TERRORISME A PALESTINA (2009)

La història del terrorisme i la confrontació violenta entre pobles a Palestina és rica d'episodis i protagonistes. Per percebre-la objectivament, potser caldria conèixer a fons la seva realitat polièdrica, sense oblidar cap faceta. Una de les cares oblidades d'aquesta realitat és, per exemple, la del destí del comte Folke Bernadotte.

Perquè es vagin situant, començaré oferint-los un breu perfil d’aquest personatge malaurat i els exposaré quin va ser el «pecat» que el va condemnar a una mort violenta i a la desmemòria.

Bernadotte va néixer a Estocolm l'any 1895 i era membre de la família reial de Suècia. Entre 1943 i 1945, com a vicepresident de la Creu Roja sueca, va aconseguir que els nazis alliberessin uns 26.000 presos (presoners de guerra, presos polítics i minories ètniques, entre ells 1.600 jueus) en el context dels intents alemanys d'iniciar negociacions amb els aliats.

Un cop aquí ens podríem preguntar com va ser que Spielberg no es pensés en Bernadotte quan planejava produir la seva famosa La llista de Schlinder. Al capdavall, per la seva gestió humanitària, potser mereixia més un homenatge el comte suec, ja que Schlinder, fet i fet, era membre del Partit Nazi i si va salvar 1.200 jueus va ser perquè fossin mà d'obra submisa a la seva fàbrica.

Tornem al nostre personatge i deixem, de moment, aquesta pregunta a l'aire. El 1948, Bernadotte va ser designat per l'ONU mitjancer a la guerra declarada entre àrabs i israelians a Palestina després de la fi del mandat britànic l'any anterior i de la decisió de l'organització internacional de dividir el territori en dos estats.

Bernadotte va aconseguir una treva en el conflicte i el maig va fer una primera proposta de pau que defenia la conveniència d'un sol estat en el qual se sumessin totes dues nacions. Davant la impossibilitat que els contendents arribessin a un acord, el 16 de setembre va presentar a l'ONU una segona proposta que contemplava la creació de dos estats tal com desitjaven els israelians, però va tenir la idea desafortunada d'acompanyar-la d'un informe en el qual relatava la destrucció de pobles àrabs a mans dels terroristes sionistes i la situació desesperada d'uns 750.000 palestins desplaçats de les seves terres. Sembla que aquesta denúncia va ser el seu «pecat» i, com tothom qui s'atreveixi a enfrentar-se als sionistes, aviat va rebre el seu càstig.

El 17 de setembre, l'automòbil en què viatjaven Bernadotte i André Sérot, un observador de l'ONU, va ser interceptat per un jeep de l'exèrcit israelià en el qual viatjaven quatre homes. Un d'ells va descarregar les seves armes contra tots dos i els va matar a l'acte.



Folke Bernadotte, vicepresident de la Creu Roja sueca,

va aconseguir que els nazis alliberessin

uns 26.000 presos, entre ells 1.600 jueus

L'assassinat l'havia planejat el grup terrorista Lehi, també conegut com Stern, escindit de l'organització terrorista sionista Irgun, la qual consideraven poc combativa. El Lehi va ser desarticulat i diversos membres del grup van ser condemnats com a terroristes, però David Ben Gurion, el primer ministre israelià, els va indultar immediatament i van quedar en llibertat. No ens ha pas d'estranyar, ja que Ben Gurion, juntament amb Golda Meir, Levi Eshkol, Menajem Begin, Isaac Rabin, Isaac Shamir, Ariel Sharon, Shimon Peres i altres destacats «pares de la pàtria» israeliana, van ser dirigents de les organitzacions terroristes sionistes Irgun, Palmaj i Haganà.

¿Comprenen ara per què Spielberg no podia ni plantejar-se dedicar la seva pel·lícula a Bernadotte? El lobby sionista nord-americà no l'hi hauria perdonat.

Potser ara ja tenen una altra percepció sobre certs protagonistes del conflicte a Palestina. Els del bàndol que s'ha passat molts anys recordant Auschwitz encara que no vingués a tomb, repartint generosament acusacions d'antisemitisme contra qui s'atrevís a criticar-los, qualificant moltes vegades de terroristes les seves víctimes i defensant-se d'«agressors» com Bernadotte.

Sembla, doncs, que la defensa a ultrança de les «bondats» de l'estat d'Israel i de les dels seus pròcers sionistes tan sols es pot exercir des de la candidesa de l'ignorant o des d'algun interès ignominiós.

(Per cert, ¿saben que el pare de Rahm Israel Emanuel, cap del gabinet de Barack Obama i antic voluntari a l’exèrcit israelià, va ser un dels terroristes que van participar en l’«execució» de Bernadotte? Però què es pensaven? Què amb Obama anava a començar de veritat una nova era? No siguin tan innocents!)

(Publicat a Diari de Terrassa, 3 de febrer de 2009)