 |
| Kenn Brown & Chris Wren |
No cal saber gaire d’economia per comprendre
que, en el context de la crisi, apujar els impostos i retallar les despeses
públiques a l’Estat Espanyol només serveix per agreujar la situació, ja que es
reduiran el consum i l'activitat econòmica, i no cal ser gaire llest per
adonar-se que totes les mesures que s’estan prenent no serveixen per a res de
bo, ans el contrari, ens estan enviant de cap a la ruïna. Només cal veure com a
cada nova apujada d’impostos o a cada nova retallada augmenta un endeutament que
ens tindrà esclavitzats per sempre i només per pagar els interessos. Aquests
dies, per si quedava algun dubte, un prestigiós mitjà de comunicació barceloní
afirmava: «Segons totes les previsions, la recessió s’allargarà i el pitjor
encara ha d’arribar, per això la gran incògnita és saber si hi ha alternativa
política a l’abisme».
En aquesta situació, tenim clares dues coses.
En primer lloc, que l’actual endeutament del sud d’Europa, significa
l’empobriment de les seves classes populars i l’enriquiment dels bancs i els
fons d’inversió, és a dir, d’inversors de les classes privilegiades d’arreu,
per un temps il·limitat. En segon lloc, que altres països, per exemple,
Argentina i Equador, també havien viscut aquesta situació d’endeutament perpetu
—sota governs que havien permès que el deute privat es convertís en deute
públic—, fins que la seva ciutadania va donar suport a opcions polítiques que
no van permetre que les classes populars paguessin el deute que havien contret
les oligarquies. O sia, que potser caldria plantejar-se si no seria millor
tenir un govern que es negués a pagar; amb el futur tan negre que tenim, potser
podem permetre’ns córrer el risc.
I encara una altra cosa tenim ben clara. El
sistema capitalista a la llarga només pot portar al desastre. ¿Pot haver-hi
algú que, vist tot el que estem visquent, cregui de veritat que el capitalisme
permet la democràcia, la felicitat pública o la bona salut de la societat?
¿Algú pot creure que el planeta pot seguir suportant la contaminació i el
canvi climàtic? ¿Algú pensa que els països subdesenvolupats volen seguir pagant
la factura del nostre benestar? Potser amb uns governants menys ineptes i
corruptes les coses es podrien redreçar una mica, però... ¿la lògica irracional
del capitalisme no ens tornaria a portar tard o d’hora a un context similar a
l’actual? I si ens pregunten els partidaris de la doctrina capitalista quina
alternativa tenim, podríem parlar del control social i democràtic de les
finances i les grans empreses, però més aviat som nosaltres qui els podríem
preguntar per què el paradís que prometien s’ha convertit en un infern!
Cal que tothom comprengui que, per començar,
cal frenar els atacs contra els drets socials i les llibertats democràtiques
que estan perpetrant alguns governs a fi d’atemorir i sotmetre les classes
populars, és a dir, a nosaltres, la gran majoria de la societat. Però... com
fer-ho? Quan
Franklin D. Roosevelt —un president dels EUA coaccionat pels poderosos que el
titllaven de traïdor a la seva classe— rebia la visita d’algun grup sindical o
social, després d’escoltar les seves reivindicacions, els deia: «Si voleu
aquests canvis, sortiu al carrer i obligueu-me a fer-los». Sortim, doncs, al carrer totes les vegades
que calgui, no tota la nostra activitat política s’ha d’acabar amb el vot, la
mobilització popular pot ser de moment una bona eina per defensar els drets socials i les llibertats
democràtiques en perill.
Jordi
F. Fernández Figueras
(Publicat a Diari de Terrassa, 27 de juliol de 2012)
No hay comentarios:
Publicar un comentario