El capitalismo ha formulado su tipo ideal con la figura del hombre unidimensional. Conocemos su retrato: iletrado, inculto, codicioso, limitado, sometido a lo que manda la tribu, arrogante, seguro de sí mismo, dócil. Débil con los fuertes, fuerte con los débiles, simple, previsible, fanático de los deportes y los estadios, devoto del dinero y partidario de lo irracional, profeta especializado en banalidades, en ideas pequeñas, tonto, necio, narcisista, egocéntrico, gregario, consumista, consumidor de las mitologías del momento, amoral, sin memoria, racista, cínico, sexista, misógino, conservador, reaccionario, oportunista y con algunos rasgos de la manera de ser que define un fascismo ordinario. Constituye un socio ideal para cumplir su papel en el vasto teatro del mercado nacional, y luego mundial. Este es el sujeto cuyos méritos, valores y talento se alaban actualmente. (Michel Onfray)


sábado, 16 de octubre de 2010

VOLVES DE CENDRA (2003)



ofrena trista
un cos encara tebi
natura morta
la terra espera
un paradís de glaç
pàtria nostra
habitar el miratge
no viure i viure
aigua terra aire
edat opaca
voldria ser una flor
llum esclat instant


viatger del temps
el meu passat
un torrent la memòria
mots a flor d’oblit
veus retrobades
escolto la meva sang
retorno a la llar
remors ancestrals
camí de memòria


poncella tendra
quan caurà el darrer pètal?
fruita marcida
on sou amagats?
on sou dies i nits d’amor?
dies i nits d’amor...


no et facis cap pregunta
tornes de tot
no has trobat res


ciutat deserta
carrerons foscos
la mort amatent vetlla
lluna llunyana
terra tèrbola
jardins sense tendresa
en un erm desolat
flors espectrals
fonda tenebra
melangia i tristesa
em cerca l’ombra
la vida passa
ser i no ser eterns
fills de les flames
volves de cendra


esclau del desig
vull ser lliure sempre més
mai més ser home
viatger solitari
desfer el camí
desaprendre el miratge
nuesa de l’ànima
darrer trajecte
sense paisatges


mots i poemes
pensaments i artificis
ombres: no res
viatger anònim
no cercar cap resposta
no anar enlloc
un descans merescut
la tendra molsa
la meva tomba


llenya foc flames
remeno les cendres       
guspires flames
flux amniòtic
rostre de boira espessa
m’obro i reneixo


(Publicat a Albert Novellon, 50 escultures, Terrassa, 2005)

4 comentarios:

  1. Jordi es fantástico. De hecho, si tu me lo permites, me gustaría integrar un par de versos en una obra plástica.
    Un saludo.

    ResponderEliminar
  2. Bueno, pero tendría que aclararte que cada "escalera" es un poemilla y que cada "escalón" es un versico... y que el conjunto es un librito.

    Aunque mi intención también fue la de posibilitar algunas lecturas verticales y transversales.

    ResponderEliminar
  3. estos ya me los conocía.

    esclau del desig
    vull ser lliure sempre més
    mai més ser home

    me debes más lecturas!

    ResponderEliminar
  4. Ufff, soy un analfabestia, perdona. Estos versos son los que más me han noqueado por proximidad:

    melangia i tristesa
    em cerca l’ombra
    la vida passa
    ser i no ser eterns
    fills de les flames
    volves de cendra

    ResponderEliminar