EL MÓN FANTÀSTIC I GROTESC DE MANUEL MOLÍ
Manuel Molí, pintor,
dibuixant i gravador terrassenc traspassat recentment, el 12 maig de 2016, va néixer
el 1936 en un poblet de Lleida, la Portella, situat al límit de les comarques
del Segrià i la Noguera.
Manuel Molí i
Torrelles era el petit de la parella de fills, noi i noia, d'una família pagesa
que va emigrar a Terrassa quan ell tenia 13 anys. Acabat d'arribar a Terrassa
ja va començar a treballar de manyà a un taller de maquinària tèxtil i no va
poder completar uns estudis mitjans.
Pel que fa a les arts
plàstiques, autodidacta, va presentar les seves primeres exposicions de dibuix amb
tinta els anys 1959 i 1965 al Centre Excursionista de Terrassa i posteriorment
a diverses sales d'Arenys de Mar, Barcelona, Mataró, Sitges i, també, com no,
als Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, fins a exposar, el 1973,
a la Galeria Adrià de Barcelona, un espai de referència per a l’art dels anys
setanta a Catalunya pel seu suport al desvetllament d'una nova sensibilitat
artística al nostre país.
Baltasar Porcel va fer
a La Vanguardia aquesta
caracterització de l'obra presentada
en aquella primera exposició a
Barcelona: «…diablos esperpénticos, ratas coléricas,
desolación pestífera, sexualidad cadavérica, bruticie miserable, eructación de
gula pantagruélica, guadaña apocalíptica, miradas desoladas, infinita carga de
apalizada vejez, cósmico vacío de paisajes, todo un mundo pulula en sus trazos
agudos, combinando encantamientos oníricos, efluvios subconscientes y clamor de
denuncias sociales e ideológicas».
Amb la seva
incorporació al món de les grans galeries, Molí va passar de conrear exclusivament
el dibuix a elaborar quadres a l'oli que es van exposar durant dècades tant a
ciutats catalanes i espanyoles com a diverses ciutats d'arreu del món entre les
que destaquen, per exemple, Asunción, Basilea, Estocolm, Munic, Nova York, Nuremberg…
ja fos en mostres individuals o en col·lectives; i que es poden contemplar a
museus d'art modern i contemporani de Barcelona, Estocolm, Madrid, Mataró,
Nuremberg, Sevilla i Tarragona.
Els dibuixos i gravats
dels seus inicis —que mostren en certs aspectes l'empremta de creadors com
Francisco de Goya, José Gutiérrez Solana i potser d'alguns expressionistes
alemanys com George Grosz— són d'una gran sobrietat figurativa, però, com passa
també amb les seves pintures —que han estat relacionades amb les d'antics pintors
flamencs com Hieronymus Bosch i Pieter
Brueghel el Vell—, estan carregats de simbolisme clar i contundent; rere les
seves imatges fantàstiques i grotesques s'amaga una dura crítica a la societat
que l'envoltava que no pot deixar ningú indiferent.
El franquisme, el capitalisme,
l'església, l’exèrcit, la maquinització, la vida deshumanitzada de les ciutats,
l'hedonisme neurotitzat, els esperpèntics «grans» personatges històrics… seran
generalment l'objectiu dels seus atacs ferotges. Tan sols la imatge enyorada
dels paisatges naturals i del món vegetal —que fan pensar en Henri Rousseau— conferirà
una nota de tendresa a alguns dels seus olis.
Amb el pas dels anys
les seves creacions pictòriques van anar guanyant en riquesa de color i
derivant cap a unes imatges de caire superrealista màgic, més exuberants, potser
més oníriques, sense perdre, però, l'esperit rebel i contestatari.
Ara, amb l'exposició
comissariada per Salvador Mourullo que presenta Amics de les Arts i Joventuts
Musicals i que es podrà visitar entre el 18 de febrer i el 9 de març, tindrem
l'oportunitat de recordar o descobrir un gran creador, veí de la nostra ciutat,
concretament del barri del Torrent d'en Pere Parres, però que va ser poc conegut, en part pel seu caràcter reservat
i modest, i per la seva concentració en l'activitat artística... però, a més, pel
fet d'exposar i vendre la seva obra de manera preferent a Alemanya durant un
parell de dècades, a la Galeria Buchholz. Va ser una mena d'exili creatiu motivat
potser per un desagradable episodi arran d’una de les seves primeres
exposicions a Barcelona quan, a causa d'una obra en què apareixia un general esbudellat
que guardava una certa semblança amb el general Franco, el responsable de la
Galeria Adrià, Francesc Mestres, va ser cridat a declarar davant del Tribunal d'Ordre
Públic (l'anomenat anteriorment Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria
i del Comunisme). L'artista i el
galerista van sortir benparats gràcies a la intervenció providencial de
Cesáreo Rodríguez-Aguilera, crític d'art i jutge, però potser Molí va quedar
advertit dels perills d’exercir la llibertat d’expressió a Espanya, cosa que
encara constatem ara mateix.
Ja és hora que Manuel
Molí rebi el reconeixement de tots els terrassencs i terrassenques amants de les
arts plàstiques, encara que sigui de manera pòstuma. Amb aquesta exposició hem
començat a fer-ho.
Jordi F. Fernández Figueras
Ressenya publicada a Malarrassa, febrer de 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario