 |
Jack London a les terres del Yukon, l'any 1897
|
Una joventut erràtica
A partir d’aquell moment, la biografia de Jack London és força coneguda, ja que ell mateix es va encarregar de difondre-la àmpliament, tot i que la veracitat o l’exactitud d’alguns d’aquests episodis s’hagi posat en dubte: la fugida d’una fàbrica de conserves on se sentia intensament explotat, la integració en la vida picaresca dels pescadors il·legals, la seva addicció a l’alcohol i a la violència, la seva afició a la vida errant, el pas efímer per una patrulla de vigilància pesquera, el seu enrolament en una expedició de caçadors de foques, els seus primers passos venturosos en el món de la narrativa, la tornada a la feina a la indústria per descobrir que en aquest interregne l’explotació dels obrers no tan sols no havia disminuït, sinó que havia arribat a uns límits inhumans, la seva adhesió a les marxes de l’Exèrcit Industrial compost per desenes de milers de desocupats que pretenien convergir a Washington per exigir feina i una posterior detenció i empresonament per vagabunderia.
El 1893, els Estats Units tornaven a viure l’inici d’una altra greu crisi econòmica i els seus ciutadans veien com definitivament el liberalisme i la democràcia s’estaven marcint i eren substituïts per una mena de feudalisme de caire econòmic. La colonització de la regió occidental dels Estats Units s’havia acabat i el somni californià, el de la Febre de l’Or, formava ja part del passat, no hi havia cap nova frontera on es pogués buscar prosperitat, ni tan sols a costa de l’espoli dels pobles aborígens o dels estats veïns. L’última esperança era pregar a l’atzar que evités que acabessin convertits en desferres destinades a la misèria de la vida errant o als horrors de la presó, entre la indiferència o el rebuig d’altres treballadors més afortunats.
London va arribar a la conclusió que si volia mantenir la seva família s’havia de convertir en obrer especialitzat. Per iniciar el seu aprenentatge com a electricista, es va dirigir a una central elèctrica on el superintendent li va indicar que havia de començar palejant carbó per a les calderes durant catorze hores diàries tots els dies de la setmana, inclosos els dissabtes i els diumenges, i que cobraria un salari similar al de la fàbrica de conserves, i que més endavant, si demostrava bona voluntat, aniria ascendint fins a poder iniciar-se en l’ofici i després, amb el temps, vés a saber fins on podia arribar!
Després d’unes quantes setmanes d’una feina tan dura que el va obligar a embenar-se els canells durant un any, un fogoner li va revelar que la seva incorporació havia significat l’acomiadament de dos treballadors, que ell estava fent la feina de tots dos per les tres quartes parts del salari d’un de sol i que, a més, un d’ells s’havia suïcidat davant la impossibilitat de mantenir la seva dona i els seus tres fills. Així es va acabar la seva il·lusió en el mite nord-americà que, tan sols amb el propi esforç, qualsevol ciutadà podia començar com a aprenent i arribar a president d’una empresa, i va néixer en ell la necessitat d’unir-se als qui desitjaven reformar o revolucionar la societat.
També es va adonar de quina reacció es podia esperar realment si s’intentava lluitar per la justícia social en el suposat país de la llibertat. Quan Jacob Coxey, el líder de l’Exèrcit Industrial, es dirigia al Congrés dels Estats Units per entregar el seu projecte destinat a combatre l’atur mitjançant la creació d’un fons dedicat al foment d’infraestructures comunitàries, va ser detingut i empresonat pel delicte de trepitjar la gespa del Capitoli.
Poc després, en els campaments de vagabunds i al penitenciari, va comprovar que la major part del lumpen estava constituït per obrers rebutjats a causa de l’edat o de les xacres, dèbils i inútils, les deixalles de l’organisme social, per utilitzar una expressió d’aquella època.
Davant d’aquest panorama, Jack, un jove de tan sols dinou anys, va decidir resoldre els seu futur personal dedicant-se al treball intel·lectual i alhora lluitar per un sistema social en el qual la riquesa es repartís de forma equitativa, per la qual cosa es va adherir al socialisme marxista. Per aconseguir aquests propòsits, es va matricular a l’Escola Secundària d’Oakland com a pas previ per ser admès a la Universitat de Califòrnia, va freqüentar els ambients intel·lectuals de la classe mitjana d’esquerres i es va convertir en un orador espontani habitual a las places públiques, però al gener de 1897, desenganyat dels estudis acadèmics i acuitat per la necessitat, va abandonar les aules universitàries acabades de conèixer i es va reincorporar al treball assalariat.
Al cap de pocs mesos, el descobriment d’or en terres de l’Àrtic canadenc, al Klondike, la vall inhòspita i gelada del Yukon, li va oferir, com a milers de compatriotes de totes les condicions, l’última quimera d’una fortuna ràpida a què aferrar-se.
 |
Jack London i altres gambusins a les terres del Yukon, l'any 1897
|
Un cop allí, l’arribada de l’hivern el va obligar a recloure’s en un antic poblat juntament amb una cinquantena de gambusins, però no van ser uns mesos perduts, al seu equipatge hi duia llibres de Marx, Darwin, Spencer, Haeckel i Milton, i alguns altres companys li van facilitar llibres d’autors com Dante o Rudyard Kipling. A més, diàriament, les tertúlies i els debats amb diversos universitaris que hivernaven al mateix lloc li ocupaven tota la nit. Altres vegades entretenia els seus companys amb narracions fruit de la seva fantasia.
Amb la primavera es va desplaçar fins a la ciutat de Dawson City, on va ressorgir com un fantasma l’esperit dels campaments miners del vell Oest: milers d’aventurers de tots els continents, entre els quals hi havia personatges mítics com Calamity Jane i Wyatt Earp, s’arraïmaven als seus carrers fangosos, deambulaven per tavernes, salons de ball, timbes i bordells, pernoctaven en botigues de lona i perdien els seus jorns furgant inútilment en la terra endurida, recreant l’ambient de la Califòrnia de la Febre de l’Or retratat magistralment per Francis Bret Harte.
Durant el seu viatge de tornada a San Francisco des d’Alaska, mentre redactava diàriament les seves impressions en un quadern de notes, va madurar la idea de convertir-se en un escriptor professional, creador d’una literatura narrativa popular, d’acció i aventura, de romanticisme naturalista, i s’anava allunyant dels assajos sociològics i dels grans poemes tràgics a l’estil del segle XVIII.
No hay comentarios:
Publicar un comentario