HOLOCAUST I APOCALIPSI (2010)

«Resulta immoral equiparar qualsevol altra violència amb la del nazisme». Hi ha moltes persones que així ho creuen i marquen una frontera a la història de la humanitat entre un abans i un després d’Auschwitz. És un lloc comú en articles, llibres i discursos dels darrers quaranta anys. Però... sempre s’ha vist així? ¿No hi ha hagut —en articles, llibres i discursos just entre 1945 i 1970— cap altra fita de la història de la ignomínia equiparable a l’Holocaust?

La veritat és que si cerquem en textos i testimonis entre aquestes dues dates hi ha tant o més present un altre crim: el d’Hiroshima. Present a nombrosos textos —des de la poesia d’Allen Ginsberg i Vinícius de Moraes als assaigs de Bertrand Russell i Dwight MacDonald, passant per les novel·les de John Hersey i Kenzaburo Oe; així com, molt especialment, a l’obra del filòsof Günther Anders, qui va mantenir durant anys un intercanvi epistolar amb Claude Eatherly, el pilot que va donar l’ordre final de llançar la primera bomba atòmica—, també formava part de l’imaginari de la gent del carrer, per a la qual l’amenaça atòmica era un fet aterridor ben present en el context de la Guerra Freda. Tot i que era un infant, recordo perfectament, per exemple, l’angoixa dels adults amb motiu de la crisi dels míssils de 1962 entre els EUA i la URSS.



L'any 1955 Bertrand Russell va escriure un manifest en contra de l'armament nuclear i a favor
del diàleg per resoldre els conflictes internacionals al qual es van adherir Albert Einstein
 i nou científics més: Max Born, Percy W. Bridgman, Leopold Infeld, Frédéric Joliot-Curie,
Herman J. Muller, Linus Pauling, Cecil F. Powell, Joseph Rotblat i Hideki Yukawa.

¿Què va fer que a partir de la dècada dels 70 la imatge d’Hiroshima s’esvaís i que la d’Auschwitz anés convertint-se en indeleble? D’una banda, la distensió entre les dues grans potències, que va concretar-se en els acords SALT per a limitar les armes nuclears i frenar la cursa d’armament. D’altra banda, el fet que el record d’Auschwitz fos utilitzat reiteradament com una mena de defensa de l’estat d’Israel en uns moments de màxima impopularitat d’aquest gran aliat dels EUA després de la Guerra dels Sis Dies de 1967: l’acusació d’antisemita i l’equiparació amb els nazis és encara una mordassa amb la qual sovint s’intenta fer callar a qui denuncia els crims sionistes.

Mecanoscrit original del Manifest Russell- Einstein quan encara

no l'havien signat Max Born, Frédéric Joliot-Curie i Linus Pauling.

   
Però ni tracto de fer comparacions entre l’Holocaust i l’Apocalipsi ni m’interessa —de moment— parlar del sionisme. Vull parlar del crim d’Hiroshima, d’un crim de guerra sense càstig que va provocar la mort de 200.000 persones, gairebé totes civils, i que va deixar una quantitat similar de ferits, molts dels quals van sofrir mutacions genètiques hereditàries.

Primer va ser una bola de foc a un milió de graus, capaç de convertir un cos humà en una ombra carbonitzada estampada a terra. Immediatament després es va produir una ona expansiva amb vents de 800 km/h i a 500º que va transformar tot allò que no s’havia carbonitzat en un oceà de metralla incandescent. 80.000 persones van morir a l’acte. Uns minuts després una pluja de color negre va acabar de contaminar-ho tot amb partícules altament radioactives.

Parlem d’immoralitats: Harry S. Truman, president dels EUA, no va ser jutjat mai com a principal responsable del més gran crim de guerra de la història!

(Hauria d'haver-se publicat a Terrassa Respon, 5, novembre de 2010.
Publicat a Diari de Terrassa, 31 de març de 2011,
i a Catalunya-Papers, 132, octubre de 2011. )