ofrena trista
un cos encara tebi
natura morta
la terra espera
un paradís de glaç
pàtria nostra
habitar el miratge
no viure i viure
aigua terra aire
edat opaca
voldria ser una flor
llum esclat instant
viatger del temps
el meu passat
un torrent la memòria
mots a flor d’oblit
veus retrobades
escolto la meva sang
retorno a la llar
remors ancestrals
camí de memòria
poncella tendra
quan caurà el darrer pètal?
fruita marcida
on sou amagats?
on sou dies i nits d’amor?
dies i nits d’amor...
no et facis cap pregunta
tornes de tot
no has trobat res
ciutat deserta
carrerons foscos
la mort amatent vetlla
lluna llunyana
terra tèrbola
jardins sense tendresa
en un erm desolat
flors espectrals
fonda tenebra
melangia i tristesa
em cerca l’ombra
la vida passa
ser i no ser eterns
fills de les flames
volves de cendra
esclau del desig
vull ser lliure sempre més
mai més ser home
viatger solitari
desfer el camí
desaprendre el miratge
nuesa de l’ànima
darrer trajecte
sense paisatges
mots i poemes
pensaments i artificis
ombres: no res
viatger anònim
no cercar cap resposta
no anar enlloc
un descans merescut
la tendra molsa
la meva tomba
llenya foc flames
remeno les cendres
guspires flames
flux amniòtic
rostre de boira espessa
m’obro i reneixo
(Publicat a Albert Novellon, 50 escultures, Terrassa, 2005)
Jordi es fantástico. De hecho, si tu me lo permites, me gustaría integrar un par de versos en una obra plástica.
ResponderEliminarUn saludo.
Bueno, pero tendría que aclararte que cada "escalera" es un poemilla y que cada "escalón" es un versico... y que el conjunto es un librito.
ResponderEliminarAunque mi intención también fue la de posibilitar algunas lecturas verticales y transversales.
estos ya me los conocía.
ResponderEliminaresclau del desig
vull ser lliure sempre més
mai més ser home
me debes más lecturas!
Ufff, soy un analfabestia, perdona. Estos versos son los que más me han noqueado por proximidad:
ResponderEliminarmelangia i tristesa
em cerca l’ombra
la vida passa
ser i no ser eterns
fills de les flames
volves de cendra