza e l’animaletto cieco che divora una carogna nel fango dello scarico.
Tu, che ci nutri tutti e non ci chiedi niente in compenso, tu, a chi tutto dobbiamo, corpo e vita quotidiana, giorno dopo giorno, equinozio dopo equinozio, hai restituito alle mie mani il raccolto che ha alimentato i miei figli e restituisci il raccolto che alimenta i figli dei miei figli.

Oh, madre di tutto quel che fu e di tutto quel che sarà, davanti a te io mi presento di nuovo, nudo come quando fui nato.
Accolgami di nuovo, fammi rimanere nel tuo buio umido mentre aspetto che si avveri il momento del ritorno e che tu mi permetta crescere verso la luce.
Tu, a cui devo tutto, perdonami il male che ti ho fatto quando ti ho ferito, quando mi sono dimenticato di essere fango nato dal tuo corpo e dalle acque che come fili trasparenti tessono cammini che uniscono il  tuo buio più profondo e mansueto con la luce solare aerea e ardente.
Accolgami, sì, transformami in tesoro, lascia che ti arricchisca e che con me tu arrichisca tutto quel che sarà, accetta adesso l’offerta del mio corpo appassito.

Oh, madre di tutto quel che fu e di tutto quel che sarà, davanti a te io mi presento di nuovo, nudo come quando fui nato.
Accolgami. Sono materia e appartengo a te.

(Traduzione di Pep Julià. Fotografia di Tona Comas)