Il·lustració d'Eusebi Planas |
Fa més de trenta
anys vaig fer una substitució en una escola de primària on un mestre em va
explicar que ell no parlava a l’alumnat del Cid, sinó del «bon rei Jaume». Li
vaig contestar que no creia oportú explicar biografies d’«herois», que se’ls
hauria de parlar més aviat de contextos històrico-socials. Em va entendrir la
seva candidesa i no vaig dir-li que aquella mena d’«herois» es dedicaven al
pillatge o a viure dels camperols que tenien sotmesos i que per a mi l’única
diferència entre tots dos personatges era que mentre el castellà era un lladre
a gran escala, el català ho era fora mida.
Ara la meva percepció
no és la mateixa, sé més coses d’ambdós. Si bé coincidien en la seva crueltat i
en el fet de viure de la coerció i l’espoli, a Jaume I caldria afegir-li el
matís del fanatisme religiós —que demostra el fet que fos el primer impulsor de
la Inquisició a la península i que promulgués la crema d’heretges a la foguera—,
tot i que l’Església el va excomunicar dues vegades, una d’elles per fer-li
tallar la llengua al bisbe de Girona quan va sospitar que havia informat el
Papa d’una de les seves malifetes habituals. Però aquesta manifestació de crueltat és anecdòtica; és molt
més greu la planificació de la invasió de Mallorca i de l’extermini directe del
80% dels seus habitants, gent d’origen àrab i nord-africà, però majoritàriament
muladís, descendents dels pobladors autòctons. El carnatge va ser de tal
magnitud que l’acumulació de cadàvers va provocar una epidèmia de pesta de
grans dimensions que va causar la mort d’una gran quantitat de guerrers
catalans.
«Res a celebrar»
sentim que diuen els representants dels pobles indígenes d’Amèrica quan arriba
cada 12 d’octubre, rebutjant l’enaltiment dels crims dels conqueridors
castellans. Difícilment podria algun descendent del poble exterminat per Jaume
I el Conqueridor aixecar la veu per criticar l’enaltiment d’aquest monarca, els
musulmans que van quedar vius van ser venuts com a esclaus per tot el
Mediterrani, a excepció dels pocs que van renegar i eren prou rics per fer-se
perdonar.
Per tot això que
he explicat, quan es va celebrar el 800 aniversari del seu naixement i vaig
llegir a Serra d’Or la transcripció d’una taula rodona d’intel·lectuals que
l’omplia de lloances, vaig sentir que se’m recargolaven els budells; i ara
torno a sentir el mateix neguit quan, en el context d’aquest 11 de setembre, la
revista Sàpiens el presenta com el gran heroi català per excel·lència, i
escollit per votació popular! Quin mal fan els publicistes i intel·lectuals patriòticament
correctes que amb els seus elogis o silencis justifiquen de manera implicita valors
inacceptables com el dret de conquesta, els crims de guerra i el colonialisme.
L’ordre de fer
torturar durant quaranta-cinc dies el governador musulmà —incloent el fer-li
veure la decapitació del seu fill de setze anys— fins que la mort el va
alliberar del suplici justificaria tota sola que se’l conegués com a Jaume I
el Cruel.
Ja seria hora
doncs, ara més que mai, de portar cap a la cambra dels mals endreços
l’enaltiment romàntic d’aquesta mena d’«herois» que l’únic sentiment que ens haurien
de produir és el de rebuig. Si algunes persones carregades de bones intencions
senten la necessitat que Catalunya disposi d’herois per a no ser menys que altres
països, els recordo algunes personalitats civils que sí són dignes d’admiració:
Francesc Pi i Margall, Carme Karr,
Francesc Layret, Lluís Companys, Joan Peiró, Andreu Nin…
(Publicat a Diari de Terrassa, 9 d'octubre de 2012,
i a Catalunya-Papers, octubre de 2012)
i a Catalunya-Papers, octubre de 2012)
Totalmente de acuerdo, pero eso a los patrioteros no les interesa la verdad, prefieren que los ciudadanos naveguen en la mentira, en lugar de que se den cuanta de que los que hablan de independencia, de héroes, de patrias, y tantas mentiras idiotizantes para ingenuos con el cerebro lavado, son los que nos están dejando sin sanidad, sin escuelas y haciendo negocios con todo lo que es público. pero es más fácil caer en la trampa del talibanismo; y es que la religión–y el nacionalismo–también el español y de cualquier lugar–es una forma de fanatismo religioso, y sólo persigue mantenerse los mismos de siempre en el poder.
ResponderEliminarSuscribo tu opinión
ResponderEliminarLluis Compamys un heroi?
ResponderEliminarThanks for sharing, nice post! Post really provice useful information!
ResponderEliminarCông ty vận chuyển hàng nước ngoài FadoExpress hàng đầu chuyên vận chuyển, chuyển phát nhanh siêu tốc đi khắp thế giới, nổi bật là dịch vụ gửi hàng đi mỹ, gửi hàng đi nhật và gửi hàng đi pháp và dịch vụ chuyển phát nhanh đi hàn quốc uy tín, giá rẻ
Es increíble como la ignorancia se hace eco en esos comentarios. Es fácil decir eso ¡Lo difícil es demostrarlo!. Os recuerdo que el bueno de Abu-Yahya Muhammad ibn Ali ibn Abi-Imran at-Tinmalali el último valí de Mallorca, persiguió a los almorávides mallorquines de la isla y a los Rûm (así llamaban a los cristianos). De hecho estuvo a punto de decapitar ¡A 50 rûm ! antes de divisar los barcos cristianos oteando por San Tem. Y no lo dice ni Desclot, ni Muntaner, ni Marsilio, ni Dameto, ni Mut, ni Zurita, ni Ubieto sino el Kitab Tarih Mayurqa escrito por Ibn Amira Al-Majzumi que vivió la derrota. De hecho Jaime I viendo lo que acaeció con Abu Yahya y los nobles sobre todo de Barcelona y Gerona ¡Expolio! decidió partir a conquistar los pueblos ya aldeas de la isla, sin matar a nadie y tras rendirse dejaba un edicto que aquel que tocase a alguien se las vería con el REY. Por eso llegó a Menorca, la cual tomó sin un muerto, y a través de un Tratado en Capdepera en la torre d'en Nunis. Cuanto más ignorantes son, mas barbaridades dicen. Que aprenguin.
ResponderEliminar