El capitalismo ha formulado su tipo ideal con la figura del hombre unidimensional. Conocemos su retrato: iletrado, inculto, codicioso, limitado, sometido a lo que manda la tribu, arrogante, seguro de sí mismo, dócil. Débil con los fuertes, fuerte con los débiles, simple, previsible, fanático de los deportes y los estadios, devoto del dinero y partidario de lo irracional, profeta especializado en banalidades, en ideas pequeñas, tonto, necio, narcisista, egocéntrico, gregario, consumista, consumidor de las mitologías del momento, amoral, sin memoria, racista, cínico, sexista, misógino, conservador, reaccionario, oportunista y con algunos rasgos de la manera de ser que define un fascismo ordinario. Constituye un socio ideal para cumplir su papel en el vasto teatro del mercado nacional, y luego mundial. Este es el sujeto cuyos méritos, valores y talento se alaban actualmente. (Michel Onfray)


domingo, 15 de marzo de 2015

FRANCESC ABAD: «ESTRATÈGIA DE LA PRECARIETAT» (2015)

Francesc Abad: «Estratègia de la precarietat» (2015)

Estratègia de la precarietat
Estratègia de la precarietat és el títol i el tema de l’exposició de Francesc Abad, produïda per ACVic Centre d’Arts Contemporànies i comissariada per Miquel Bardagil i Magdala Perpinyà,  que es pot visitar entre 16 de gener i el 22 d'abril d'enguany a la Sala Muncunill (Plaça Didó – Terrassa).
El títol fa al·lusió a diferents estrats del context vital i social del creador: la precarietat de l’artista que (sobre)viu gràcies a altres feines; la crisi econòmica i política que negligeix el valor de la cultura i nega la possibilitat d'assolir la utopia; i la reutilització en algunes de les obres exposades d'eines visuals típiques dels anys 70, molt en consonància amb la precarietat que retorna.
Francesc Abad i Gómez (Terrassa, 1944) és un dels pioners de l’art conceptual a Catalunya i un dels artistes visuals contemporanis més destacats en actiu: http://www.francescabad.com/
Estratègia de la precarietat fa balanç de la seva evolució artística mitjançant un recull d'algunes de les seves darreres obres i gira al voltant de quatre grans eixos d’investigació estètica que ens mostren allò que ha atret i preocupat Francesc Abad des dels seus inicis: la recuperació històrica i crítica del passat, la relectura constant del present, el concepte d’utopia en l’actualitat i la reivindicació de l’esperit de recerca crítica que ha de marcar el trajecte dels creadors que se situen de manera voluntària al marge del que dicten els criteris economicistes del món de les indústries culturals.
Amb «Diaris del pensar», Francesc Abad centra la seva mirada en fragments d'esdeveniments històrics del passat més recent, procedents de l’experiència viscuda i l'heretada, i ens convida a recomposar aquestes parts per iniciar una reescriptura en espiral de la memòria històrica dels nostres temps.
A «Les costelles del segle», Abad presenta un aliatge d'imatges, cites, retalls de premsa, dibuixos, etc., procedents d'anotacions al seus diaris que escampats, superposats i entreteixits, ens ofereixen una visió crítica de l’estat actual del món a la manera d'un assaig d'atlas desplegable que ens permeti transitar moments i espais significatius del segle resseguint la mirada nòmada del creador.
«Jetzeit» és una representació gràfica de la xarxa de conceptes i referents intel·lectuals a partir dels quals Abad ha bastit des de fa dècades la seva recerca.
 «Ernst Bloch: espai per a la utopia» presenta una selecció de les entrevistes que es van fer entre el 2010 i el 2012 amb diversos intel·lectuals del món de la filosofia i de la cultura que analitzen la filosofia d’Ernst Bloch i l’actualitat del concepte d’utopia: Beat Dietschy, Francesca Vidal, Martí Peran, Francisco Jarauta i Helga Reidemeister.
«Les nòmines (40 anys de nòmines)» és un monument a la precarietat de l'artista plàstic del nostre país realitzat en primera persona i, com el seu títol indica, el formen els centenars de nòmines que com assalariat en una escola privada de Barcelona li van permetre sobreviure com creador.
En conjunt, una bona mostra de l'obra rigorosa, ascètica i dialògica d'un creador que, a través de la seva mirada, ens incita a repensar els esdeveniments socials i polítics amb què s’ha traçat la història del segle XX.
Jordi F. Fernández Figueras
Malarrassa, febrer de 2015


No hay comentarios:

Publicar un comentario